Maruja Garrido
Article de Mercè Barnadas Serrallonga
Maruja Garrido va néixer l'any 1942 a Caravaca de la Cruz (Múrcia). El seu pare, Pedro Garrido Santiago, era originari de Cartagena d’on va marxar als 22 anys per arribar a Barcelona com a polissó d’un vaixell. Va ser conegut com El Niño de Levante, un dels cantaores destacats de l’època. Aquí el podem veure a la pel·lícula María de la O (1958) on canta per a una jove Carmen Amaya.
El Niño de Levante cantant darrere Carmen Amaya a María de la O
Maruja Garrido, molt jove, treballa amb el seu pare i la seva germana Pepa al Tablao El Corral de la Morería de Madrid. Pepa canta i Maruja balla al cuadro de la bailaora Amalia Román. Allà és on coneixerà l'empresari caldenc Joan Roselló que buscava artistes per al seu tablao de Barcelona: Los Tarantos, un local mític que Antonio Gades havia inaugurat l’any 1960 i que va traspassar a Roselló amb aquest consell: “Si quieres que los Tarantos funcione, nada de micros”. I així va ser.
Joan Roselló era nascut a Caldes, la seva mare va ser la primera cuinera del balneari Vichy Catalan. Va ser propietari dels dos locals històrics de la nit musical barcelonina, Los Tarantos i el Jamboree, i el primer en portar Ella Fitzgerald y a Duke Ellington al Palau de la Música. Joan Roselló era molt amic de la Rosa Quintana del balneari Prats i ella mateixa ens ha explicat que el dia del seu casament els músics del Jamboree van venir a tocar a l'església de Caldes.
Joan Roselló davant del Jamboree a principis dels anys 60. Foto: César Marlet
Així doncs, Maruja Garrido arriba amb 17 anys a Barcelona amb el seu pare i germana formant part de la companyia d’Amalia Román. Viuen tots tres en una habitació de quatre metres quadrats a la Rambla de Barcelona. Això no durarà gaire ja que sis mesos després es podran traslladar a un pis amb la resta de família, mare i sis germans més, que vindran de Caravaca.
Les dues germanes Garrido: Maruja i Pepa
Una nit, mentre el grup ballava, la gent del públic no parava de xerrar i ni tan sols miraven l’escenari. Maruja Garrido, amb un cop d’efecte, va parar el cuadro i va començar a cantar una cançó mexicana. El representant del local, un cantaor de nom Blas, davant d’aquesta gosadia, va córrer a avisar Roselló que solia ser al Jamboree. Des d’aquell moment i durants els trenta-cinc anys següents Maruja Garrido va cantar i ballar durant dues hores cada dia. Los Tarantos va omplir sempre, això sí, sense micros.
Al vídeo que us enllacem veiem Garrido en plena actuació. Desprèn una força artística impressionant. Maruja reconeix que ballar la va ajudar a cantar i que les dues coses per separat li semblen més avorrides, tot i que la dificultat és molt més alta.
Va conèixer una llista inacabable d’artistes i té mil històries per explicar. Jordi Pujol hi va anar acompanyat de Sandro Pertini president de la república italiana. Era amiga d'El Pescaílla i de Lola Flores. Tenia una amistat molt especial amb Salvador Dalí, amb qui va rodar aquest vídeo memorable sota la direcció de Valerio Lazarov. I quan diem memorable, no exagerem.
Maruja Garrido i Salvador Dalí.
Maruja Garrido creu en “el duende”, aquest talent innat per transmetre una emoció autèntica, un do que està clar que ella té. En aquest sentit, recorda que va quedar enlluenada quan va veure en concert Frank Sinatra. No entenia res del que deia però la va impressionar. Arran d’aquesta experiència va versionar a la seva manera d’Strangers in the night .
Extraños en la noche
Va ser la primera cantant espanyola que va signar un contracte d’un mes seguit a l’Olympia de París. La presentació va anar a càrrec de Salvador Dalí. Hem trobar l'audio, un document per emmarcar:
Salvador presenta Maruja Garrido a l'Olympia de París.
Un cop jubilat el seu marit, ella també va deixar els escenaris. Van viatjar i es van instal·lar a la seva casa de Caldes, al carrer Nou, on van viure fins que Joan Roselló va morir. Ara comparteix vida i casa amb la seva germana Pepa, amb qui va començar també la seva vida artística.
Maruja Garrido i Joan Roselló van viure al número 44 del carrer Nou.
Us enllacem amb algunes entrevistes per si la voleu conèixer amb més profunditat
Maruja Garrido:" Me siento orgullosa de ser caravaqueña"
Maruja Garrido. La rumbera de Dalí.