Hace seis meses que la abuela Carmen se abrió las venas en la bañera, y nadie ha sabido aún por qué. Ahora, sus cuatro nietas vuelven a la casa del pueblo en la que murió y que han heredado.
Lis se está recuperando de una crisis que sufrió allí mismo y solo quiere vender la casa y pasar página. Su hermana Erica sueña con organizar retiros espirituales y paseos botánicos. Olivia, prima de Erica y Lis y la mayor de las nietas, es cardióloga y busca en cada cajón alguna pista que ayude a explicar el final de la abuela. Por su parte, Nora, la hermana desastre, se plantea dejar que su camello utilice la casa como almacén para su mercancía.
Cuatro mujeres jóvenes y un legado común por descifrar: ¿una casa o una maldición que corre en los genes?
Aixa de la Cruz (Bilbao, 1988) es licenciada en Filología Inglesa, doctora en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada y escritora. Ha publicado las novelas Cuando fuimos los mejores (2007), De música ligera (2009), La línea del frente (2017) y Cambiar de idea (2019), ganadora de los premios Euskadi de Literatura 2020 y Librotea Tapado, finalista del XV Premio Dulce Chacón y reconocida por el suplemento Babelia como uno de los diez mejores libros del año 2019. Es también autora del libro de relatos Modelos animales (Salto de Página) y del ensayo Diccionario en guerra (2018). Ha colaborado con diversas publicaciones como Babelia, La Marea o Vogue y escribe una columna mensual en el periódico Bilbao, además de dar clases de escritura creativa. Su obra ha sido traducida al inglés, al italiano y al portugués.
Text extret de: https://penguinclubdelectura.com/libro/las-herederas-aixa-de-la-cruz/
Reunions previstes pels dies: 24 d'abril a les 19'30h i 30 d'abril a les 18'30h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Balena és el desè llibre de poemes d'Elies Barberà (Xàtiva, 1970)
"Mire al nostre voltant i veig la violència dels hòmens, en les seues diverses formes, ensenyorint-se sobre altres hòmens, sobre les dones, sobre els animals, sobre les coses. Violència que consumim, que assimilem, que practiquem dia a dia. Hi és, a la superfície, però, de quina profunditat prové? ¿Per quins corrents abissals del viure es desplaça? Cerque indicis, baixe a la cova, n’entrelluque l’arrel. Hi trobe els primers crims, els crims originals, i els mites que els justifiquen i que encara els validen, a dia d’avui. Em pregunte: ¿per què seguim triant la violència i no l’estimació? ¿Per què no conrear sense subterfugis, sense condicions, sense excuses, amb urgència, només l’estimació? Em pregunte: ¿per què, el poema? ¿Per a què? ¿I què pot, encara, el poema?"
Text extret de: https://www.lapislatzuli.com/producte/balena/
Tertúlia literària conduïda per la Cristina Montiel amb presència de l'autor, Elies Barberà.
Sessió especial del club de lectura prevista pel 27 de març a les 20 h.
![]()
![]()
Un relat poderós, brillant i commovedor sobre l’amor i la família. Un viatge a Kurdistan, Istanbul i Londres de la mà d’una narradora excepcional.
La extraordinària història d’Esma, una jove kurda que viu a Londres, es remunta tres generacions enrere, amb el naixement de la seva mare i la germana bessona d’aquesta, en un poble a la vora del riu Èufrates. La vida d’aquestes bessones tindrà un destí molt diferent al que qualsevol podria imaginar. Un destí que es veurà tacat de sang amb un tràgic assassinat ocorregut anys més tard a Londres, i que podria estar relacionat amb la pròpia història d’Esma.
Elif Shafak, filla de pares turcs va néixer a Estrasburg, França, el 1971. La crítica internacional l'ha descrit com una de les veus més distingides de Turquia i de la literatura internacional.
Text extret de: https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/honor/
Reunions previstes pels dies: 26 de febrer a les 18'30 h i 27 de febrer a les 19'30 h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
En aquest món, per un moment, som grandiosos, un fill escriu una carta a la seva mare, que no sap llegir. La carta és, en realitat, un examen de consciència, un repàs dels elements que han anat formant la seva identitat: com a fill d’una família de vietnamites que van fugir del seu país cap als Estats Units i com a jove que descobreix i assumeix la seva homosexualitat.
