Jaume Faixó Fusellas (Girona 1952-1998)

Biografia

Tot i néixer a Girona, Jaume Faixó ha sigut un referent a Salt gràcies a la seva implicació en els moviments de la lluita antifranquista i en la recuperació de la independència de Salt.

Ja només amb 19 anys va fer la seva primera exposició individual i en van seguir moltes d'altres de col·lectives, per exemple amb Corominas i Torres Monsó.

A la ciutat de Salt es pot gaudir d'una de les seves escultures "la Porta Transversalt" (1997) que és l'arc d'entrada a la vila venint d'Olot.

Més informació

• Jaume Faixò i Fuselles: currículum
• Vinyoles, Carme. Jaume Faixó Fusellas. El PuntAvui, 22 d'octubre de 2009.
• Què en sabeu de Faixó i Llucià?. Diari de Girona, 20 de gener de 2011.
• Jaume Faixó. Blauhaus ART, 6 de gener de 2012.

Pep Camps Torner (Girona, 1962)

Biografia

Estudia Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i rep dues beques d'arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya els anys 1984 i 1987 per realitzar estades a l'estranger.

Exposa per primera vegada el 1982.

Té obres en diverses col·leccions públiques i privades, així com també alguna escultura pública, com ara Tortuga, tortuga, a Salt.

Des del 2004 imparteix classes de pintura a l'Escola Municipal d'Art de Girona.

Més informació

• Camps Torner, Pep. Fons d'Art.
• Pep Camps. Artelista.

Pau Baena (Baena, 1961)

Biografia

En Pau Baena va néixer a Baena (Córdoba) però amb només nou anys va arribar a Girona.

Es formà amb en Fita i estudià a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. Després obtingué una beca de la Generalitat per anar a Roma i Milà (Itàlia) per realitzar un projecte relacionat amb el futurisme. Paral·lelament es formà en disseny industrial i gràfic.

Més informació

• L'artista Pau Baena, parlem a l'Art en Xarxa, amb la col·laboració de l'Espai d'Art Mas d'en Dorra dels seus darrers treballs. Fem Girona, 3 d'abril de 2013.
• Pau Baena: Ànima de vidre. Eudald Camps, 11 de febrer de 2013.
• Exposició de pintures de Pau Baena a la Fundació Àngle Planells de Blanes. Informatius Ràdio Blanes, 16 de març de 2008.
• Bagué, Gerard. El Museo de Arte abona la creatividad de los presos de Girona. El País, 4 de juny de 2000.

Àlex Martín i Viñals (Girona, 1980)

Biografia

L'Àlex Martín va néixer i créixer al barri de Santa Eugènia de Girona, després va anar a viure a Sarrià de Ter i finalment s'ha instal·lat a Salt.

Va estudiar un mòdul de FP en Arts i Oficis i un Grau Superior d'Il·lustració a Olot i algun curs a l'Escola Municipal de Belles Arts de Salt, on, amb posterioritat, ha sigut professor de còmic.

Ha editat 5 llibres en col·laboració amb Josep Martínez: La llegenda del Saltiró (2007), La llegenda del Tió de Nadal (2007), La llegenda de Sant Jordi (2008), La Llegenda del Caganer de Nadal (2009) , La llegenda dels marrecs de Vilasalut (2011) i El preu del sentiment, primera llegenda saltenca (2014).

Juntament amb Jaime Rodríguez, Lorenzo González i Maria Ros autoediten la revista de còmic Combustible. Actualment es dedica a fer treballs de pintura mural.

Més informació

• El ball del Salitiró. Contes per explicar, 29 de març de 2009.
• Conte sobre la Llegenda del Tió de Nadal. Diari de Girona, 6 de desembre de 2007.
• Salt: publicacions locals.
• Presentada la llegenda saltenca en vinyetes. Diari de Girona, 27 de març de 2014.
• L'associació 17190 Universalt decora un centre de transformació d'ENDESA per tal d'integrar-lo en l'entorn urbà. TotSalt, 7 d'agost de 2015.
• Artistas locales decoran un centro de transformación en Salt (Girona) de Endesa. 20minutos, 6 d'agost de 2015.
• L'Àlex Martín i el còmic. Mil·lènium,  la biblioteca de la Farga, 16 de juny de 2010.
• Àlex Martín i Viñals, pintor i ninotaire. Parlem de Sarrià de Ter, gener-març 2013,n. 84, pàgs. 39-41.

Josep Ramis (Salt, 1897-1980)

Biografia

El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia. Aviat s'establí als EUA, a San Francisco, on estudià art. Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey; aquest treball li féu despertar l'interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra (Ginebró Serra).

