...

Sempre m'ha impressionat la imatge dels vells anarquistes que demanaven “deu centimets per a la pólvora” als llocs on sabien que no els podien enxampar i on creien que hi havia persones solidàries a favor de la causa de la Revolució. Si mai no m'ha agradat ni el verb militar ni el substantiu militància, he mirat de practicar allò que significaven, amb una fe escassa i una bona voluntat de persona insolvent. Especialment quan es tracta de posar al platet unes unces d'esperança, en el cas de persones socialment excloses –com l'Espriu, guardant distàncies: “parlo d'esperança... desesperançadament”– i en tot allò que suposi donar suport als creadors i divulgadors d'allò que anomenem cultura.

Llegiu l'article complet a El Punt Avui. Comarques Gironines, 29/05/2013.