Dimecres 2 de març: Rere els murs, de Núria Esponellà
Amb Rere els murs, l’escriptora empordanesa Núria Esponellà s’ha endinsat en el gènere de la novel·la històrica per fabular, a l’entorn de Sant Pere de Roda a l’època medieval, un món de monjos i comtes, d’amors i de poder, d’intrigues i art. Bona coneixedora de la història del monestir i amb imaginació per teixir-hi misteris i trames narratives, intentarem que l’autora vingui a explicar-nos els seus secrets de taller d’escriptura a partir d’aquest títol recent, que li va valdre el prem Néstor Luján de novel·la històrica.
Dimecres 12 de gener: Nada, de Carmen Laforet
Més que la Barcelona de la postguerra, aquesta novel·la evoca el clima de desolació dels anys quaranta, vist des d’una mirada jove, precisa, femenina i intel·ligent, trets que defineixen l’estil literari de Carmen Laforet, guanyadora del primer premi Nadal amb aquesta novel·la. Amb el pas dels anys, Nada no ha fet sinó revaloritzar-se més i més, així com han crescut les preguntes sobre els llargs silencis creatius, la inseguretat i la difícil trajectòria biogràfica i literària de Carmen Laforet.
Dimecres 24 de novembre: Una educació francesa, de Joan-Daniel Bezsonoff
Nascut a Perpinyà i amb avantpassats russos, des del Rosselló el novel·lista Joan-Daniel Bezsonoff s’estranya que uns catalans i altres siguem tan semblants i alhora tan distants. Per explicar-ho, per explicar-se, per parlar d’una França sense internet ni mòbils, però amb catalans que parlaven català, de tot això tracta Una educació francesa, escrit per un autor que va creixent en públic i guardons, com el Just Casero o el premi Creixells amb Les amnèsies de Déu. Comunicatiu i amatent a explicar-se, Joan-Daniel Bezsonoff serà amb nosaltres per comentar la seva novel·la.
Feu clic aquí per escoltar i veure una entrevista a Joan-Daniel Bezsonoff
Més informació aquí
Dimecres 20 d’octubre: Orgull i prejudici, de Jane Austen
“És veritat sabuda de tothom que a un home solter en possessió d’una bona fortuna li cal una esposa”: així comença una de les millors novel·les de les sis que va escriure Jane Austen, la més “lleugera, brillant i escumosa”, segons l’autora. Encara avui encapçala la llista de llibres més llegits a Anglaterra, ja un èxit quan va aparèixer el 1813. Les heroïnes d’Austen sempre s’han d’enfrontar a una tria amorosa, de la qual poden sortir airoses o equivocar-se, però aquesta vegada la decisió és múltiple, ja que a la família Bennet són cinc les germanes casadores...
Dimecres, 22 de setembre 2010: Estupor i tremolors, de Amélie Nothomb
Aquesta novel•la d’inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre els lectors i la crítica francesa, explica la història d’una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa. Però al Japó actual, fortament jerarquitzat, la jove porta el llast d’un doble handicap: ser una dona i ser occidental. Aquesta doble condició la convertirà en el blanc d’una allau d’humiliacions i d’una progressiva degradació laboral que la portarà del món de la comptabilitat a servir cafès, encarregar-se de la fotocopiadora i per acabar-ho d’arrodonir, ocupar-se de la neteja dels lavabos d’homes.
Dimecres, 9 de juny 2010: Sabates italianes, de Henning Mankel
Ara que tothom és immers dins la narrativa de Stieg Larsson, estarà bé d’ampliar horitzons sobre d’altres autors suecs igualment interessants. Com Henning Mankel, un autor especialitzat en novel·la negra, protagonitzades sovint per l’inspector Kurt Wallander que també compta amb nombrosos seguidors. Sabates italianes, però, és un llibre diferent als que Mankel ens té acostumats, sobre l’aïllament d’un metge solitari en una illa, fins que se li presenta un antic amor amb una antiga promesa...
Dimecres, 28 d'abril 2010: Dins el darrer blau, de Carme Riera
Després d’aquesta novel·la van seguir-la Cap al cel obert i La meitat de l’ànima, formant una gran trilogia sobre la història de Mallorca, l’obra de maduresa més ambiciosa de Carme Riera. Dins el darrer blau és dedicat al món dels xuetes, els jueus mallorquins, obligats a abjurar de la seva religió a canvi d’una falsa integració dins el món insular. Els moments més conflictius de la relació entre jueus i cristians es va viure en el segle XVII, amb la Inquisició vigent i vigilant, l’esca d’una reflexió intemporal sobre el fanatisme i l’exclusió.
Dimecres, 3 de març de 2010: Madame Bovary,de Gustave Flaubert
Emma Bovary, casada amb un apotecari bonàs, somia viure els romanços apassionats de les novel·les sentimentals que llegeix sense aturador. I decideix passar de la teoria a la pràctica, en unes aventures amoroses temeràries que la duran a topar amb la duríssima realitat, ja que aquest Quixot femení no va lluitar contra molins de vent, sinó contra amants pocasoltes i una societat repressora. És el clàssic de Gustave Flaubert, que va editar la seva novel·la més celebrada el 1857, però també polèmica, fins al punt que el seu autor fou dut fins els tribunals, acusat d’atemptar contra la moral. Veurem si n’hi havia per a tant...