El 1933 inicià la decoració de les esglésies d'aquestes missions. S'inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens. Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic a l'Argentina, visitant els pobles més amagats. Després d'un temps, tornà a Califòrnia i s'establí a Santa Barbara.

Visità Catalunya el 1946 i el 1963, ocasions que aprofità per exposar els seus quadres. Féu donació d'una sèrie de pintures a la casa natal de Juníper Serra, a Petra (Mallorca).

El 1978 tornà a Salt. Dos anys justos més tard moria al mateix poble que l'havia vist néixer.

En Ramis pintor prou feines és conegut entre els mateixos saltencs i seria bo que la seva obra, la seva personalitat, la seva visió de les coses fos explicitat per a coneixement de tots. Santiago Roca-Delpech i Costa, fill de l'anomenat aquarel·lista, molt bon amic d'en Ramis, el definia com a gran aimant de la cultura i de la llibertat dels homes.

Més informació

•  Vegeu: c/ de Josep Ramis. Un passeig per Salt
• Bagué, Narciso. José Ramis. Un artista saltense en América. Programa de la Festa Major de 1955 i Los Sitios. Suplement Fiesta Mayor (24/07/1071) pàg. 18
• Bonancia, Gil. De California a Mallorca. Los Sitios, 10/01/1960, pàg. 4
• La aventura humana y artística de Josep Ramis, pintor de Salt (1895-1980). Los Sitios, 12/11/1982, pàg. 22-23.
• Coll, Carme. Salt homenatja els pintors Fornells i Ramis . El Punt, 27/07/1983, pàg. 28
• Cronologia.

Jordi Gispert (Salt, 1949)

Biografia

Nascut a Salt en una família de pintors artesants, Gispert inicià els seus estudis d'art a principis de la dècada dels seixanta a l'Escola de Belles Arts de Salt. A partir d'aquell moment, començà un recorregut artístic de gairebé quaranta anys, al llarg dels quals la seva personalitat s'ha refermat i consolidat en una obra caracteritzada per un fort contingut abstracte.
Compaginant la creació artística amb l'ensenyament, o les feines de restaurador, pintor industrial o l'emmarcat de quadres, Jordi Gispert s'ha convertit en un referent en el panorama artístic saltenc en el camp de la pintura abstracta.
Ha fet exposicions individuals arreu de les comarques gironines i a la resta de Catalunya, amb sortides a Itàlia i Japó. Pel que fa a col·lectives ha participat en mostres arreu de l'Estat i ha exposat també a Noruega, França, Andorra o la Gran Bretanya.
Gispert ha assolit la seva maduresa com a artista, que tots podem valorar en la seva obra admirant l'escultura Mururoa, que està ubicada a la rotonda de l'encreuament entre l'avinguda de la Pau i el passeig Marquès de Camps.

L'any 2007 l'Ajuntament de Salt li atorga el premi Tres de Març

Més informació

• “Destil·lacions” de Jordi Gispert a l’Espai Mas d’en Dorra. Bonart, 19/09/2012
• Jordi Gispert i Monteis (1949). A: Viñas i Palomer, A: Viñas i Palomer, Alícia. "Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l'Alt Empordà 1839-1959". Institut d'Estudis Empordanesos, 2010. Pàg. 301; 352-355
• Goday, Sebastià ; Gispert, Jordi (fot.). Jordi Gispert suca els pinzells a l'ànima. Revista de Girona, 264 (2011) pàg. 118-121
• JORDI GISPERT: el balbuceig essencial de l'art. Eudald Camps, 21/04/2011
• Gispert exposa al convent de Sant Quirze de Colera. El Punt, 09/04/2011
• Jordi Gispert a Sant Quirçe de Colera (Rabòs). Quim Pedret, 08/04/2011
• Rabòs d´Empordà: Jordi Gispert exposarà al convent de Sant Quirze de Colera. Bonart actualitat, 28/03/2011
• Goday, Sebastià. Jordi Gispert suca els pinzells a l'ànima. Revista de Girona, 264 (2011)
• "El viatge a l'infern" obre la temporada d'exposicions al Celler Espelt. Cupatges.cat, 11/01/2011
• Jordi Gispert, protagonista de Duet a la Fundació Valvi. La Farga. Revista de Salt, 269 (març 2010), pàg. 13
• Duet. Exposició de Jordi Gispert i Narcís Costa, del 21 de gener al 13 de març de 2010 a l'Espai d'art i sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi
• Garcia-Arbós, Salvador. Jordi Gispert i Monteys. Artista. «Per ser lliure s'ha de pintar amb l'esperit» [entrevista]. El Punt, 06/09/2009
• Jordi Gispert exposa a la Jonquera. El Punt, 21/04/09
• Vázquez, Eva. Gispert fa germinar una rosa al desert per a la làmina de Sant Jordi d'El Punt | Jordi Gispert, autor de la rosa de Sant Jordi que regala demà El Punt, aspira a la màxima austeritat. El Punt digital, 18 i 22 d'abril de 2008
• «Anatomia d'una tesi visual», del saltenc Jordi Gispert, a la Galeria Només Art del Pou Rodó. El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 24/11/2007
• Retrospectiva de Jordi Gispert a No+Art. Diari de Girona, 27/10/2007
• Jordi Gispert, l'artista sense ambigüitats. El TUT. Revista d'informació municipal (març-abril 2007) pàg. 6
• Jordi Gispert. Pintures. Ajuntament de Girona, 1990 (catàleg) | currículum
• Entrevista. TotSalt, 15/03/2007
• Catàleg de l'exposició de Begur
• Garriga i Verdaguer, Carme. Jordi Gispert i Monteys. A: Ventall d'art
• Bonart
  
