« Tornar a la web de la Biblioteca Iu Bohigas

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Prat i Pons, Jaume

Jaume Prat i Pons (Salt, 1965)

Biografia

Bibliografia


El got (un fantasma a l'institut). Relats en català

Més informació

Jordi Pericot, delineant i veí de Santa Eugènia, ha creat un retallable del Pont del Dimoni a proposta de la Coordinadora d'AMPA del sector [Text que acompanya el retallable: Jaume Prat i Pons, mestre i historiador]. El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 29/07/2010
Un simulacre recrea el terror dels bombardejos en un refugi de Girona. El refugi antiaeri del Jardí de la Infància es converteix en una sala del Museu d'Història que ofereix visites guiades. Diari de Girona, 21/05/2010 "... Les emotives visites guiades al refugi del Jardí de la Infància es podran demanar a la carta i també se'n faran els diumenges a partir del 23 de maig, a les 11 del matí. Participar-hi costarà 3 euros. Jaume Prat i Jordi Pericot treballen en un llibre sobre el tema."
Refugi antiaeri del Jardí de la Infància. TN Comarques Girona, 20/05/2010 [minut 4:17]
Entren al refugi antiaeri de la plaça Poeta Marquina vint anys després de descobrir-lo. Hi han accedit dos investigadors que estan fent un llibre sobre la defensa passiva de Girona durant la Guerra Civil. Diari de Girona, 14/05/2010
La troballa del refugi. Dos investigadors redescobreixen el refugi antiaeri de les Bernardes de Girona. Text i fotografia: Jaume Prat i Jordi Pericot. Diari de Girona. Dominical, 09/05/2010. Pàg. 1, 8 i 9
Bohigas, Joaquim. Fi de la Guerra Civil: 70 anys després. El Museu d'Història de la Ciutat organitza una visita explicativa a tres espais "repressius" acabant el conflicte bèl·lic. Diari de Girona, 05/01/2009
Jaume Prat i Pons: entrevista. "La història local ajuda a resoldre la curiositat, intrínseca en l'essència humana". Diari de Girona, 04/01/2009
Xerrades:

La revolució llibertària - 70è aniversari del 19 de juliol del 1936
Col·laboracions:

El dimecres 5 de setembre de 2012 es va presentar un extracte del documental "Amagats sota terra". Aquest documental, dirigit Quim Paredes, amb l'assessorament de Jaume Prat i Jordi Pericot, explica com es va viure la Guerra Civil des de Girona.
 

Terribas i Roca, Guillem

Guillem Terribas i Roca (Salt, 1951)

Biografia

Autodidacta, cinèfil, pintor-dibuixant, llibreter, comediant, comunicador, conservador i observador. Ha col·laborat i col·labora en mitjans de comunicació de tota  mena. Ha rebut alguns premis i reconeixements.

L'any 1978, juntament amb altres persones, funda la Llibreria 22 a Girona i durant trenta-sis anys n'és l'ànima i el gerent.

El 1990 constitueix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i n'és el president fins a l'actualitat. L'entitat, formada per un grup de persones que exercien la crítica de cinema en mitjans de comunicació de les comarques gironines, tenia i té la missió de ser un elements dinamitzasor del fet cinematogràfic entès com a un element cultural que ultrapassa el simple vessant comercial. Des del 2001 el Col·lectiu és el responsable del funcionament del Cinema Truffaut de Girona.

El 2007 va publicar Demà serà un altre dia on hi ha un munt de records del llibreter : des de la seva mili al Sàhara, al viatge a Paris fent autoestop, i la participació en tota mena d’activitats cíviques i culturals a Salt i Girona; fins la fundació de la llibreria 22, entre moltes altres anècdotes. El llibre també conté anècdotes dels pesos pesants de la nostra cultura com Enrique Vila-Matas, Roberto Bolaño, Javier Cercas o Jaime Gil de Biedma.

L'any 2008, l'Ajuntament de Salt li va concedir el premi "3 de març" per la seva tasca com a activista cultural. ha mantingut
un contacte constant amb el municipi. Terribas ha estat vinculat a diverses entitats i associacions de Salt com l’escoltisme a l’Agrupament Sant Cugat, La Pastera, els Pastorets, el Talleret de Salt i els cinefòrums de l’escola d’adults o a Ràdio Salt.

El 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya concedeix a en Guillem Terribas la Creu de Sant Jordi entre les 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. En el seu cas es destaca "el seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació."

