Endrapallibres

És mitjanit, tothom dorm, però a la cuina ningú no ha aclucat l'ull

- Jo sóc la més útil, que no ho veieu!- diu la tetera.

- I un bé negre, gràcies a nosaltres la gent no ha de menjar amb les mans- criden els coberts.

- Les gerres són les més útils i a més són guapes- exclama la gerra des del seu prestatge.

Els llumins apujen cada cop més el to de veu fins que tothom calla i els mira:

- Estimats amics que no veieu que som nosaltres els més elegants i sempre estem de servei? Que no us entereu!- presumeixen els llumins.

- Tots contra els farsants. Vinga!!! -crida enfadat el collerot.

De cop entra a la cuina la mestressa que està ben zombi.

Tots els estris s'amaguen allà on poden perquè diuen que despertar a un sonàmbul no aporta res de bo.

La mestressa obre el calaix i agafa la caixa dels llumins. Encén un misto i com que està ben zombi li cau la caixa i el llumí encès. Això provoca que s'encengui tot: llumí i caixa. Quan la senyora se'n va el cullerot remuga:

- Això els passa als descarats i fatxendes que es creuen els millors.