Tirallongues del cel i la terra

Comentari:

Rodari enfila paraules, idees i imatges, i ens porta de l’objecte més comú als escenaris més impensables (com un doctor que queda absorbit pel seu televisor); de l’element més petit i anodí a la història més sorprenent (com el punt de la i, que pot tornar-se un capell diví). Un poemari magnífic en què es dona la volta a la realitat i tot es torna més amable: l’autor insufla vida a les coses més insípides (paraules polisèmiques, com pota i cap), dignifica les persones menys visibles de la societat (el drapaire, l’emigrant), homenatja la tradició literària (Pinotxo, Alícia, Blancaneus) i rebla molts poemes reivindicant els seus valors fonamentals, perquè val més un milió de traus/que perdre la llibertat. Les il·lustracions de Munari són senzilles, suggerents i irreverents: una delícia.