Manela Jordà Ribas
Article de Mercè Barnadas Serrallonga
Ca la Manela a l'actualitat
Hi passem per davant o hi entrem a degustar unes glorioses galtes a la ratafia. La quotidianitat en va esborrant el record però avui ens hi volem aturar per preguntar-nos qui era aquesta Manela que ens arriba des d’un llunyà 1932 a través d’un cartell vist mil vegades.
Reculem fins a principis del s. XX. Els pares de Manuela Jordà provenien d’Ascó però van ser confinats a Ceuta. Després de negar-los el retorn al poble natal, van obrir diverses fondes a la ciutat africana, entre elles “La Catalana”, un establiment amb clientela militar. Manuela i els seus nou germans van néixer allà, ella l'any 1909. Els germans nens moriran tots, només sobreviuran les germanes.
Manela Jordà quan tenia uns deu anys acompanyada d’un treballador de la casa (Fons Carme Domènech Jordà)
Quan poden tornar, aniran directament a Caldes de Malavella. Hi arriben els pares i les germanes: Manuela, Dolors, Magdalena, Maria, Carmen i Mercedes, la petita. Manela (ara ja en català) estudiarà primària a les monges franceses del final de la Rambla i començarà a treballar de molt jove de cambrera al balneari Vichy Catalan.
Manela Jordà quan treballava al Vichy Catalan (Fons Carme Domènech Jordà)
Aviat es casa amb Salvi Clupés Canaleta, sortit de Cal Cisteller. El matrimoni lloga el local del carrer Prim l'any 1932 i tenen una filla, la Neus. En Salvi mor poc després d’un tumor i la Manela, vídua i amb una nena petita, agafa les regnes d’un cafè que ja serà, per sempre més, Ca la Manela.
La vida no és fàcil, ni per les circumstàncies personals ni per les polítiques. L’any 1939 neix la seva segona filla, la Carme, fruit d’una relació complicada i encara més en aquells moments. I així, enmig de la miserable vida de postguerra i en el context d’un poble petit, és on ha de sobreviure una dona vídua amb dues filles: sola, assenyalada i perseguida.
El seu net, Marcel Vila, conserva una carta de la Falange on se li reclama la quota a pagar a la Central Nacional Sindicalista pel negoci de bar. Era el tercer avís, no es deixava trepitjar fàcilment. La Manela va acabant llogant, per un temps, el cafè al seu cunyat qui més tard regentaria el popular bar Sport.
Avís d'impagament i de possible sanció enviat per la Falange, l'any 1939. (Fons Marcel Vila)
Es va estar a can Sitges de Caldes i un temps més tard va tornar a dirigir el negoci del bar. La relació amb les seves filles va ser sempre d’una gran complicitat. L’empenta de la mare pot amb tot el que se li posa per davant. El cafè és centre de transaccions dels pagesos que baixen al mercat dels dimarts i es manté en el temps com un espai de socialització de primer ordre, entre quinieles i caliquenyos. La Manela és pencaire, té mà esquerra i una personalitat a prova de bombes. Regenta el bar ella sola des del 1938 fins al 1949. Puja les filles, tira endavant el negoci i planta cara.
La mare i les filles: Neus, Manela i Carme. (Fons Carme Domènech Jordà)
El segon marit és Lluís Domènech Fontclara, fill de Palamós i barber a Blanes i militant de la FAI, que arriba a Caldes després d’haver-li estat commutada una condemna a mort i d’haver passat deu anys a la presó d’Alacant per haver defensat la República del feixisme.
Quan la Manela es jubila, la seva filla, la Carme, continuarà el negoci familiar. Queda vídua per segon cop l’any 1991 i mor el 2003. Conservarà sempre el seu tarannà obert, generós i un fort temperament. La seva copa després de dinar no li va treure mai ningú.
Interior de ca la Manela, any 1949. (Fons Carme Domènech Jordà)
El nostre agraïment més sincer a en Marcel Vila Domènech i, sobretot, a la Carme Domènech i Jordà que tan generosament ens ha permès introduir-nos en els seus records.