El camí que porta a ciutat, de Natalia Ginzburg

A la Tertúlia literària comentarem El camí que porta a ciutat de Natalia Ginzburg ; traducció d’Alba Dedeu.

És la primera obra publicada de Ginzburg, escrita quan ella i el seu marit estaven desterrats pel règim feixista de Mussolini a Pizzoli (a la regió dels Abruços) per motius polítics i racials: ambdós eren antifeixistes i d’origen jueu. Aquest indret remot fou la seva font d’inspiració.
És la història de la Delia, una jove de setze anys d’origen humil i camperol que somia casar-se i escapar d’un destí que ja sembla escrit. Però aquest futur idealitzat a ciutat, lluny del poblet on no tenen cabuda els seus desitjos i anhels, no és el que espera la Delia. Una novel·la desesperançada i grisa, directa i amaga que retrata molt bé la Itàlia que Ginzburg observava des del seu desterrament abrucés.

Natàlia Levi (Ginzburg seria el seu cognom de casada) va néixer a Palerm (Itàlia), l’any 1916. Era la menor de cinc germans d’una família culta, benestant i burgesa, laica i d’idees progressistes que es va establir a Torí des del 1919. Va rebre una bona educació i la ciutat va esdevenir el seu bressol intel·lectual. Va començar a estudiar Humanitats clàssiques.
L’ascens del feixisme suposà un trencament que va dur alguns dels seus familiars més propers a la presó. L’any 1938 es casa amb l’intel·lectual Leone Ginzburg. Ja amb dos fills, ells també són perseguits i desterrats a un poblet dels Abruços, on escriu (i publica sota pseudònim) la seva primera obra, El camí que porta a ciutat. El 1944 Leone és detingut i torturat fins a la mort. Ella ha de tirar endavant amb tres fills. Emprèn una activa militància política al partit comunista i es trasllada a Torí per treballar a l’editorial Einaudi. Es torna a casar l’any 1950 i té dos fills més.
Tot i que escriu des de ben jove, l’èxit literari li arriba als anys 60 (amb Lèxic familiar guanya el premi Strega). Va morir a Roma l’any 1991.