Més informació:

Sunyer i Aimeric, Salvador

Salvador Sunyer i Aimeric (Salt, 1924 - 2017)

Cronologia

1924.- Fill de Jaume i Elionor, neix a Salt, el primer de febrer. Va a l'escola dels Germans de la Salle i més tard a les Escoles Públiques
1937.- Comença a treballar als 13 anys, a la farmàcia Ribes de Girona
1940.- Entra d'aprenent a la farmàcia Simon de Girona
1940/1955.- Treballa dins l'Acció Catòlica en moviments de joventut
1950/1954.- Activitats literàries. Guanya diversos premis en certàmens i Jocs Florals a Salt, Girona, Sant Feliu de Guíxols... Col·labora en diverses revistes de Barcelona i Madrid i publica tres llibres: "Cítara Virgen", "Cordada d'hores" i "Yo, Gárgola"
1956.- Es casa amb M. Carme Bover i Calvo. Tenen 5 fills
1957.- Comença a treballar en el camp del teatre
1959.- Dirigeix l'"Agrupació Estil" -Espai Selecte Teatral i Literari- dins el Patronat Parroquial Saltenc. Inicia un curset d'Art Dramàtic
1964.- Col·labora en la creació de "Socarrel", agrupació cultural. Obté el Certificat Elemental de Llengua Catalana de la JAEC -Junta Assessora d'Ensenyament de Català"
1965.- Obté el certificat de Grau Superior de la JAEC. Comença a donar classes de català a casa seva
1967.- Creació del "Grup d'Expressió la Pastera". Dóna classes de català a Anglès
1968.- Classes de català a la Normal de Girona, a Salt i a diverses poblacions a càrrec de la Cambra de Comerç i Indústria
1969/1970.- Coordinador del "Grup d'Expressió la Pastera". Més classes de català a càrrec de la Cambra i al Seminari de Girona
1970/1981.- Secretari i membre del jurat del Premi Bertrana
1976.- Lectura, a la Devesa de Girona, del Manifest Unitari de l'11 de setembre
1977.- És elegit Senador per l'"Entesa dels Catalans". Lector del Manifest de l'11 de setembre, a la Pl. Catalunya de Girona
1977/1979.- Tasca política al Senat
1979. En esgotar-se la legislatura, torna a treballar a la farmàcia Simon
1980.- Es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a independent dins la candidatura Socialistes de Catalunya (PSC). És elegit membre de la Junta Permanent de Català
1980/1984. Diputat al Parlament de Catalunya
1982.- És l'encarregat de llegir el "Manifest del Retrobament Català 82" al Castell de la Bellaguarda del Portús
1983.- Es presenta a les eleccions municipals de Salt. És elegit President de la Gestora Municipal i Alcalde de Salt per unanimitat
1983/1991.- Alcalde de Salt
1984.- Estableix un ritual per als matrimonis civils celebrats a l'Ajunta-ment de Salt
1986.- És elegit President del Fons Català de Cooperació al Desenvo-lupament
1987.- Torna a ser elegit Alcalde de Salt. El 23 de juny, l'ADAC li atorga el Premi de la Normalització Lingüística
1989.- Pregoner de les Fires de Girona
1991.- Es retira de la política, en acabar la legislatura
1992.- Pregoner del XXXV Aplec de la Sardana de Girona. És elegit president dels Amics del Santuari del Far. És nomenat "Fill Predilecte de Salt", per les seves qualitats com a lluitador per les llibertats nacionals, per la llengua catalana i per la pau i la solidaritat, i Cronista Oficial de la Vila. Pregoner de la Festa Major de Salt. Escriu els Goigs en honor de Sant Cugat, patró de Salt
1994.- Li fou concedida la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la seva tasca en defensa de la cultura catalana. Escriu la lletra de la cantata "Naturalia" que s'estrena al Teatre Municipal de Girona. Guanya la Viola d'Argent als Jocs Florals d'Arenys de Mar
1995.- Menció Personal al premi "Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística"
2002.- Rep el premi "Mestres 68" i el II premi personal de Normalització Lingüística que otorga l'ADAC, associació que sorgí a rel dels seus cursos de català.
2006.- El 3 de febrer, a la sala de plens de l'ajuntament de Salt, presenta el recull de poemes "El mirall i les ombres".
2007. El 31 de març s'estrena l'Oratori Magdalena Penitent del mestre Francesc Civil, amb lletra de Salvador Sunyer. Manifest de la Flama del Canigó 2007
2008. El dia 5 de juny de 2008, a Les Bernardes, Càritas Salt va organitzar l'acte: Poemes amb interludis, basat en el "Llibre de Coneixences", amb la participació de : l'Agrupació ESTIL (Dir. Salvador Sunyer) i ACORDS Ensemble de Guitarres (Dir. Euken Imanol Ledesma) i amb la projecció simultànea de les il·lustracions de Lluís Mateu, amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Salt. El dia 23 de juliol, es va encarregar del pregó de la Festa Major
2009. El juliol presenta el llibre "Sonets de sotavent" i el desembre edita "L'altre llibre de les bèsties"
2011. El Ple municipal de l'Ajuntament de Salt, del dia 22 de febrer de 2011 va acordar que el SES de Salt passi a anomenar-se Salvador Sunyer i Aymerich. La Farga. Revista de Salt, 279 (març, 2011) pàg. 22
2012. Rep el títol de "Mestre en Gai Saber" per part dels Jocs Florals de Calella. El mes d'abril presenta el llibre "Les deixes del Reremús"

