Formació, del llatí formatio, de forma ‎(«figura, aspecte») i el sufix tio ‎(«efecte de l'acció»)

Substantiu femení que defineix l’acció de formar o de formar-se; l’efecte. Desenvolupament. Educació, instrucció. 

A l’administració pública disposem de quaranta hores l’any per ampliar i actualitzar coneixements professionals. L’oferta és variada. En el cas de les biblioteques, cobreix aspectes tècnics (catalogació, informàtica, planificació d’edificis i serveis...), creatius, de màrqueting, de gestió de conflictes, prescripcions temàtiques, prevenció de riscos, etc.

S’hi destinen recursos generosos i es té en compte la diversitat de públics i necessitats. A Girona és especialment activa la franja infantil i juvenil gràcies a la força del CLER del Servei de Biblioteques que impulsa i coordina projectes acompanyats d’una formació específica. El grup de treball de Llibres i Companyia també inclou l’aprenentatge com a pilar fonamental per donar suport als clubs de lectura .

A l’hora de la veritat, malgrat siguin tobades voluntàries, gratuïtes i en horari laboral, mai no arribem a gastar, ni de bon tros, quaranta hores per persona. Per molt llaminera que sigui una proposta, la feina del dia a dia i els quadrants del personal no permeten aprofitar plenament tanta abundància. A més, el nivell d’exigència dels alumnes augmenta amb els anys i a vegades és inversament proporcional a la satisfacció obtinguda. Comencem a a ser difícils de sorprendre. Sovint quedem decebuts dedicant molt temps i esforços a trobades que no ens aporten gaire o a idees que no podrem aplicar. Algun cop ens queda la recança que es podria haver fet el mateix en la meitat d’hores o llegint els materials pel nostre compte. És trist.

Som al 2023 i tota la Gàl·lia és ocupada pel desànim. Tota? No! Un llogarret del nord habitat per irreductibles poetes rebutja ferotgement la tristor.

Durant tres matins d’un maig florit, radiant i mullat com sempre, durant dotze hores lectives que s’han fet curtes com mai, quinze dones atrevides i un representant del gènere masculí ens hem tancat a la sala d’actes -negra, freda, misteriosa- de la magnífica biblioteca Lambert Mata de Ripoll. Convocades en un espai inusual, remot, per fer un curs molt desitjat que per fi s’ha dut a terme:

“Llegim literatura en veu alta: de com atraure amb el so”, a càrrec de Montse Maestre Casadesús i Filemón Correa. Ella és pedagoga, diplomada en magisteri i educació social. Condueix clubs infantils i juvenils i recita amb els grups Revers i Carrer de la Poesia, 14. També és autora del poemari “Pell morta” (Trípode, 2022). Ell és llicenciat en comunicació social i periodisme, expert en organització d’esdeveniments, director de teatre i professor universitari.

Un tàndem seductor que ens ha ensenyat a donar un color a cada mot, acompanyar el silenci, gaudir del luxe immens d'escollir fragments i compartir-los. En tres sessions, tres sospirs, hem col•leccionat consells -físics, mentals i gramaticals, fins i tot personals- per millorar la projecció vocal, analitzar textos, aconseguir una comunicació eficaç equilibrant fons i forma. Hem entès que tothom té una veu pròpia molt valuosa, que la timidesa i els nervis són barreres per tombar, que es pot transmetre passió si es prepara a consciència, que un text creix i arriba a fons si aprenem a treballar-lo. Estàvem assedegades! Hem resolt dubtes i hem estret lligams. S’han plantat llavors que donaran noves branques. Hem tingut sorpreses, hem aplaudit fort, hem recuperat la pell de gallina.

Ha estat un homenatge a la nostra llengua i a la literatura universal des del respecte i la humilitat, amb la seriositat de la feina ben feta. Un vestit fet a mida que ens ha permès brillar amb el cor i el cos. Una eficaç caixa d’eines. Un festival de paraules. La sala d’actes de Ripoll -negra, freda, misteriosa- s'ha transformat per art de màgia en un oasi de bellesa sense interrupcions, sorolls ni màquines. Una casa de coca i xocolata, un niu d’emocions intenses i un gran creixement humà.

Valia la pena pujar a la muntanya, que alimenta el cos i l’ànima i ens neteja el pensament. Gràcies pel privilegi. L'escamparem!