Àlex Martín i Viñals (Girona, 1980)
Biografia
L'Àlex Martín va néixer i créixer al barri de Santa Eugènia de Girona, després va anar a viure a Sarrià de Ter i finalment s'ha instal·lat a Salt.
Va estudiar un mòdul de FP en Arts i Oficis i un Grau Superior d'Il·lustració a Olot i algun curs a l'Escola Municipal de Belles Arts de Salt, on, amb posterioritat, ha sigut professor de còmic.
Ha editat 5 llibres en col·laboració amb Josep Martínez: La llegenda del Saltiró (2007), La llegenda del Tió de Nadal (2007), La llegenda de Sant Jordi (2008), La Llegenda del Caganer de Nadal (2009) , La llegenda dels marrecs de Vilasalut (2011) i El preu del sentiment, primera llegenda saltenca (2014).
Juntament amb Jaime Rodríguez, Lorenzo González i Maria Ros autoediten la revista de còmic Combustible. Actualment es dedica a fer treballs de pintura mural.
Més informació
-
El ball del Salitiró. Contes per explicar, 29 de març de 2009.
-
Conte sobre la Llegenda del Tió de Nadal. Diari de Girona, 6 de desembre de 2007.
-
Salt: publicacions locals.
-
Presentada la llegenda saltenca en vinyetes. Diari de Girona, 27 de març de 2014.
-
L'associació 17190 Universalt decora un centre de transformació d'ENDESA per tal d'integrar-lo en l'entorn urbà. TotSalt, 7 d'agost de 2015.
-
Artistas locales decoran un centro de transformación en Salt (Girona) de Endesa. 20minutos, 6 d'agost de 2015.
-
L'Àlex Martín i el còmic. Mil·lènium, la biblioteca de la Farga, 16 de juny de 2010.
-
Àlex Martín i Viñals, pintor i ninotaire. Parlem de Sarrià de Ter, gener-març 2013,n. 84, pàgs. 39-41.
Josep Ramis (Salt, 1897-1980)
Biografia
El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia. Aviat s'establí als EUA, a San Francisco, on estudià art. Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey; aquest treball li féu despertar l'interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra (Ginebró Serra).
El 1933 inicià la decoració de les esglésies d'aquestes missions. S'inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens. Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic a l'Argentina, visitant els pobles més amagats. Després d'un temps, tornà a Califòrnia i s'establí a Santa Barbara.
Visità Catalunya el 1946 i el 1963, ocasions que aprofità per exposar els seus quadres. Féu donació d'una sèrie de pintures a la casa natal de Juníper Serra, a Petra (Mallorca).
El 1978 tornà a Salt. Dos anys justos més tard moria al mateix poble que l'havia vist néixer.
En Ramis pintor prou feines és conegut entre els mateixos saltencs i seria bo que la seva obra, la seva personalitat, la seva visió de les coses fos explicitat per a coneixement de tots. Santiago Roca-Delpech i Costa, fill de l'anomenat aquarel·lista, molt bon amic d'en Ramis, el definia com a gran aimant de la cultura i de la llibertat dels homes.
Més informació
-
Vegeu: c/ de Josep Ramis. Un passeig per Salt
-
Bagué, Narciso. José Ramis. Un artista saltense en América. Programa de la Festa Major de 1955 i Los Sitios. Suplement Fiesta Mayor (24/07/1071) pàg. 18
-
Bonancia, Gil. De California a Mallorca. Los Sitios, 10/01/1960, pàg. 4
-
La aventura humana y artística de Josep Ramis, pintor de Salt (1895-1980). Los Sitios, 12/11/1982, pàg. 22-23.
-
Coll, Carme. Salt homenatja els pintors Fornells i Ramis . El Punt, 27/07/1983, pàg. 28
-
Cronologia.
Jordi Gispert (Salt, 1949)
Biografia
Nascut a Salt en una família de pintors artesants, Gispert inicià els seus estudis d'art a principis de la dècada dels seixanta a l'Escola de Belles Arts de Salt. A partir d'aquell moment, començà un recorregut artístic de gairebé quaranta anys, al llarg dels quals la seva personalitat s'ha refermat i consolidat en una obra caracteritzada per un fort contingut abstracte.
Compaginant la creació artística amb l'ensenyament, o les feines de restaurador, pintor industrial o l'emmarcat de quadres, Jordi Gispert s'ha convertit en un referent en el panorama artístic saltenc en el camp de la pintura abstracta.
Ha fet exposicions individuals arreu de les comarques gironines i a la resta de Catalunya, amb sortides a Itàlia i Japó. Pel que fa a col·lectives ha participat en mostres arreu de l'Estat i ha exposat també a Noruega, França, Andorra o la Gran Bretanya.
Gispert ha assolit la seva maduresa com a artista, que tots podem valorar en la seva obra admirant l'escultura Mururoa, que està ubicada a la rotonda de l'encreuament entre l'avinguda de la Pau i el passeig Marquès de Camps.
L'any 2007 l'Ajuntament de Salt li atorga el premi Tres de Març
Més informació
-
“Destil·lacions” de Jordi Gispert a l’Espai Mas d’en Dorra. Bonart, 19/09/2012
-
Jordi Gispert i Monteis (1949). A: Viñas i Palomer, A: Viñas i Palomer, Alícia. "Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l'Alt Empordà 1839-1959". Institut d'Estudis Empordanesos, 2010. Pàg. 301; 352-355
-
Goday, Sebastià ; Gispert, Jordi (fot.). Jordi Gispert suca els pinzells a l'ànima. Revista de Girona, 264 (2011) pàg. 118-121
-
JORDI GISPERT: el balbuceig essencial de l'art. Eudald Camps, 21/04/2011
-
Gispert exposa al convent de Sant Quirze de Colera. El Punt, 09/04/2011
-
Jordi Gispert a Sant Quirçe de Colera (Rabòs). Quim Pedret, 08/04/2011
-
Rabòs d´Empordà: Jordi Gispert exposarà al convent de Sant Quirze de Colera. Bonart actualitat, 28/03/2011
-
Goday, Sebastià. Jordi Gispert suca els pinzells a l'ànima. Revista de Girona, 264 (2011)
-
"El viatge a l'infern" obre la temporada d'exposicions al Celler Espelt. Cupatges.cat, 11/01/2011
-
Jordi Gispert, protagonista de Duet a la Fundació Valvi. La Farga. Revista de Salt, 269 (març 2010), pàg. 13
-
Duet. Exposició de Jordi Gispert i Narcís Costa, del 21 de gener al 13 de març de 2010 a l'Espai d'art i sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi
-
Garcia-Arbós, Salvador. Jordi Gispert i Monteys. Artista. «Per ser lliure s'ha de pintar amb l'esperit» [entrevista]. El Punt, 06/09/2009
-
Jordi Gispert exposa a la Jonquera. El Punt, 21/04/09
-
Vázquez, Eva. Gispert fa germinar una rosa al desert per a la làmina de Sant Jordi d'El Punt | Jordi Gispert, autor de la rosa de Sant Jordi que regala demà El Punt, aspira a la màxima austeritat. El Punt digital, 18 i 22 d'abril de 2008
-
«Anatomia d'una tesi visual», del saltenc Jordi Gispert, a la Galeria Només Art del Pou Rodó. El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 24/11/2007
-
Retrospectiva de Jordi Gispert a No+Art. Diari de Girona, 27/10/2007
-
Jordi Gispert, l'artista sense ambigüitats. El TUT. Revista d'informació municipal (març-abril 2007) pàg. 6
-
Jordi Gispert. Pintures. Ajuntament de Girona, 1990 (catàleg) | currículum
-
Entrevista. TotSalt, 15/03/2007
-
Catàleg de l'exposició de Begur
-
Garriga i Verdaguer, Carme. Jordi Gispert i Monteys. A: Ventall d'art
-
Bonart
-
Exposicions.
Marta Font i Soler-Matas (1938-2012)
Biografia
Nascuda a Girona el 25 d'abril del 1938, acabada la carrera de belles arts va fer classes de francès, tot i que no gaire temps després va decidir endinsar-se definitivament en el món artístic i va crear una escola d'art a casa seva.
Com a reconeixement a la tasca de dinamització social i cultural a Salt, com a professora i com a artista, el 1995 va rebre el premi Tres de Març, que concedeix l'Ajuntament de Salt.
Va morir, als 74 anys, el dia 18 de desembre de 2012.
Més informació
Iu Bohigas, 1911- 2004
Biografia
L’Iu va nèixer a Salt, en una família d’hortolans. Ell, que era el mitjà de sis germans, va tenir la sort de poder estudiar per mestre. Ben aviat es va manifestar la seva estima per Catalunya, pel català, i pels llibres. De ben jove ja enviava versos a El Patufet. Més tard amb l’Agustí Cabruja van publicar la revista “El Poble de Salt“, i després va començar a col·laborar a “l’Autonomista” dels germans Rahola, a Girona. Primer, publicant-hi poemes, més tard, escrivint les editorials del diari.
L’Iu va ser un enamorat de la nostra llengua. Li agradava molt estudiar-ne la gramàtica, recollir frases fetes i dites populars, escriure versos. De fet, va ser pioner a Girona i a Salt en donar classes de català durant la dictadura.
Més informació
Miquel Sunyer i Bover (Salt, 1959)
Biografia
Començà els seus estudis musicals de piano i solfeig amb Roser Busquets. Posteriorment els prossegueix al Conservatori de Girona i Barcelona amb Pere Vallribera (piano). Es gradua al Conservatori Municipal de Barcelona en harmonia, contrapunt, composició i instrumentació. Com a compositor, té un extens catàleg d'obres per a les més diverses formacions corals, instrumentals i orquestrals, algunes d'elles dedicades a formacions d'alumnes i amb un marcat caire pedagògic. Ha rebut encàrrecs de nombroses entitats públiques i privades entre les que destaca compondre una òpera per a infants "Narcís i Eco", que li féu JJMM de Catalunya.