2017. El 9 de juny mor a l'edat de 93 anys

 

Bibliografia:

  • Salvador Sunyer i Aimeric. Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, Argus.
  • Atles literari de Salt: Salvador Sunyer. Biblioteca Pública Iu Bohigas.
  • Salt: publicacions locals: Salvador Sunyer i Aimerich. Biblioteca Públcia Iu Bohigas.
  • Expedient de nomenament del Sr. Salvador Sunyer i Aimeric com a Fill Predilecte de la Vila de Salt [dossier]. Salt : Ajuntament de Salt, 1992
  • Sunyer i Aimeric, Salvador. Deu fer uns dos mil anys (poemes dedicats al Nadal). 1993
  • Saba Nova. Naturàlia (Cantata en homenatge a la coral amb motiu del seu XXVè aniversari). SUNYER, Salvador (text); Miquel Sunyer (música); J. Perpinyà Salvatella (dibuixos). Diputació de Girona, 1995
  • Vila de Salt
  • Inventari del fons Salvador Sunyer i Aimeric, dipositat a l'Arxiu Municipal de Salt. Essencialment, és integrat per documentació de l’època en què va ser senador i diputat del Parlament de Catalunya. En total 34 lligalls, que han estat inventariats per Josep M. Barris i Ruset (Fons 612)

 

Recull de premsa

  • Viñas, Jordi. Fins sempre, Salvador. Diari de Girona, 10 de juny de 2017.
  • Grau, Jordi. Mor Salvador Sunyer, un home bo. El Punt Avui, 10 de juny de 2017.
  • Dol en el món polític i cultural. El Punt Avui, 10 de Juny de 2017.
  • Mor als 93 anys Salvador Sunyer, exalcalde de Salt. CCMA, 9 de juny de 2017.
  • Mor als 93 anys l'exalcalde de Salt Salvador Sunyer i Aimeric. Diari de Girona, 10 de juny de 2017.
  • Mor als 93 anys Salvador Sunyer, alcalde de Salt del 1983 al 1991. Diari Ara, 9 de juny de 2017.
  • Sunyer, primer alcalde de la restauració democràtica. Arxiu Municiapl de Salt, 23 de maig de 2014.
  • Molas, Anna. Entrevista a Salvador Sunyer i Aymeric. TotSalt, 5 de gener de 2013.
  • Salvador Sunyer : [diversos articles]. Salt : La Farga : revista de Salt, Any XIV, Núm. 130 (abr./maig 1992), p. 14-25.
  • Parra, Sebastià. L'Efecte Sunyer, premi Mestres 68. Revista de Girona, Núm. 214 (2002, set./oct.), p. 6-7.
  • Articles apareguts al llibre "Salvador Sunyer i Aimeric: aproximació biogràfica" i a la web: El Dimoni de Santa Eugènia de Ter
  • Pedagogia política, política pedagògica
  • Curbet, Quim. Salvador Sunyer, el somni d’un home
  • [... Vaig enfilar per la Rodona...]
  • Mesquita, Manel. «Salvador Sunyer. Mestratge al servei del poble» Endavant les atxes!
  • Parra, Sebas. «Salvador Sunyer. Mestratge al servei del poble»
  • L'e(a)fecte Sunyer
  • Sureda i Canals, Pere. Entrevista. Salvador Sunyer. Revista de Girona, 227 (novembre-desembre 2004) pàg. 16-21
  • Articles apareguts a la Revista de Girona (1955-2005)
  • Estil oferirà una lectura dins els actes dels 1.125 anys de Sant Cugat de Salt. Diari de Girona, 11/04/07 Edició digital n. 2657
  • Conferència de Salvador Sunyer. TotSalt, 24/01/08
  • Serrat, Joan. Conferència de Salvador Sunyer: La Parròquia durant el segle XX. La Farga, 249 (març, 2008) p. 16
  • Salvador Sunyer serà el pregoner de la Festa Major. TotSalt, 18/07/08 | web de l'Ajuntament
  • El pregó de Salvador Sunyer obre la festa major de Salt, marcada pel 25è aniversari de la independència. El Punt Digital, 24/07/08
  • Sunyer obre la festa demanant "unitat". Diari de Girona, 24/07/08
  • Rosés i Garriga, Martí. Trobada amb Salvador Sunyer. La Farga. Revista de Salt, 259 (març, 2009), p. 4-6
  • Salvador Sunyer porta la seva poesia a Girona. El Punt, 18/11/2009
  • El món de la cultura i la política lamenten la pèrdua de Feliu Matamala. Salvador Sunyer destaca que va mantenir els principis "religiós i catalanista" tota la vida. Diari de Girona, 24/11/2009
  • Salt "bateja" l'institut Salvador Sunyer. Diari de Girona, 09/06/2011
  • «Brindis per Santa Eugènia» a la pl. del Poble. [Festa Major de Santa Eugènia de Ter 2011]. Brindis i poesia que va llegir amb motiu de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter, 2011
  • Glogowski, Luciana ; Cabezas, Agnès ; Canadell, Gerard [fot.]. La cultura s'aprèn per contacte. Salvador Sunyer i Aimeric/Salvador Sunyer i Bover. 17190 UniverSalt, 2 (gener, 2012) pàg. 4-8
  •  

