Ethan frome, d’Edith Wharton

A la Tertúlia literària comentarem Ethan frome, d’Edith Wharton, traducció de Xavier Pàmies (Editorial L’Avenç).

És la història d’un amor prohibit en la freda Nova Anglaterra de principis de segle XX. L’Ethan és un granger atrapat en un matrimoni infeliç i claustrofòbic. Tot canvia amb l’arribada de Mattie, cosina de la seva dona, que representa la felicitat anhelada i un desig que creia perdut per sempre. Però el destí no sempre és just i la fatalitat s’imposa sense pietat. Una història tràgica que parla de persones corrents, amb vides corrents, i de les difícils decisions que s’han de prendre al llarg de la vida.

Edith Wharton (1862-1937) va néixer a Nova York, escenari de gran part de la seva obra, en el si d’una família acomodada. Va passar llargues temporades a Europa ja des de ben jove.
Es va casar als 23 anys amb un home 12 anys més gran. Van ser un matrimoni molt infeliç, sense fills, i que la va deixar internada en una institució mental un cop divorciada. De vocació literària tardana, es va establir a París en els primers anys del segle XX. La seva presència a primera línia de trinxeres (amb tasques socials de tota mena) durant la Primera Guerra Mundial li va valer la Legió d’Honor a França, erigint-se, a més, en una de les primeres reporteres bèl·liques de la història. Va ser la primera dona en guanyar el Pulitzer (1921), per L’edat de la innocència.
Va publicar gairebé un llibre per any fins el dia de la seva mort als 75 anys, l’agost de 1937. La seva obra, irònica i força crítica amb les classes altes, inclou bàsicament novel·les, però també contes i alguns poemes.