Relata la peripècia d'una família de blancs pobres, els Bundren, que recorren els paratges rurals del Sur amb el cadàver de l'esposa i mare en un taúd per enterrar-la en una parcel·la de la seva propietat. Aquesta aventura tragicòmica, en la que es barreja un humor un punt àcid amb la més arravatadora desolació, està narrada mitjançant una successió de monòlegs interiors dels diversos personatges: el patriarca familiar, els fills i la pròpia mort, que parla al lector des de "l'altre costat", des del més enllà. I en aquest viatge amb ressons grotescos de la Odissea homèrica i d'episodis bíblics, Faulkner introdueix els temes i obsessions que fecunden la seva literatura: la decadència del Sur, el viatge iniciàtic, la culpa que turmenta als personatges, la transgressió i el seu càstig, el pes opressiu del passat.
Extret de: http://www.anagrama-ed.es
William Faulkner. 50 anys de la seva mort. Article publicat al suplement Cultura d'El Punt Avui el 16 de febrer de 2012
Laia, una professora universitàira de vint-i-set anys, es troba immersa gairebé per atzar en una investigació sobre les circumstàncies que van envoltar la mort, esdevinguda uns any enrere, de l'escriptor Salvador Yvars, al qual ha dedicat la seva tesi doctoral.
Capítol a capítol, a través dels ulls de Laia assistirem a dos processos que es desenvolupen en paral·lel: l'intent de trobar respostes als diversos interrogants que planteja el cas i el progressiu desplegament de la personalitat de la protagonista, en un moment crucial de la seva vida.
Text de la contraportada de: Santaeulàlia, J.N. Ulls d'aigua. Columna Edicions. Barcelona. 2002
Recull de contes de diferents autors:
- William Wilson de E. A. Poe
- El otro de Jorge Luís Borges
- O ell, o jo de Pere Calders
- Gualta de Javier Marías
- Préssec de Poma de Quim Monzó
«—No te m’escaparàs. M’hi has de dur.
—Però amic meu...
—Deixa'm fer. Ja sé que és "perillós"... Potser és això precisament el que m'atreu.»
Qui parla d'aquesta manera és Fridolin, un metge vienès jove, feliç i ben acomodat, amb èxit, casat i pare d'una nena, que durant uns carnavals se sent arrossegat cap a un món ignot a mig camí entre el son i la vigília, en el qual, empès pel desig, viurà unes experiències de rara i fascinadora intensitat. Amb una subtilesa fora del comú i unes capacitats descriptives i psicològiques extraordinàriament modernes, Arthur Schnitzler ens porta cap a un terreny ambigu i ambivalent, de màgica ensonyació.
Text de la contraportada del llibre: Schnitzler, A. Història somiada. Quaderns Crema. 1998
El castillo se puede entender como la conformación ficticia del destino de K., un hombre abocado a buscar la realización del anhelo ferviente de integrarse en el mundo social, en el del amor, en el del trabajo, y que, como consecuencia de diversos factores, muchos de ellos externos, pero no pocos internos e inherentes a su personalidad, es incapaz de lograrlo.
Text de la contraportada del llibre: Kafka, F. El castillo. Cátedra. Madrid. 2000
Adreça desconeguda va publicar-se per primera vegada el 1938, i en poc temps va ser considerada una obra mestra.
El llibre explica la història de dos amics i socis en el món de l'art, Martin Schulse, un alemany, i Max Eisentsein, un jueu nord-americà, que viuen a Califòrnia. L'any 1932, Martin decideix tornar a Alemanya amb la seva família. Així comença un intercanvi de cartes on aviat es perfila, a través dels detalls de la seva relació professional i personal, l'ombra de la situació política alemanya.
Visionària, incisiva i de desenllaç imprevisible, Adreça desconeguda ha estat tot un esdeveniment literari, el senyal d'alarma més estremidor contra el nazisme.
Contraportada de: Taylor, K. Adreça desconeguda. La Magrana. Barcelona. 2000
A través de la mirada de Maurice Bendrix, escritor de éxito y álter ego de Graham Greene, esta impactante novela narra la historia de Sarah Miles, una mujer a la que su recién descubierta fe en Dios le hace replantearse su vida de adúltera y la infidelidad de que hace obejo tanto a su pasivo esposo como al propio Bendrix, que en una época fue su amante.
Si algo caracteriza todas las obras de Greene es el excelente engranaje de sus tramas. En El fin del romance, que a decir de la crítica está entre las novelas más rotundas y de mayor calado de su producción, el autor va más allá de la mera perfección formal y ahonda en el espinoso problema de la trascendencia del ser humano. El resultado es un texto valiente y provocador, un testimonio lacerante que deja una profunda huella e invita a la reflexión.
Text de la contraportada del llibre: Greene, G. El fin del romance. Edhasa. Barcelona. 2000
Jay es un escritor y guionista cinematográfico de cuarenta y pocos años. Tiene todo lo que se puede desear a su edad: una carrera exitosa -ha sido nominado al Oscar por uno de sus guiones-, una mujer ambiciosa e inteligente que trabaja en la industria editorial, dos hijos pequeños a los que quiere, una hermosa casa donde cada día, mientras Susan marcha a su trabajo, él se queda a escribir. Pero después de seis años de vida en común, Jay ha decidido que aquello se acaba. Hoy es la última noche de una etapa ya concluida de su vida. Hace tiempo que viene pensándolo, y mañana se marchará de casa para siempre, aunque Susan todavía no lo sabe. Cuando ella se vaya al trabajo, Jay pondrá unas pocas cosas en una maleta y sin que nadie lo vea se irá a vivir temporalmente a casa de Victor, un amigo de su misma edad que ya lleva algún tiempo divorciado. Es una decisión que le pone entre la espada y la pared; abandonar a sus hijos le resulta insoportable, pero quedarse significa resignarse a la infelicidad cotidiana, a una rutinaria vida de la que pasión y placer parecen haberse ausentado definitivamente.
¿Por qué un hombre deja de amar a una mujer? En una novela desesperadamente honesta, Kureishi cuenta la historia de una separación. Poco a poco, en una verdadera escalada de sinceridad y lucidez, van surgiendo los detalles sórdidos, los pensamientos asesinos, los hechos y los gestos que habitualmente preferimos silenciar, la intimidad desnuda de una pareja. Crónica del fin del amor y el comienzo del odio, la novela de Kureishi es una consistente, inteligente reflexión sobre los desencantos de la madurez, las casi insalvables dificultades de la vida en pareja, las mezquindades, las negociaciones, las claudicaciones que nos impone la vida. Pero también, como en otras obras del autor, es un vigoroso, certero retrato de una generación -la que ahora está en el poder-, sus costumbres, sus ideas sobre el amor y la familia, su política y su ética cotidianas.
Text de la contraportada del llibre: Kureishi, H. Intimidad. Anagrama. Barcelona. 1999.
