Club de lectura Vilobí

Comentaris

1. Dora Santamaria el 23 d'octubre de 2016 - 17:11

   Estic d' acord totalment amb tu, Marta.

   Jo hi afegiria que desprèn un sentiment de profunda nostàlgia, especialment quan descriu l'enderroc de les cases, des de la primera fins a l' última, alhora que ho combina molt bé amb pinzellades d'un humor un xic murri quan relata algunes vivències de personatges, sovint curiosos.

2. Anna Maria Sitja el 20 d'octubre de 2016 - 20:21

   Ben d'acord. Per això la minyona observadora, la Carmela, crec, deia que "el fil de la vida era sempre el mateix, només que en alguns moments es cabdella i després es descabdella"

3. Marta Doltra el 20 d'octubre de 2016 - 10:54

   Hi destacaria dos aspectes

   Primer, que mostra magníficament com de la vida quotidiana i concreta de cada un dels seus habitants, se'n teixeix la història de tot el poble, que es general i abstracta

   Segon, que la història correspon al mite del naixement i la mort, del canvi d' estacions i potser, de l'etern retorn. És un mite universal i potser, per això la novel·la s'ha traduït tant.

Escriu el teu comentari