Rimbau, Roser

Roser Manuel-Rimbau Muñoz (Girona, 1968)

Biografia

Després de guanyar el premi Comte Kurt, Roser Rimbau té en projecte diferents àlbums il·lustrats per a mainada. Prèviament, Rimbau havia escrit obres de teatre per a nens amb títols com ara El bosc desafinat , Planeta Sònic i Pirata, totes tres encara en cartell. Ha publicat a les editorials Takatuka, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i La Galera.

L'autora és llicenciada en ciències de la informació i ha treballat en diferents mitjans, entre ells El Punt. També ha estat percussionista de La Banda del Surdo. En els últims anys s'ha dedicat especialment a la correcció de textos.

Més informació

Riera i Collell, Joaquim

Joaquim Riera i Collell (Salt, 1926 - 2010)

Biografia

Joaquim Riera va néixer a Salt i hi va viure fins l'any 1947, en què va anar a passar una temporda a París i s'hi va quedar.

Contista i narrador vocacional, va decidir escriure les seves vivències i històries instigat per la seva filla. L'any 2006 va presentar a Salt el llibre "La infantesa esvaïda", amb pròleg de Modest Prats i il·lustracions de Pilarín Bayés, on ens explica anècdotes, aventures i entremaliadures inspirades en la seva infància viscuda a Salt. També té escrits els llibres "Jacobinus" i "Requisitoire pragmatique. A l'encontre des idées reçues sur certains vins", que espera traduir properament al català. Actualment enllesteix l'obra titulada "Història de l'Espanya Cavernícola", un divertiment sobre les aberracions dels llibres d'història de l'escola franquista.

En Joaquim Riera és l'impulsor i patrocinador del "premi literari Joaquim Riera", organitzat per l'Ajuntament de Salt, i que pretén premiar obres autobiogràfiques, memòries o biografies que relatin, amb valor literari, experiències, vivències o històries de caràcter personal.

Més informació

Fàbregas i Ripoll, Robert

Robert Fàbregas i Ripoll (Salt, 1978)

Biografia

Robert Fàbregas i Ripoll (Salt,1978) ha cursat estudis d’Educació Social a la Universitat de Girona i de Cultura Contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya. Després del seu període com a Tècnic de Joventut a la comarca del Pla de l’Estany, va iniciar una nova etapa professional dirigint la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt l’any 2011.


