Durant els mesos d’octubre i novembre de 2020, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ofereix a tot el territori un cicle de dos clubs de lectura en línia i una jornada de formació específica per a bibliotecàries i dinamitzadores amb la temàtica de violència masclista i literatura.
L’empresa que ho du a terme és Tramoia,  la plataforma utilitzada, Zoom i les novel·les escollides “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Pedra de tartera” de Maria Barbal.

Formadores: Teresa Iribarren i Montse Gatell, membres del grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat, de la UOC (LiCMES)

Assistents: de la demarcació de Girona hi hem participat dones d’Arbúcies, L’Escala, Girona, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Sant Gregori, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Hilari Sacalm.

Aquest post no és res més que un contenidor per recollir els apunts i la bibliografia amb la intenció de compartir-ho amb la resta de companyes que no hi van poder participar per limitacions d’horari, per sobrecàrrega de treball o per qualsevol altre motiu.

La primera part la dediquem a la sessió teòrica dirigida a bibliotecàries i conductores de clubs. Els coneixements aportats ens seran útils per veure la literatura des d'una òptica més crítica pel que fa al tractament dels personatges femenins.

Teresa Iribarren Donadeu, professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, comença la sessió de formació afirmant que “la nostra feina no té sentit si no fem una aportació sòlida a la societat”.

Tot seguit defineix el concepte violència masclista posant èmfasi en l’adjectiu final. No s’ha de parlar de violència de gènere ni de violència domèstica perquè, tot i que hi ha també n’és víctima un petit percentatge d’homes i trans, les estadístiques demostren que la pateixen les dones i l’exerceixen els homes, per tant és masclista. I no és només domèstica, també és estructural i està arrelada a tots els àmbits de la societat.

Ens projecta un vídeo del 1997 i un retall de premsa: Ana Orantes assassinada pel seu marit després d’haver gosat explicar l’infern del seu matrimoni en un programa de televisió. Fou el detonant que va treure a la llum un problema social de primer ordre, una xacra que perdura al llarg dels segles a tot el planeta i que no va tenir cobertura legislativa a Espanya fins a finals del 2004 amb la LOMPI (Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género).

Un any abans, el 2003, el cine ens havia impactat amb la primera gran pel·lícula que aborda el problema: “Te doy mis ojos” dirigida per Icíar Bollaín, que guanyà set Premis Goya.

Un altre concepte que val la pena incorporar és el que la professora anomena “La dona fora del logos”.
Bona part de la violència contra la dona rau en la voluntat de mantenir-la sempre fora de l’espai del diàleg, de la possessió de la paraula vinculada al discurs de la intel·ligència, l’argumentació, el domini.
Des del punt de vista patriarcal, la dona xerroteja, no té domini de l'art de la retòrica: cuina, safareig, mercat, peixateria, són els espais de la xerrameca. L’oratòria i el discurs són masculins, per molt que la dona intenti colonitzar l’espai de poder que sempre li ha estat vedat.

Per il·lustrar-ho, ens projecta el vídeo de la concessió d’Honoris causa per la UOC a Mary Beard, catedràtica de la Universitat de Cambridge, gran especialista en el món clàssic (cultura romana) feminista i divulgadora. S’ha dedicat a veure com l’androcentrisme ja està inscrit en l’inici de la nostra cultura.

Bibliografia recomanada:
BEARD, Mary. "La veu I el poder de les dones". Traducció d’Anna Listerri. Arcàdia, 2017.

A l’"Odissea", Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que parlar en públic i amb autoritat és cosa d'homes  L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona.: “Mare, torna a la teva cambra I ocupa’t de la teva feina”.
Penélope és el súmmum de la dona fidel, tancada en un espai carcerari, mentre el seu fill, jove I inexpert, assumeix el poder de la casa fins que torni el marit.
Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antiguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferències, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiència, d’autoritat…) ha exclòs, o ha tendit a excloure, les dones.
La dona ha quedat for a de les tribunes polítiques, de les institucions, del poder judicial, de les acadèmies I les professions de prestigi. No ha tingut l’oportunitat d’articular un discurs on poder desplegar les seves idees. No ha gaudit de capacitat d’incidència al llarg dels segles.

Un altre concepte és el que Jacques DERRIDA anomena “Falogocentrisme”: privilegi del masculí en la construcció del significat.

La literatura reflecteix, reforça i naturalitza aquesta concepció patriarcal i androcèntrica del món.

Bibliografia recomanada:
LEYSHON, Nell. "Color de llet". Traducció de Jordi Martín Lloret. Angle editorial, 2017.

També ens parla de la pràctica del terror de Boko Haram a Nigèria. Boko Haram significa "l'educació occidental o no-islàmica és un pecat" , diu que “només hi ha un llibre” i és un cas extrem de la por masculina que les dones accedeixin a altres lectures que no siguin l’Alcorà. Per impedir-ho, segresten i violen joves estudiants que volen instruir-se.

