Carme Raurich Saba
Ens agrada molt aquesta foto de la Carme Raurich en plena acció
Carme Raurich Saba va néixer a Caldes de Malavella l'any 1920 i hi va viure fins l'any 1955 amb els seus pares, Esteve Raurich i de Narcisa Saba i les seves dues germanes, Lluïsa i Isabel. Tot i que vivien a la vila, la seva família era pagesa. El seu domicili estava situat al carrer de les Roques, a continuació de la fonda Ribot i de la cotxera del balneari Soler, davant mateix d'aquest establiment termal. Aquest carrer connectava el nucli d'estiueig amb l'antic camí de Llagostera.
Imatge del carrer de les Roques i del balneari Soler a principis del segle XX.
L'any 1955, donades les dificultats plantejades en aquesta època de postguerra, i conjuntament amb les seves germanes es traslladen a Argentina a la recerca de noves opcions professionals i de més atenció i visibilitat com artista. Segons documenta el diari Los Sitios, es va instal·lar a la ciutat de Córdoba, on continuaria realitzant escultures alhora que es dedicaria també a la imatgeria religiosa. L'activitat escultòrica que va desenvolupar a Argentina es fa palesa amb l'exposició que va realitzar a les Galeries Peurser de Buenos Aires el novembre de 1958. L'exposició resta documentada a La Vanguardia, pel qual es coneix el nombre de vint-i-dues obres presentades, entre baix relleus i escultures, la temàtica (dedicada especialment a nusos femenins), els materials amb els quals va treballar i l'audàcia de la seva execució. Igualment ens consta una exposició amb la pintora Pura Vilella a Córdoba l'agost del 1964 i a Buenos Aires el novembre de 1967.
Carme Raurich amb la seva mare i germanes
Per últim, del 25 de desembre de 1973 data la foto on se la veu fotografiada amb una escultura de bronze titulada Carmen Amaya i que va adreçar com a felicitació al seu amic i crític d'art Sebastià Gasch i la revista Destino.
Fons S. Gasch a la Biblioteca de Catalunya
L'última notícia que tenim d'ella és de quan se li concedeix la doble nacionalitat als anys vuitanta.
Tal com va apuntar la periodista Eva Vázquez “la caldenca Carme Raurich ha estat una de les escultores més excel·lents que hi ha hagut en aquesta ciutat i diria que l’única que ha fet obertament de la feminitat i els seus mites i misteris una obsessiva matèria de modelatge i interrogació, però va emigrar també molt aviat, cap a la Còrdova argentina, i no se n’ha tornat a saber res”.
Podeu consultar el seu recorregut professional i l'entorn artístic al llibre de Rosa Pous Tenas. L'art a Girona als segles XIX i XX. Empremtes de creació femenina 1872-1960. En aquest enllaç hi trobareu el text sencer.
A la biblioteca li vam dedicar el 16è Concurs de Microliteratura Joaquim Carbó en l'edició del 2019.