Ocean Vuong (Ciutat Ho Chi Minh, antigament Saigon, 1988) va emigrar als Estats Units amb la seva família el 1990 després de passar un any en un camp de refugiats a les Filipines.
Text extret de: https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/en-aquest-mon-per-un-moment-som-grandiosos/9788433915801/LA_69
Reunions previstes pels dies: 29 de gener a les 18'30 h i 30 de gener a les 19'30 h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Chirù és un noi de divuit anys, estudiant de violí, que coincideix professionalment amb l’Eleonora, una actriu teatral de trenta-vuit, sense lligams familiars i amb un gran èxit professional. Aviat s’estableix entre ells dos una relació de mestra-alumne, no en un sentit acadèmic sinó vital, de guiatge. Aquesta és una novel·la de formació en què el protagonista és la “mestra”, els seus sentiments i els seus dilemes, més que el jove deixeble. Qui llegeixi aquesta història s’adonarà que no tot és desinterès en el gest de l’actriu, perquè els sentiments no sempre es poden tenir sota control, i podrà intuir que el jove Chirù tard o d’hora donarà alguna sorpresa.
Michaela Murgia (Sardenya, 1972) va estudiar teologia i filosofia mentre feia de teleoperadora, experiència que recull tragicòmicament en el seu primer èxit: Il mondo deve sapere, que va ser dut al teatre i després al cinema amb el títol de Tutta la vita davanti. El 2009 debutà com a novel·lista amb l’autobiogràfica L’acabadora, que va obtenir un gran èxit de públic i crítica (premis Dessì, SuperMondello i Campiello; Proa 2012). Després ha publicat el llibre de teologia feminista Ave Mary. E la chiesa inventò la donna (2011), el llibre col·lectiu Presente (2012), les novel·les L’incontro (2012) i Una relació perillosa (2015; Proa 2018) i l’assaig Futuro interiore. Té una gran activitat política com a feminista, cristiana i independentista sarda. Els seus llibres s’han traduït a nombroses llengües.
Tex extret de: https://www.grup62.cat
Reunions previstes pels dies: 27 de novembre a les 18.30h i 28 de novembre a les 21h.
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.
Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».
Gemma Ventura Farré (el Vendrell, 1990) és mestra de primària especialitzada en música. Des del 2015 treballa a la revista digital Catorze (Premi Nacional de Cultura), on escriu textos reflexius i manté converses profundes amb persones ben diferents: des d’escriptors i psicòlegs fins a pastors i músics. Ha escrit el Canta Gran de l’Auditori de Barcelona, ha col·laborat amb el Palau de la Música i ha posat lletra a diverses cançons. També dirigeix el festival de poesia La Balconada. La llei de l’hivern (Premi Josep Pla 2023) és la seva primera novel·la.
Tex extret de: https://www.grup62.cat
Reunió prevista pel dia 31 d'octubre a les 20h
Comptarem amb la presència de l'autora, Gemma Ventura
Olga Tokarczuk és una de les autores més aclamades de Polònia. És autora de nou novel·les i tres llibres de relats i ha estat traduïda a trenta llengües. Guanyadora del premi Nobel en l’edició del 2018, també ha rebut, entre d’altres, el màxim guardó literari del seu país, el Nike, amb Księgi Jakubowei (‘Els llibres de Jacob’) i amb Cos, que també ha estat reconegut amb el Man Booker International Booker Prize.
Són diverses generacions les que lluiten per la felicitat a l’Antany, un indret fictici i mític al cor de Polònia, en aquesta enlluernadora novel·la en què realitat i màgia es fonen per crear un univers literari bell i esborronador. La Gran Guerra, sota les banderes del tsar; l’ocupació nazi i després la soviètica durant la Segona Guerra Mundial; el règim comunista, la corrupció i el pes de la dictadura... El pas de la història deixa sentir els seus efectes en els habitants de l’Antany i les seves vides. I els horrors i la il·lusió de felicitat del segle xx s’encarnen en un trencadís de personatges inoblidables i les seves històries entrecreuades, narrades en una construcció prodigiosa que ens fa passar dels anhels més profunds a l’humil mecanisme d’un molinet de cafè, dels deliris massa humans al silenci del miceli sota el bosc humit, mentre la modernitat avança inexorable sobre un món que semblava immune al pas del temps.
