Frederic Pujulà i Vallès: recordances a cavall de dos segles

24 de març de 2023 - 19:00

Presentació del llibre Frederic Pujulà i Vallès: recordances a cavall de dos segles a càrrec d’Imma Farré i Vilalta (editora), en commemoració dels 60 anys de la mort de l'autor palamosí d'Homes artificials (1912), primera novel·la de ciència-ficció en català.
Conjunt de textos inèdits, memorialístics i anecdòtics del palamosí Frederic Pujulà i Vallès (1877-1963), escriptor, periodista i un dels pioners i divulgadors de l’esperanto a Catalunya.
Es presenten en dues grans seccions: "Històries viscudes", tretze capítols que abasten des de la seva infantesa a Cuba i a Barcelona fins als anys d’estada a la presó franquista i a Bargemon, i "Recordances a cavall de dos segles", aplec de disset records tramesos per carta a Delfí Dalmau i Gener, consistents en anècdotes viscudes amb amics artistes i personatges bohemis de la seva joventut a París i a Barcelona, com ara Picasso, Anglada-Camarasa, Torné-Esquius, Gosé, Nogueras i Oller i Ysern i Alié. Els segueix una "Selecció epistolar" de cinquanta-quatre cartes i targetes postals intercanviades principalment amb Dalmau, una Cronologia i un "Recull fotogràfic". Tot plegat, amb la voluntat de sostreure de l’oblit un de tants escriptors condemnats al silenci en la llarga postguerra.

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, 1877 – Bargemon (França), 1963)
Escriptor i esperantista
Neix en una casa de la Plaça de la Vila. Passa la seva infància a Cuba. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Des de jove manifesta els seus ideals republicans, catalanistes i federalistes a més de promoure l’esperantisme. Arran d’una denúncia dels fets del Cu-cut!, fuig a França on ha de prendre part en la Primera Guerra Mundial. De la seva obra destaca: Homes artificials (1912), primera novel·la de ciència-ficció en català; i En el repòs de la trinxera (1918), recull de cartes que reflecteix la seva experiència al front, dedicades a l’escriptor palamosí Salvador Albert i Pey. El 1931 torna a Catalunya i és redactor en cap del diari barceloní El Diluvio. El govern franquista l’empresona i el condemna a mort. Per la seva avançada edat li commuten la pena. Des de la seva joventut manté contacte amb Palamós. La seva darrera obra, Cants de la Costa Brava: palamosines (1958), és un homenatge a la seva vila nadiua.

 Les places són limitades. Cal inscripció prèvia.

Entrevista al programa Més 324