Endrapallibres

Va néixer a Barcelona l'any 1969. Segons posa a la seva web defineix qui és de la següent manera:
Filla de mestres del fil i l'agulla. Professionalment em vaig iniciar en la bruixeria l'any 1974, fent vudú amb les agulles de cap al gran maniquí del taller, però la mestra sempre arribava puntual a classe. Suposo que va ser per això que vaig decidir canviar d'ofici, tenia més traça amb el llapis. Els meus primers llibres van aparèixer dins els mostraris de roba descatalogada Ribes i Casals, Gratacós i Santa Eulàlia, amb els retalls de roba arrencats vaig organitzar la meva primera desfilada de moda Nenuco estiu-1975.
Una vèrtebra humana com a arracada va acompanyar la meva tranquil·la adolescència mentre estudiava a la Facultat de Belles Arts, on vaig tenir la sort de conèixer l'Alberto Cardín, gran mestre i millor persona. Em vaig especialitzar en Bar-etologia.
L'any 1994, després de 12 hores de contraccions, va aparèixer en Pau, que em va iniciar en l'art mamil.
Al cap de 2 anys vaig repetir l'experiència i va sortir la Bruna. Amb ells hem muntat una cooperativa, on cada membre té unes tasques ben definides; jo treballo i ells s'ho gasten.

Va néixer a Palafrugell. Actualment viu a Fontcoberta i fins fa poc ha estat professora de llengua i literatura catalanes a l'IES Pere Alsius i Torrent de Banyoles. Autora de narrativa infantil i juvenil, ha estat guardonada amb diversos premis, entre ells el Premi Vaixell de Vapor 2013 amb La vergonyosa excusa de la hiena.

En Pep s’agafa molt malament que el pare i la mare decideixin marxar de la ciutat per anar a viure a pagès. El lloc on s’instal·len no li agrada gens i comença a l’escola de molt mala gana, desitjant que els plans dels seus pares se’n vagin en orris i tornin aviat a la vida d’abans. L’actitud d’alguns dels nous companys no l’ajudarà gens, ben al contrari: es burlen d’ell, el marginen i li fan la vida impossible. Però un amic, l’Ibra, li descobrirà la Font, una petita vall que convertirà en el seu refugi. Hi passarà moltes estones amb el seu nou amic contemplant unes arpelles majestuoses, i a poc a poc se sentirà fascinat per la vegetació i el paisatge. L’Ibra també li ensenyarà una altra cosa: que ha de plantar cara als qui el volen tenir collat.

Sóc l'Abri, tinc nou anys, quasi deu. Els faig el deu de maig. No sóc alta ni baixa, ni grassa ni prima. Tinc el cabell fosc igual que els ulls. Els meus passatemps preferits són escriure, llegir, tocar el violí, les miniatures, dibuixar i jugar a padel. No m'agraden gaire les rebaixes i anar-hi a comprar roba. Tampoc m'agraden gens les orugues. Les odio. Perquè un cop estàvem a un parc, n'hi havia per tot arreu i pensava que em caurien a sobre el cap. El meu plat preferit és l'arròs amb tomata i el menjar que m'agrada menys és el pebrot. Els meus animals preferits són el hàmster, els conills però les que més són els ocells, sobretot la mallarenga carbonera. A les vacances d'estiu ens divertim a la piscina i anem a fer excursions per la muntanya.

Dani Cruz

Dani Cruz viu a Barcelona. Es il·lustrador yi treballa per revistes i publicitat. Participa en varis projectes d'edició i publica els seus treballs actuals en una de las revistes infantils de les més conegudes : «Tretze Vents». S' involucra en moltes ocasions en la defensa dels animals.

Si voleu veure algun dels seus treballs podeu visitar la seva web. www.danicruz.com