És autor de dues novel·les Èol o la vida al vent (2015), Les Banyes del Capricorn (2016) i un recull de contes i narracions anomenat En un grapat de Lluna (2017) publicades a El Cep i la Nansa. També ha col·laborat en diferents publicacions com L’Abans: Recull gràfic de Salt 1960-1985 (Efadós, 2017) i ha escrit guions per a obres de teatre, curtmetratges i esdeveniments relacionats amb la mitologia.

Més informació

Corominas i Mainegre, Xavier

Xavier Corominas i Mainegre. (Salt, 1951)

Biografia

Va néixer a Salt l'any 1951 i es va llicenciar en Història Contemporània. Durant molts anys ha treballat pel seu poble des de la Comissió per la Independència, l'escoltisme, l'Associació de Veïns... i coma a alcalde del 1991-1999.

La seva afició per la bicicleta va començar a l'adolescència i durant la seva etapa per l'Ajuntament de Salt va prendre consciència de les virtuts d'aquest mitjà de transport. Va impulsar el Consorci de les Vies Verdes. Ha sigut Tècnic de la Red de Ciudades por la Bicicleta i presideix l'entitat Mou-te en Bici.

Bibliografia

  • Corominas, Xavier ; Curbet, Quim. A peu i amb bicicleta : de Girona a Sant Feliu prt la via verda. Girona:  CCG edicions, 2003.
  • Anaya, Esther. Balance general de la bicicleta pública en España. [Alcobendas]: Fundación ECA Bureau Veritas, 2012
  • Corominas, Xavier. Quadern de viatge: de Catalunya al Japó en bicileta. [Girona]: Papers on Demand, 2014.

Més informació

Mayol i Ibàñez, Frederic

Frederic Mayol i Ibàñez (Barcelona, 1966)

Biografia

Frederic Mayol va néixer a Barcelona i viu a Salt des de fa una pila d'anys. Ja de ben petit li agradava inventar-se històries i llegendes, fins i tot va guanyar algun premi al col·legi. Més endavant, col·laborà a la revista de l'escola i, amb divuit anys, va escriure la seva primera novel·la, que actualment està endreçada en un calaix a l'espera de ser revisada alguna dia.

Amb les seves ànsies d'aventures, es va diplomar en Arquelogia Hispànica per la Universitat de Barcelona i després es va llicenciar en Geografia i Història per la UNED. Actualment treballa a l'Arxiu Municipal de Salt.

Ha quedat dues vegades finalista del Premi de Cartes Romàntiques de Calafell i ha obtingut la primera beca d'estada a Hugonea, la Casa de l'Escriptor, al País Basc.

En Frederic va tenir la seva primera incursió en la literatura amb la publicació de la novel·la juvenil "L'aniversari robat" (2006), que va ser seguida per "Selva de Tenebres" (2009) i "El lladre de paraules" (2013). Pel que fa a la narrativa per a adults, escrita en castellà, ha publicat "El mundo en una botella" (2009). La seva segona obra, "Inolvidable verano" (2012), s'ha publicat amb el pseudònim de Gabriel Ibáñez. "Inmunodeficiencia sentimental" (2016) és  la seva darrera obra..
 

Més informació

Martínez i Cots, Josep

Josep Martínez i Cots

Biografia

Va néixer a Ripoll però amb 14 anys va anar a viure a Girona i, després de casar-se, a Salt.

Comença a editar els seus escrits a principis de l'any 2000 i aquests solen anar acompanyats amb les il·lustracions de l'Àlex Martin i Viñals. Algunes de les seves obres són: "el ball del Saltió", "la llegenda del tió de Nadal", "la llegenda de la rosa de Sant Jordi", "la llegenda de la sardana", "la llegenda del Caganer de Nadal", "la llegenda dels Marrecs de Vilasalut" i "el preu del sentiment: primera llegenda saltenca".

Més informació

Margenat Godoy, Xavier

Xavier Margenat Godoy (Salt, 1964)

Biografia

Xavier Margenat Godoy va néixer a Salt l'any 1964, població on segueix residint. Treballa en una caixa d'estalvis. Des dels seus inicis, és director de la revista saltenca La Nova. Ha participat com a guionista en el projecte d'una sèrie de titelles per a televisió.

"El tresor del Ter" va ser la primera novel·la juvenil que publicà Xavier Margenat. Abans havia escrit diversos contes breus, la majoria publicats a la revista de Salt La Farga, d'on va formar part del consell editorial durant tres anys. També és autor de la novel·la infantil inèdita "Un amic molt fantasma", "L'home que conduïa un chevrolet" i la novel·la juvenil "El noi del timbal".

Més informació

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal