Fons local de Salt

Imma Badosa Gironès (Salt)

Biografia

Nascuda a Salt, va començar a pintar i a dibuixar, des de molt jove, a l'escola d'en Lluís Molins, al carrer Manel de Falla. Perruquera de professió des de l'any 1982, sempre ha tingut el desig d'estudiar Belles Arts.

El 1993 va entrar a l'Escola Municipal de Belles Arts de Salt, EMBA, dirigida per en Lluís Mateu. L'any 2003 va rebre el premi local de pintura ràpida organitzat durant la Fira del Cistell. Des de llavors, ha participat en diferents exposicions col·lectives i ha concebut amb Lluís Mateu els decorats teatrals de l'Agrupació Teatral ESTIL. Actualment continua pintant a l'Escola de Belles Arts de Salt.

Exposicions

• Del 20 de juliol al 14 d'agost de 2009, dins l'espai de la Biblioteca Pública, exposició de la seva obra "Arquitectures de Salt".

Més informació

• Arquitectures de Salt. Biblioteca Pública Iu Bohigas. Exposicions.

Josep Aguilera i Martí (Salt, 1882 - Barcelona, 1955).

L'artista saltenc Josep Aguilera fou batejat un dia com "el pintor civil de Girona". Ningú com ell, durant els anys vint i trenta, no va copsar millor la imatge de la ciutat, ell va ser l'home que en va marcar el ritme artístic i que posà els fonaments d'una escola pictòrica basada en la temàtica de la Girona monumental.

Biografia

Josep Aguilera va néixer a Salt el 4 d'agost de 1882, però el 1891 es traslladà a Barcelona on s'inicià en el món de l'art. Després de passar un temps a Arbúcies, el 1927 s'instal·là a Girona on va impartir classes de dibuix i pintura i participà en exposicions, fins el 3 de febrer de 1939 en què va haver de sortirde la Girona republicana cap a França. No pogué retornar fins el 1941 i llavors ja s'instal·là definitivament a Barcelona.
A banda del paisatge urbà, el tema al qual Aguilera dedicà més esforços fou el retrat, destacant per la seva agudesa per captar caràcters, mirades i fesomies.

Més informació

• AGUILERA, Josep. Josep Aguilera : Girona, l'exili i la pobresa. Girona : Museu d'Art de Girona, 1997
• ALONSO i PONT, Agapit. El paper moneda en la revolució social. La Farga. Revista de Salt, 278(febrer 2011) pàg. 8-9
• FREIXAS i CAMPS, Pere. L'obra de Josep Aguilera: assaig d'introducció . [en línia]. Revista de Girona www.revistadegirona.cat, 1978, número 85, pàg. 419 - 423. Data de la consulta: 02/10/15.
• Josep Aguilera, pintor civil de Girona (1882-1955): dossier (5 articles de diferents autors) [en línia]. Revista de Girona www.revistadegirona.cat, 1996, número 178. Data de la consulta: 02/10/15.
• Tharrats, Joan Josep. Josep Aguilera : el més gironí dels pintors gironins. A: Perfils i semblances, pàg. 19-27
• Xunclà, Fèlix ; Parés, Assumpció. Josep Aguilera [en línia] Data de la consulta: 02/10/15.
• Vegeu: c/ de Josep Aguilera. Un passeig per Salt.
  
• Josep Aguilera. Pedres de Girona.

Moisès Auguet (Girona, 1936)

Biografia

En Moisès és un planxista jubilat que dedica part del seu temps a fer maquetes amb fusta d’antigues eines del camp, esglésies, catedrals i fins i tot la Coma Cros.

Els seus treballs l’han fet exposar a les Bernardes de Salt (oct., 2003), a la Fira del Col·leccionisme de Quart (juliol, 2010), a Camós i a Colomers.

Altres exposicions

Desembre 2010, a la Casa de Cultura de les Bernardes

Bibliografia

El maquetista del Veïnat. La Farga. Revista de Salt, 286, desembre 2011. Pàg. 22
L'art del detall. Entrevista a Moisès Auguet. La Farga. Revista de Salt, 267, gener 2010. Pàg. 5-7

Roc i Afra

En Roc i l'Afra, dos noms escollits pels nens de la vila, representen un hortolà, figura característica de la plana de Salt i una filadora en honor a la indústria tèxtil.

Els gegants de Bescanó i els de Sarrià van fer de padrins en el bateig dels dos gegants que va tenir lloc el dia 17 de novembre de 1997. La festa va comptar amb les colles geganteres de Riudellots i Arbúcies, així com els Marrecs de Salt, que van fer un castell i dos pilars, des dels quals van desplegar dues pancartes amb els noms dels gegants.

Durant la festa es va representar la història d'en Roc i l'Afra que es van conèixer en un ball de Festa Major de Salt. La parella es va trobar tan a gust ballant que van seguir fent-ho i com més ballaven, més alts i forts i amples es feien.

Bibliografia

10 anys Roc i Afra. Salt, 2006. Fulletó editat amb motiu de la designació de Salt com a Vila Gegantera

Lluís Mateu Riera (Salt, 1943)

Biografia

Neix a Salt, l'any 1943. Artista polifacètic: pintor, dibuixant, escultor, escenògraf...

Lluís Mateu comença a pintar l'any 1959, quan guanya un premi juvenil "Fires de Girona". Les seves inquietuds, la recerca d'espais d'expressió, el porten també al teatre i a la poesia, amb la participació en l'arrencada de l'agrupació ESTIL i en el treball de la mítica "Pastera", a partir de l'anya 1966.

L'any 1968 fa la seva primera exposició individual de dibuixos i pintures a la Biblioteca Municipal de Salt.

A partir d'aquest fet, estudia i treballa només en tasques creatives. Això va suposar per en Mateu, una etapa activa de forja d'un estil propi. Va ser membre fundador del grup de pintors i escultors "Tretze escupint", on va participar en un seguit d'exposicions i activitats relacionades amb l'art.

Forma part del grup teatral "Proscènium", fa portades de llibres i revistes, col·labora com a il·lustrador a Presència i a La Farga, però sobretot se centra a la pintura; és en els acríclics i en l'aquarel·la on troba l'espai d'expressió més adequat.

D'aquesta etapa més recent abunden en el seu currículum les exposicions individuals i col·lectives a diferents indrets del país, i també els premis en diferents disciplines artístiques. Fa diversos treballs en el camp del disseny (decorats, cartells, posters...) i treballs com el llibre de creació pròpia "Humor Universal".

De la seva faceta d'escultor destaquen dos grups escultòrics: el de la plaça de les Llúdrigues i el de la Font del Paradís, al parc de les Deveses. Una altra de les seves inquietuds és l'ensenyamnet. Comença l'any 1988 en una escola privada, per passar a fundar l'Estudi-Taller Lluís Mateu, l'any següent.

A partir de 1990 es fa càrrec de l'Escola Municipal d'Art de Salt. Això li permet relacionar-se més amb el món de l'art i té contactes amb diferents artistes de casa i de l'estranger com per exemple l'intercanvi d'exposicions amb la ciutat alemanya de Lingen-Ems.

Actualment està treballant amb obres de gran format i en pintures murals, mentre encara imparteix experiència a l'Escola Municipal de Salt.

Exposicions

• Manobre de la imaginació: des del 7 de juny de 2013, a Les Bernardes de Salt.
• Bonaventura, Daniel. Una antològica del saltenc Lluís Mateu treu a la llum l'univers màgic de l'artista. Les Bernades de Salt inaugura una completa exposició d'un "manobre de la imaginació" que toca totes les disciplines. Diari de Girona, 6/6/2013
• Vázquez, Eva. Lluís Mateu revisa 50 anys de trajectòria a Les Bernardes. L'artista saltenc inaugura demà l'antològica més important de la seva obra, amb dibuixos dels seixanta fins a peces actuals, coincidint amb el seu setantè aniversari. El PuntAvui, 6/6/2013
• En bona companyia: del 21 de juliol al 22 d'agost de 2008, a la Biblioteca Pública de Salt.

Més informació

• Artelista. Arte en internet
• Entrevista. TotSalt, 22/02/07
• Entrevistem en Lluís Mateu. Hèctor Martínez, Laura García, Mercè Cabrera. CEIP Silvestre Santaló
• Atles literari de Salt: itinerari poètic
• Vàzquez, Eva. Lluís Mateu recrea la guerra de 1714 en ‘un retaule del segle XX. Girona, El Punt Avui, 25 de desembre de 2013.

Alfons Mateu (Salt, 1948)

Biografia

En Fonsu és jubilat després de treballar molt temps com a comercial en un laboratori de la indústria farmacèutic.

Més informació

• Mateu Riera "En Fonso". (La fal·lera pel paisatge). La Farga. Revista de Salt, núm. 89, pàg. 5
• El 6x10 d'en Fonsu i en Llorenç. TotSalt, 26 d'agost de 2008
• Cabezas Horno, Agnès. Entrevista a en Fonsu Mateu i la M. Àngels Bagaria. La Farga. Revista de Salt, núm. 281 (maig, 2011) pàg. 4-6.
• Vázquez, Eva. “Si de debò vols conèixer alguna cosa, l'has de pintar”. El PuntAvui, 5 de juliol de 2015.