Actualment treballa al Conservatori de Música de la Diputació de Girona, on durant un temps va fer tasques de director. També ha dirigit el Conjunt Orquestral de Girona (1996-1999), entre d'altres.
Més informació
Anna Quiñones (Girona, 1988)
Biografia
Anna Quiñones, nascuda el 1988 a Girona i veïna de Salt, va ser estudiant a l'Escola de Realització d'Audiovisuals i Multimèdia (ERAM), on es va formar en l'àmbit de la fotografia.
L'any 2010 va formar part d'una exposició col·lectiva “1000 imatges per a la igualtat”a l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona. A banda d'això ha realitzat diversos projectes tant personals com professionals, com ara imatges per a la web del cinema Truffaut de Girona i diversos books fotogràfics.
Exposicions
De l'1 al 23 de juny de 2011. Trans. FotoMercè. Exposició fotogràfica de l'artista Anna Quiñones. Centre cultural La Mercè
Més informació
Maria Àngels Cabestré
Biografia
La metgessa i musicòloga Maria Àngels Cabestré (que fou dentista a la vila de Salt durant 15 anys) ha compost L'havanera de Salt, un himne, una cançó de gran bellesa, que es va presentar en el marc de la festa del 3 de Març de 2007 . Els arranjaments són de Robert Fàbrega, cantant de La Selvatana i l'interpreta Susanna del Saz, cantant de jazz, intèrpret de cançó popular, professora de l'Escola de Música Moderna i Jazz de Salt entre d'altres escoles de l'àrea metropolitana de Girona.
Més informació
Josep M. Coromines Xargay (Salt, 1947)
Biografia
Nascut a Salt, resideix a Santa Eugènia. Mestre prejubilat des del 2007, ha exercit 40 anys, primer a Taialà (1970 al 1986) i després al Montfalgars des del 1986 fins al 2007. Des del 2000, a més, va ser el secretari d'aquest CEIP. Escultor de Les Loles, pintor, ha fet també gravats, murals i il·lustracions.
Més informació
Manel Bayo Rigau (Salt, 1966)
Biografia
Nascut i resident a Salt. És artista plàstic, camp on té una llarga trajectòria, i també té una llarga experiència com a escenògraf i dissenyador d’espais escènics.
Des de 1990 ha exposat obra a la Sala Municipal d’Exposicions de Girona, la galeria Espais de Girona, el Centro Superior de Arte de La Havana (Cuba), Can Panxut de Salt, el Museu de l’aigua de Salt, l’Escola Municipal d’Art de Girona, la sala La cova del Col·legi d’Arquitectes de Girona, La Llibreria-cafè de Girona, el Centre Cívic Onyar de Girona, etc., i ha guanyat diversos premis d’arts plàstiques.
Entre les obres per a les quals ha dissenyat l’espai escènic, s’hi compten La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht (Safareig Teatre de Salt, 1997), Fernando, òpera de Schubert (Orquestra del Conservatori de Girona, 1997), APT, sobre textos d’A.P. Txèkhov (Cia. La Perduda, 1997), Alícia al país de les meravelles (Cia. Cràdula Teatre, 1998), Un marit ideal, d’Oscar Wilde (Safareig Teatre de Salt, 2001), La tempesta, de Shakespeare (Safareig Teatre de Salt, 2004), Variacions sobre el sentit de la vida, de Jordi Sala (Cia. Teatrebrik, 2004), etc
Més informació
-
Bayo, Manel. manelbayo.com [en línia]. S.l. : S.N., 2015. [consulta: 2 d'octubre de 2015]. Disponible a: <www.manelbayo.com>
-
Vázquez, Eva. Els ossos de la bellesa. Manel Bayo posa al descobert l'ambigüitat de les relacions entre art i poder en el film ‘Tiefland Remix', basat en l'adaptació de ‘Terra baixa' de Leni Riefenstahl. El PuntAvui, 18/02/2012
-
Vázquez, Eva. Un conte delirant L'artista Manel Bayo presenta al Festival de Cinema de Gijón 'Raza Remix', una lectura al·lucinògena de la pel·lícula escrita per Franco. El Punt, 21/11/2010
-
Chicano, Dani. Manel Bayo presenta al Truffaut una relectura del clàssic franquista «Raza» L'artista hi estrena el film experimental «Raza Remix», una paròdia de l'original. El Punt, 14/12/2009
-
L’art de la ironia. L’artista saltenc Manel Bayo planteja amb sentit de l’humor com hauria de ser el futur Centre d’Art Contemporani de Girona. Diari de Girona, 22/06/08 (Suplement)
-
Vázquez, Eva. Manel Bayo aviva el debat sobre el Centre d'Art Contem-porani amb set propostes juganeres a La Mercè. L'artista saltenc presenta avui el seu treball, basat en el «net art» . El Punt Digital, 15/05/08