• Exposicions.

Marta Font i Soler-Matas (1938-2012)

Biografia

Nascuda a Girona el 25 d'abril del 1938, acabada la carrera de belles arts va fer classes de francès, tot i que no gaire temps després va decidir endinsar-se definitivament en el món artístic i va crear una escola d'art a casa seva.

Com a reconeixement a la tasca de dinamització social i cultural a Salt, com a professora i com a artista, el 1995 va rebre el premi Tres de Març, que concedeix l'Ajuntament de Salt.

Va morir, als 74 anys, el dia 18 de desembre de 2012.

Més informació

• Mor l'artista Marta Font i Soler-Matas, professora de dibuix de molts saltencs. La casa de cultura Les Bernardes, on tants cops va exposar, es mostra oberta a fer una retrospectiva de la seva obra de cares al 2013. Diari de Girona, 19/12/2012
• Marta Font i Soler-Matas. Artista i professora d'artesania i pintura. El PuntAvui, 19/12/21012
• Marta Font i Soler-Matas. Arxiu Municipal de Salt.
• Vàzquez, Eva. L'exòtica normalitat. El Punt Avui, 4/12/2016

Imma Badosa Gironès (Salt)

Biografia

Nascuda a Salt, va començar a pintar i a dibuixar, des de molt jove, a l'escola d'en Lluís Molins, al carrer Manel de Falla. Perruquera de professió des de l'any 1982, sempre ha tingut el desig d'estudiar Belles Arts.

El 1993 va entrar a l'Escola Municipal de Belles Arts de Salt, EMBA, dirigida per en Lluís Mateu. L'any 2003 va rebre el premi local de pintura ràpida organitzat durant la Fira del Cistell. Des de llavors, ha participat en diferents exposicions col·lectives i ha concebut amb Lluís Mateu els decorats teatrals de l'Agrupació Teatral ESTIL. Actualment continua pintant a l'Escola de Belles Arts de Salt.

Exposicions

• Del 20 de juliol al 14 d'agost de 2009, dins l'espai de la Biblioteca Pública, exposició de la seva obra "Arquitectures de Salt".

Més informació

• Arquitectures de Salt. Biblioteca Pública Iu Bohigas. Exposicions.

Josep Aguilera i Martí (Salt, 1882 - Barcelona, 1955).

L'artista saltenc Josep Aguilera fou batejat un dia com "el pintor civil de Girona". Ningú com ell, durant els anys vint i trenta, no va copsar millor la imatge de la ciutat, ell va ser l'home que en va marcar el ritme artístic i que posà els fonaments d'una escola pictòrica basada en la temàtica de la Girona monumental.

Biografia

Josep Aguilera va néixer a Salt el 4 d'agost de 1882, però el 1891 es traslladà a Barcelona on s'inicià en el món de l'art. Després de passar un temps a Arbúcies, el 1927 s'instal·là a Girona on va impartir classes de dibuix i pintura i participà en exposicions, fins el 3 de febrer de 1939 en què va haver de sortirde la Girona republicana cap a França. No pogué retornar fins el 1941 i llavors ja s'instal·là definitivament a Barcelona.
A banda del paisatge urbà, el tema al qual Aguilera dedicà més esforços fou el retrat, destacant per la seva agudesa per captar caràcters, mirades i fesomies.

