Mary Nash
Article de Mercè Barnadas Serrallonga
La proximitat en el tracte i la seva discreció ens fan perdre la perspectiva quant la importància de Mary Nash i la seva contribució decisiva en el canvi de paradigma en l’estudi de la història de les dones. La Mary viu des de fa molts anys entre Barcelona i Caldes, és usuària de la biblioteca i forma part del club de lectura. Amb ella compartim lectures, àpats i tota mena de complicitats.
Mary Nash i Albert Mestres al club de lectura on vam comentar Rojas. (Estiu 2002)
Els seus mèrits són reconeguts abastament i ha estat investida Doctora Honoris Causa per dues universitats, la de Granada el 2010 i l'any 2018 per la Rovira i Virgili de Tarragona, cerimònia la qual pertany la següent imatge.
Però comencem pel principi. Mary Nash va arribar d’Irlanda, via Gènova, el maig del 68. Aquí però, lluny dels moviments de protesta europeus, es va trobar amb una Catalunya en plena repressió franquista. De seguida es va incorporar als moviments contraris al règim. Es podria dir que vam tenir la sort de que no va poder convalidar la llicenciatura irlandesa i va haver d'estudiar, per segona vegada, la carrera d’Història. Ho va fer a la Universitat de Barcelona, on hi ha fet també el seu recorregut docent com a Catedràtica d’Història Contemporània. Ara n’és professora emèrita.
Quan acaba la llicenciatura presenta una tesi doctoral sobre les dones d’esquerra durant la Segona República i Guerra Civil i a l’any 1974 promou la creació d’una assignatura universitària sobre la història de les dones i el feminisme. La lluita social i la feminista marcaran la seva vida. La seva aportació serà pionera en l'àmbit de l'estudi de la història de les dones.
Del procés de creació de la seva obra se’n podria fer una pel·lícula. El seu esforç documental inicial treu a la llum documentació oblidada, moltes vegades clandestina, amagada de la repressió franquista. La troba en racons d’arxius (els anomenats “inferns”), en pisos secrets custodiats per bibliotecàries o en visites sòrdides a l’Archivo de de Salamanca, entre interrogatoris i amenaces. La Història tenia una continuïtat si els protagonistes eren homes però les dones, més enllà de la Pasionaria o Frederica Montseny, havien quedat expulsades del discurs històric.
Mary Nash en una conferència sobre Amparo Poch a la biblioteca de Caldes de Malavella
Nash porta a terme una recerca històrica exhaustiva marcada per l’actitud contrària dels sectors acadèmics tradicionals. Quan comença a publicar i reivindica dones com, per exemple, Carme Karr, li arriben a dir que la documentació que aporta és falsa i que s’ho està inventant (!!) Aquesta incomprensió té com a conseqüència una exigència i escrupolositat en la documentació que marcarà tota la seva obra.Tota aquesta labor dona els seus fruits i l’any 1975 es publica un llibre fundacional: Mujeres Libres.
Mujeres Libres és una organització feminista anarquista àmbit espanyol que opera des de l’any 1936 al 1939 i que arriba a comptar amb 20.000 obreres. Per difondre la seva lluita llibertària publica una revista amb el mateix nom que dona veu a dones oblidades de la 2a República. Mary Nash selecciona els textos que reflecteixen la diversitat de visions de la lluita feminista: igualtat salarial, educació dels fills, analfabetisme de les dones obreres, llibertat sexual...
L’elecció dels articles es fa més en funció del que representaven que no pas de la qualitat en sí, però en alguns hi trobem les dues coses, com en aquesta proclama dirigida a la dona pagesa que és pura poesia de combat.
CAMPESINA
Estabas en el campo, siempre con los brazos extendidos, siempre en alto la cabeza, esperando, reseca, negra y triste, como una planta más, desgraciada y esclava. Estabas esperando siempre: la nube, la tormenta, la inundación, el contribucionero... Todas las calamidades de nuestro campo castellano, mudo, serio, igual, lastimoso, había hecho huellas en tu corazón; y parecías irremediable...
¿Te acuerdas de aquella hostilidad de tu gesto, campesina? Tenías una luz huraña en los ojos y una huraña aspereza en la piel. Miseria, abandono, suciedad, analfabetismo, hijos sin cuento, horas de trabajo sin fin eran tus plagas. Y, al final, la certeza de deberlo todo a los señores. (Mujeres Libres, núm 13)
Mujeres Libres marca una frontera en l’estudi de la història de les dones, considerant-les subjectes històrics davant (més ben dit, contra) un món acadèmic on el cànon masculí era norma universal. Però només era un començament, l’obra de Mary Nash és extensa i la trobem publicada en llibres i multitud d’articles en revistes com Arenal o Historia Social. La seva temàtica abasta diferents aspectes dels moviments socials de les dones: A Rojas (Taurus, 2006) estudia la participació de les dones en la lluita antifeixista durant la Guerra Civil, Mujeres en el mundo (Alianza, 2007) s’apropa als diferents moviments femenins des d’un àmbit més global. D’altres estudis es mantenen dins l’àmbit català: Treballadores: un segle de treball femení a Catalunya (1900-2000) (Generalitat de Catalunya, 2010).
Mary Nash amb altres membres del club de lectura (Tarragona, 2011)
Per acabar, m’agradaria destacar un concepte que historiadores com la Mary han reclamat des del primer moment i que està relacionat amb la cambra pròpia de Virginia Woolf, que reivindicava un espai de desenvolupament intel·lectual per les dones. És la idea del despatx propi, un espai necessari per a la creativitat científica. Gràcies a ella aquest despatx propi és molt més a l’abast que fa cinquanta anys. Mig segle en què l’obra de Mary Nash ha passat de ser rebutjada a convertir-se en un referent. I ho és perquè la història de les dones ha arribat a ser un prisma més que explica la trista història de la humanitat com ho poden fer Napoleó o Jaume I. I això no és casual, és gràcies a la gran labor, el talent i el coratge de persones com ella.