Text extret de: https://www.grup62.cat
Reunions previstes pels dies: 25 de setembre a les 18·30h i 26 de setembre a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Samanta Schweblin (Buenos Aires, 1978), nos arrastra hacia Siete casas vacías y, en torno a ellas, empuja a sus personajes a explorar terrores cotidianos, a diseccionar los miedos propios y ajenos, y a poner sobre la mesa los prejuicios de quienes, entre el extrañamiento y una «normalidad» enrarecida, contemplan a los demás y se contemplan.
La prosa afilada y precisa de Schweblin, su capacidad para crear atmósferas densas e inquietantes, y la estremecedora gama de sensaciones que recorren sus cuentos han hecho a este libro merecedor del IV Premio Internacional de Narrativa Breve Ribera del Duero.
Text extret de: https://paginasdeespuma.com
Reunions previstes pels dies: 13 de juny a les 21 h i 19 de juny a les 18'30 h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
«¡En esta familia no hay secretos!», proclama al inicio de este libro Damián, el padre, un hombre de ideas e ideales fijos obsesionado con la rectitud y la pedagogía. Pero esa casa sin secretos está en realidad llena de grietas, y la opresión que se respira entre sus paredes terminará creando vías de escape, códigos clandestinos, ocultaciones, fingimientos y mentiras. Formada por dos niñas, dos niños, una madre y un padre, esta familia en apariencia normal, de clase trabajadora y llena de buenas intenciones, es la protagonista de una novela coral que abarca varias décadas y en cuyas historias laten el deseo de libertad y la crítica a los pilares que tradicionalmente han sostenido, y todavía sostienen en gran medida, la institución familiar: autoritarismo y obediencia, vergüenza y silencio.
Sara Mesa (1976) vuelve a demostrar que posee un ojo clínico para desnudar comportamientos humanos, detectar heridas latentes y retratar en toda su complejidad la fragilidad, las contradicciones y las flaquezas que nos conforman. Este libro es una nueva vuelta de tuerca a la construcción de uno de los universos literarios más potentes de las letras españolas actuales y la confirmación de un talento que no deja de crecer.
Tex extret de: https://www.anagrama-ed.es
Condueix les sessions la Cristina Montiel, els dies 29 de maig a les 18'30 h i 30 de maig a les 21 h.
Història del fill. «El llibre és com un joier musical de doble fons.» — Catherine Lopes, Franceinfo
Tot arrenca al poble de Chanterelle el 1908 quan els peus nus d’un infant trepitgen el parquet d’una casa mig adormida i, mentre els adults feinegen a baix a la cuina, espera al capdamunt de l’escala que el carilló toqui dos quarts de vuit. Tot seguit Marie-Hélène Lafon desplega, recorrent tot un segle, la història d’una saga familiar, o més aviat, com un secret afecta les vides de tota una família. Perquè l’autora defuig la gran Història i es concentra en els episodis rellevants dels seus personatges, il·luminant-los amb una llengua extraordinàriament acurada, harmoniosa i concisa.
Nascut el 1924 André creix a Figeac, a casa dels seus tiets, envoltat de cosines. La seva mare, Gabrielle, que viu a París, només el veu durant les vacances. El misteri del naixement d’André —i el seu pare desconegut— tenyeix la vida familiar al llarg de quatre generacions amb silencis i penombres, amb amor, tendresa i patiment.
«Una novel·la sensible i poderosa sobre el delicat tema de la filiació i la recerca dels orígens.» — Guillemette Gire, ViaBooks
«Per mi, escriure és captar la carnalitat del món: has d’activar tots els teus sentits i, si és possible, sacsejar els sentits del lector.» — Marie-Hélène Lafon
Marie-Hélène Lafon. Nascuda el 1962 a Aurillac, és filla d’una família pagesa i treballa de professora de llengües clàssiques (grec i llatí) a París. Té una llarga carrera literària, amb més de deu novel·les, i el seu reconeixement no fa més que créixer. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Renaudot des lycéens (2001) per Le soir du chien, el Marguerite Audoux (2009) per L’annonce, el Prix du Style (2012) per Les pays, el Goncourt de la nouvelle (2016) per Histoires i el Renaudot per Història del fill, publicada per Angle el 2021.
Text extret de : https://lafinestralectora.cat/historia-del-fill
Reunions previstes pels dies: 24 d'abril a les 18'30h i 25 d'abril a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