Més informació

• AGUILERA, Josep. Josep Aguilera : Girona, l'exili i la pobresa. Girona : Museu d'Art de Girona, 1997
• ALONSO i PONT, Agapit. El paper moneda en la revolució social. La Farga. Revista de Salt, 278(febrer 2011) pàg. 8-9
• FREIXAS i CAMPS, Pere. L'obra de Josep Aguilera: assaig d'introducció . [en línia]. Revista de Girona www.revistadegirona.cat, 1978, número 85, pàg. 419 - 423. Data de la consulta: 02/10/15.
• Josep Aguilera, pintor civil de Girona (1882-1955): dossier (5 articles de diferents autors) [en línia]. Revista de Girona www.revistadegirona.cat, 1996, número 178. Data de la consulta: 02/10/15.
• Tharrats, Joan Josep. Josep Aguilera : el més gironí dels pintors gironins. A: Perfils i semblances, pàg. 19-27
• Xunclà, Fèlix ; Parés, Assumpció. Josep Aguilera [en línia] Data de la consulta: 02/10/15.
• Vegeu: c/ de Josep Aguilera. Un passeig per Salt.
  
• Josep Aguilera. Pedres de Girona.

Lluís Mateu Riera (Salt, 1943)

Biografia

Neix a Salt, l'any 1943. Artista polifacètic: pintor, dibuixant, escultor, escenògraf...

Lluís Mateu comença a pintar l'any 1959, quan guanya un premi juvenil "Fires de Girona". Les seves inquietuds, la recerca d'espais d'expressió, el porten també al teatre i a la poesia, amb la participació en l'arrencada de l'agrupació ESTIL i en el treball de la mítica "Pastera", a partir de l'anya 1966.

L'any 1968 fa la seva primera exposició individual de dibuixos i pintures a la Biblioteca Municipal de Salt.

A partir d'aquest fet, estudia i treballa només en tasques creatives. Això va suposar per en Mateu, una etapa activa de forja d'un estil propi. Va ser membre fundador del grup de pintors i escultors "Tretze escupint", on va participar en un seguit d'exposicions i activitats relacionades amb l'art.

Forma part del grup teatral "Proscènium", fa portades de llibres i revistes, col·labora com a il·lustrador a Presència i a La Farga, però sobretot se centra a la pintura; és en els acríclics i en l'aquarel·la on troba l'espai d'expressió més adequat.

D'aquesta etapa més recent abunden en el seu currículum les exposicions individuals i col·lectives a diferents indrets del país, i també els premis en diferents disciplines artístiques. Fa diversos treballs en el camp del disseny (decorats, cartells, posters...) i treballs com el llibre de creació pròpia "Humor Universal".

De la seva faceta d'escultor destaquen dos grups escultòrics: el de la plaça de les Llúdrigues i el de la Font del Paradís, al parc de les Deveses. Una altra de les seves inquietuds és l'ensenyamnet. Comença l'any 1988 en una escola privada, per passar a fundar l'Estudi-Taller Lluís Mateu, l'any següent.

A partir de 1990 es fa càrrec de l'Escola Municipal d'Art de Salt. Això li permet relacionar-se més amb el món de l'art i té contactes amb diferents artistes de casa i de l'estranger com per exemple l'intercanvi d'exposicions amb la ciutat alemanya de Lingen-Ems.

Actualment està treballant amb obres de gran format i en pintures murals, mentre encara imparteix experiència a l'Escola Municipal de Salt.

Exposicions

• Manobre de la imaginació: des del 7 de juny de 2013, a Les Bernardes de Salt.
• Bonaventura, Daniel. Una antològica del saltenc Lluís Mateu treu a la llum l'univers màgic de l'artista. Les Bernades de Salt inaugura una completa exposició d'un "manobre de la imaginació" que toca totes les disciplines. Diari de Girona, 6/6/2013
• Vázquez, Eva. Lluís Mateu revisa 50 anys de trajectòria a Les Bernardes. L'artista saltenc inaugura demà l'antològica més important de la seva obra, amb dibuixos dels seixanta fins a peces actuals, coincidint amb el seu setantè aniversari. El PuntAvui, 6/6/2013
• En bona companyia: del 21 de juliol al 22 d'agost de 2008, a la Biblioteca Pública de Salt.

Més informació

• Artelista. Arte en internet
• Entrevista. TotSalt, 22/02/07
• Entrevistem en Lluís Mateu. Hèctor Martínez, Laura García, Mercè Cabrera. CEIP Silvestre Santaló
• Atles literari de Salt: itinerari poètic
• Vàzquez, Eva. Lluís Mateu recrea la guerra de 1714 en ‘un retaule del segle XX. Girona, El Punt Avui, 25 de desembre de 2013.