Bettý

Resum:

"Des de la meva cel·la penso en ella, en la Bettý, tan bonica, tan lliure... Se'm va acostar en aquell congrés per a dir-me com li havia agradat la meva conferència. Qui se li hauria pogut resistir? I llavors? Què va passar? No volia aquella feina ni aquella relació. Hauria d'haver detectat les senyals de perill. Hauria d'haver entès molt abans el que passava. Hauria, hauria, hauria..."