Biblioteca Municipal de Pals Pals

HORARIS

Horari d'apertura al públic: de dilluns a divendres, de 16.30 a 20.00 h
Aforament limitat

CONTACTE

Pl. de Catalunya, s/n

17256 Pals

Tf. 972667846

biblioteca@pals.cat

SEGUEIX-NOS!
Et recomanem:

CATÀLEG ARGUS

una temporada per xiular (Ivan Doig)

una temporada per xiular (Ivan Doig)

«No cuina, però tampoc mossega.» Aquestes paraules encapçalaven l’anunci amb què la Rose Llewellyn, una vídua de «bons costums i disposició excepcional», s’oferia la tardor de 1909 com a minyona. La frase va cridar l’atenció de l’Oliver Milliron, un granger vidu amb tres fills i poca traça per a les feines de la llar, que no va dubtar ni un segon a contractar-la perquè posés una mica d’ordre a casa seva, a Marias Coulee, en un racó aïllat de Montana.

La mare (Grazia Deledda)

La mare (Grazia Deledda)

A la sardenya més recòndita i feresta, el conflicte entre les obligacions del celibat i els embats de l´amor, la lluita inexorable entre els deures religiosos i les temptacions de la carn, fan d´un jove sacerdot una veritable joguina a les mans del destí.

Massa deutes amb les flors (Iolanda Batallé)

Massa deutes amb les flors (Iolanda Batallé)

Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora.

La migració dels cors (Maryse Conde)

La migració dels cors (Maryse Conde)

Quan en Razyé, un jove orfe i feréstec aparegut un dia de tempesta, veu com li arrenquen dels braços la seva estimada Cathy, que té el cor dividit entre aquest i el refinat hereu d’una nissaga de plantadors blancs, la violència i la tragèdia se n’apoderaran. La migració dels cors és la història de la venjança d’en Razyé, una venjança que marcarà la seva existència, traspassarà els límits físics de Guadalupe i heretarà la següent generació.

Sobre la llosa (Fred Vargas)

Sobre la llosa (Fred Vargas)

Poc després que el comissari Adamsberg hagi tornat a París, la policia de Rennes li demana ajuda per resoldre un crim que sembla que té relació amb una fosca llegenda local: el fantasma d’un comte anomenat «el Coix», la pota de fusta del qual continua ressonant pels passadissos del castell de Combourg. L’Adamsberg es desplaça amb el seu equip a la zona, on s’ha trobat el cadàver d’un veí després que el sinistre caminar del Coix se sentís de nit pels carrers de Louviec.

La societat de la neu (Pablo Vierci)

La societat de la neu (Pablo Vierci)

Relat de la tragèdia dels Andes. Els supervivents parlen per primera vegada des d’aquell accident d’avió que els va colpejar quan tenien uns vint anys, a quatre mil metres d’altitud, sense roba d’abric ni menjar. Cadascun dels setze recorda com van ser els setanta-dos dies a la serralada, com van superar aquella situació, com van entendre la mort, què va significar l’accident i com va influir en la seva vida. Una vivència extrema que posa a prova les capacitats de lideratge i superació.

La classe de grec ( Kan Kang)

La classe de grec ( Kan Kang)

Quan el professor li demana que llegeixi en veu alta, ella roman en silenci. Tenia l'esperança de recuperar la parla apuntant-se a classes de grec antic, però continua sense poder articular paraula. A cada lliçó, el professor sent una intriga renovada per aquesta dona silenciosa. A ell també el sufoca la seva pròpia degradació: aviat esdevindrà cec del tot. Amb el seu característic estil oníric i mesurat, Han Kang ens explica una història sobre la intimitat i els vincles humans.

Casada i callada ( Emma Zafón)

Casada i callada ( Emma Zafón)

Com les altres noies del poble, la narradora d’aquesta història té una fita meravellosa, ineludible: casar-se i tenir fills. No li queda altra opció, doncs, que afanyar-se a trobar un nóvio. Com un regal del cel, apareix Ximo, tan guapo i amb eixa planta de torero. Ella se sent molt afortunada perquè a més, en Ximo ve d’una família d’amos de fàbrica. Es casen amb la idea de tenir un niu d’amor sense preveure que, de vegades, els nius d’amor es transformen en gàbies de solitud.

Els plaers del condemnat (Charles Bukovski)

Els plaers del condemnat (Charles Bukovski)

Antologia poètica de Bukowski, amb dos-cents setanta-quatre poemes extrets de vint-i-un títols diferents, a més d’una vintena de textos inèdits. Aquests poemes parlen d’una vida rica en experiències i de la «immensa intel·ligència de Bukowski, el cor bondadós que va veure-hi a través de la farsa de les pretensions i que es va apiadar de la nostra condició humana» (New York Quarterly). Els plaers del condemnat és un tresor poètic sorprenent.

Solastàlgia (Ada Castells)

Solastàlgia (Ada Castells)

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l'Empordà. A l'expedició l'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L'objectiu és refundar l’Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb la filla i la solastàlgia.

Viure ràpid (Brigitte Giraud)

Viure ràpid (Brigitte Giraud)

Una novel·la que intenta donar resposta a la mort inesperada del Claude, la parella de Brigitte Giraud. En un relat que es llegeix com un compte enrere, B. Giraud intenta desentrellar què va provocar l’accident de moto que va fer perdre la vida al seu marit el 22 de juny de 1999. Vint anys més tard, fa la vista enrere als fets que van portar a l’inevitable i torna a indagar en aquelles preguntes que continuen sense resposta. Va ser la casualitat? El destí? Un seguit de coincidències nefastes?

A finals d'estiu ( Magdalena Blazevic)

A finals d'estiu ( Magdalena Blazevic)

Quan un poble bosnià es veu atrapat en el conflicte bèl·lic, el món infantil de dues nenes serà escombrat per sempre. Les mans de l’avi, les conserves de la mare, les flors de camamilla o l’èxode del poble, tot desapareixerà per a la Ivana quan, en un atac enemic, és assassinada amb només catorze anys. Narrada des del punt de vista de la víctima, 'A finals d’estiu' és una història antibel·licista universal.

logotip Regira

El repositori cooperatiu de la Diputació de Girona permet consultar, en accés obert, les col·leccions digitalitzades de biblioteques, entitats, institucions i empreses de les comarques gironines que s’hi adhereixen.