Les Pòrcies Quirines
Article de Pep Casas i Busquets (Tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Caldes)
1ª INSCRIPCIÓ
A Lucius Aemilius Celatianus, fill de Luci, inscrit a la tribu Quirina, la seva mare Porcia Festa li dedicà la inscripció (Apollini augusto) a Aquae Calidae en lloc indicat pels decurions.
2ª INSCRIPCIÓ
A Lucius Aemilius Probus, fill de Lucius, de la tribu Quirina, originari d’Aquae Calidae, de 27 anys, edil, duumvir. Lucius Aemilius Celatus i Porcia Proba llur fill [------].
Aquestes dues inscripcions d’època romana varen ser localitzades a les esglésies de Sant Grau i de Sant Esteve de Caldes de Malavella. Reaprofitades en aquestes esglésies, formaven part de dos monuments funeraris dedicats o bastits en honor de dos prohoms romans de l’antiga vila romana de Caldes. Daten aproximadament del s. II després de crist i són molt importants perquè constaten diferents fets destacats com el de què la denominació de Caldes de Malavella en aquella època llunyana era el de Aquae Calidae denominació que fins fa poc era només atribuïda a d’altres viles balneàries romanes de més esplendor(Caldes de Montbui, Els Banys d’Arlès...). També queda confirmat que Caldes en aquella època, si més no en el període final, es va constituir en un veritable municipi romà que comptava amb representants municipals (edils, duumvirs, decurions...) que eren els encarregats de gestionar les regnes del municipi sota el fonament segurament de l’explotació de les aigües termals, en dos centres balnearis diferenciats (puig de les Ànimes i puig de Sant Grau), el valor sacre de les quals li donava una gran consistència i atracció.
Les rèpliques de les inscripcions les podreu trobar a l'Espai Aquae de Caldes, les originals es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona.
Per primera vegada a banda de trobar anomenats diferents caldencs prohoms amb representació municipal amb càrrecs d’edils i duumvirs trobem esmentades dues dones, les Pòrcies, que surten en les inscripcions funeràries com a promotores principals dels referits recordatoris mortuoris donada la seva condició de mares dels difunts.
La Pòrcia Proba i la Pòrcia Festa eren dues dones caldenques segurament, o que hi varen viure temporalment, que de ben segur formaven part de les classes benestants i dominants d’aquell període i a la vila de les aigües i que varen poder deixar constància de la seva tristesa, dolor i desesperació a l’haver hagut d’assistir a la mort prematura i anticipada dels seus fills als qui estimaven i que van poder deixar testimoni d’aquest sentiment encomenant-se i reclamant fins i tot que Apol·ló els acompanyés en el viatge final.
Sens cap mena de dubte que les Pòrcies caldenques formaven part del capdamunt de la piràmide social de la Caldes romana i per aquest fet surten anotades com a primers testimonis d’il·lustres caldencs acompanyats dels seus fills i marits. Unes i altres, s’acompanyen o queden adscrites a la denominació de pertinença a la tribu Quirina que feia referència a la consecució o a l’adquisició de la ciutadania romana vinculada a la conversió del municipi d’origen, en aquest cas Aquae Calidae, com a municipi romà de ple dret o de dret llatí, obtenint la potestat de representació política municipal, la consecució de diversos privilegis i la potestat de dirigir la gestió col·lectiva de les regnes municipals.