Les millors obres de la literatura universal (MOLU), la famosa col·lecció de color verd de literatura universal traduïda al català d’Edicions 62 i La Caixa, consta de cinquanta obres entre les quals només hi ha una dona, l’anglesa George Eliot, que a sobre va firmar amb pseudònim masculí.
Ella es deia Mary Anne Evans, i el títol que li van incloure en la col·lecció és "Silas Marner", traducció de Josep Carner (1983), que és una obra molt menor. En té de molt millors com  "The Mill on the Floss" o "Middlemarch".
Perquè no hi van incloure més dones, des de Safo fins a Jane Austen?

La següent imatge que ens projecta no es pot difondre per qüestió de drets d’autor. Correspon a l’adaptació teatrat de “2666” de Bolaño que va fer Rigola al Lliure. Es veu una dona totalment despullada i ensangonada que jau a terra, als peus d'homes vestits, drets. Correspon a “La parte de los crímenes”, un dels molts fragments que aborden els feminicidis de Ciudad Juárez.

Teresa Iribarren i Adriana Nicolau en van fer un article publicat al número 2 del volum 36 de la revista de Cambridge New Theatre Quarterly. Es pregunten fins a quin punt dur a escena la memòria de les víctimes comporta riscos ètics. La versió de Rigola fa un tractament de la dona reduït, parcial, molt efectiu escenogràficament però poc respectuós amb la realitat. Ens mostren un sol cos: dona nua, blanca, atractiva per l’atenció del públic masculí. Reprodueix el lloc comú de la dona sense veu, un cos hipersexualitzat, un simple objecte udolant.

En canvi, Angélica Liddell, autora de Figueres, en fa un tractament completament oposat a “La casa de la fuerza” (2009), Premio Nacional 2012. Trobem protagonisme femení en l’escenari. Proposa actrius de Mèxic en relació amb les d’aquí. La dona s’organitza per lluitar, no és un ésser inanimat sotmès als homes.

Bibliografia recomanada:
Miriam Toews. Elles parlen. Traducció de Carme Geronès. Editorial Les Hores, 2020.
Parla d’una secta de mennonites com a metàfora que la dona només té la sortida endavant.



La violència masclista pot ser:

- Física
- Psicològica
- Estructural
- Simbòlica

seguint amb exemples de la tradició literària, la professora ens projecta fragments de:

"El cafè de la Marina", de Josep M. de Sagarra, relatiu a un avortament forçós:

Francesc Trabal. "Vals" (1935). Premi Crexells 1936. Assetjament sexual.

Camilo José Cela." La colmena". Personatges femenins totalment sexualitzats. Llegit amb ulls d’avui és fraprant. Hi ha un vell verd que viu amb una nena òrfena de 13 anys. Pederàstia normalitzada.

Mercè Rodoreda. Ella no es considerava feminista, però deixa els homes força mal parats i en la seva obra sovint denuncia situacions de violència contra la dona.. Per ex., a "La senyora Florentina i el seu amor Homer", la criada Zerafina explica la seva vida amorosa, plena de violència física per part de l’home (cremades de cigarret, estirar pèls del braç, etc).

Mouawad. "Ànima" (2012) Premi llibreter 2014. L’inici de la novel·la és la descripció d’un crim. Lloc comú en novel·la, teatre, cinema: feminicidi com a motor literari.

Llor. "Laura a la ciutat dels sants" (1931). Premi Crexells 1930. Ciutat religiosa I conservadora. L’home adúlter està ben valorat, mentre que la dona pateix violència psicològica.

"La casa de Bernarda Alba", dirigida per Lluís Pasqual I interpretada per Núria Espert. La dona és un agent fonamental en el manteniment I transmissió del masclisme.

Expedient de censura sobre “The Group”, de Mary McCarthy. Denegada la traducció l’any 1965



No suposa cap problema que a "La colmena" s’exploti sexualment una nena de 13 anys, però es censura el desig femení, la sexualitat de la dona viscuda en plenitud.

Per acabar, dins de la bibliografia recomanada no podem deixar de llegir, de Nawal El Saadawi:

"Dona al punt zero". Angle editorial, 2017
"Memòries d’una doctora". Edicions l’Albí , 2006

Les assistents hem passat tres hores hipnotitzades darrere la pantalla. Alguna cosa ha fet un clic en la nostra percepció lectora. Seguirem llegint de tot, com sempre, activant noves perspectives de lectura, d'acord amb els valors i sensibilitats d'avui, amb l'esperança d'un futur millor per a la meitat de la humanitat. Haurem ampliat el ventall de propostes per als nostres clubs i intentarem que l'art i la cultura responguin a la pregunta d' #onsonlesdones cada cop més.