Francesca Laguarda Darna (Salt, 1955)
Biografia
Anys fa, que visc observant la vida, perquè sé que només la vida, fa tremolar les emocions tan siguin per copsar l'alegria, com el dolor. Jo, només sóc l'instrument que les escriu perquè (com deia ODYSSEAS ELYTIS), la mort no tingui l'última paraula.
Escric i també he escrit molt!! D'alguns d'aquests escrits hi ha hagut persones que al llegir-los, m'ho han agraït a través del que en diuen "premis", com un dia va ser a l'Alguer , a Mallorca, a Viladrau o a Sant Feliu de Guíxols...
Però el millor "premi" sempre serà, saber que algú que ens envolta... al llegir ni que sigui un petit vers, li ha fet sentir saber-se també com el que ha llegit. I potser sigui un anònim de per vida dins la meva vida, o potser no recordi ni el meu nom.... sinó només recordi (i aquesta seria la finalitat) un tipus d'emoció en les venes d'un poema.
Francesca Laguarda
El 2011 va guanyar amb l'obra Espongiaris la Rosa d'Or de Castellitx de poesia en l'apartat de poesia que entrega l'ajuntament d'Algaida, a Mallorca.
Més informació
Sergi Costa (Girona, 1975)
Biografia
Sergi Costa ha escrit alguns relats, una novel·la i varies peces teatrals, així com també guions de curtmetratges. Ha dirigit un curtmetratge amb guió propi. La seva principal producció de ficció es concentra en la dramatúrgia. Aquí es troben cinc obres que són representatives del seu teatre escrit. En gran part d'elles, els personatges són exposats a situacions força extremes, havent de reaccionar immediatament, sota l'amenaça d'equivocar-se plenament. En les seves obres els personatges són abocats a prendre decisions que els trastoquen l'ordre preestablert que imposa les normes de societat. Així es pot observar una tensió entre individu i societat, el dilema aparent entre la necessitat de fer el bé o sinó el mal per solucionar els problemes d'ordre moral que apareixen sovint. Tot gira des de la perspectiva de la ambigüitat moral.
Així també es pot observar el tema de la llibertat, el d'homes i dones incapaços d'anar més enllà de les seves passions. Amb tot, al final els personatges estan en vies de topar amb alguna mena d'esperança. En la misèria moral regnant sempre queda un company a qui acudir, a qui poder abraçar-se literalment i metafòricament. Així mateix en les seves obres apareixen situacions o accions on la cordura dels personatges queda compromesa. Cap personatge està mentalment sa, tots tenen coses ocultes a amagar. Es pot acusar al autor de crear accions que porten a judicis morals massa categòrics. O en la seva temptació d'erigir-se en jutge dels habitants del seu món fictici. No obstant, es comprèn que sigui així ja que els personatges tenen poc marge d'opció. O actuen o bé son condemnats a la no acció i a l'ostracisme. Malgrat tot, l'adversitat i infortuni hi ha alguns personatges que tot i estar marcats van triant la regeneració personal i social. En totes cinc obres l'autor desplega una visió pessimista dels homes i la societat en general, tot i que l'esperança es possible mentre l'home no perdi la seva lucidesa, i sàpiga refermar la seva identitat individual encara que les circumstancies li siguin adverses. És la idea romàntica que el individu és independent i autònom per assolir alguna mena de felicitat, de redempció. D'això tracta en gran part les cinc obres teatrals.
Més informació
Manuel Castaño i Viella (Girona, 1959)
Biografia
Realitza col·laboracions habitualment en mitjans de comunicació i en revistes culturals com per exemple: El País, El PuntAvui, El Periódico de Catalunya i Revista de Girona...
Ha estat galardonat amb els següents premis literaris: Vila de Sant Celoni-Jalpí i Julià de poesia de 1999 amb "Endurança", Mercè Bayona de poesia de 1990 amb "La suprema noblesa del món" i Amadeu Oller de poesia de 1979 amb "Notes de nit".
Més informació
Agustí Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic. 1983)
Biografia
Juntament amb Iu Bohigas, fundà "El Poble de Salt", fou redactor de "L'Autonomista" de Girona, col·laborador de "La Humanitat", "La Campana de Gràcia" i altres publicacions de la premsa republicana i membre actiu d'Esquerra Republicana.
L'any 1936, va ser nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins a la seva incorporació a l'exèrcit republicà, dins el marc de la Guerra Civil de 1936-39. El 1939, decideix marxar a França. Després de passar uns quants anys als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s'exilià definitivament a Mèxic on particià activament en la promoció i difusió de les activitats del Centre Republicaà i el Casal Català.
Com a escriptor, col·laborà en diversos periòdics i revistes i és autor de poesia, novel·la i biografies. El 24 de febrer de 1984, l'Ajuntament de Salt va posar el nom d'Agustí Cabruja a un carrer de la vila, en un acte d'homenatge presidit pel Molt Honorable Sr. Heribert Barrera i la Sra. Rosa Castillo, vídua de Cabruja.
Més informació
-
Atles literari de Salt: Cabruja, Agustí. Biblioteca Iu Bohigas de Salt.
-
Agustí Cabruja. Catàleg de les biblioteques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, Argus.
-
Agustí Cabruja : un saltenc a l'exili. A: La Farga : revista de Salt, núm. 53 (febr. 1984)
-
Corominas, Joan. Les Òlibes, d'Agustí Cabruja. A: La Farga : revista de Salt, núm. 202 (juny 2003)
-
Aragó i Masó, Narcís-Jordi. Cabruja, Agustí: Polítics i escriptors gironins durant la Segona República. A: Revista de Girona, 121 (1987) pàg. 11
-
Castillo, Rosas, Rosa. Comentario sobre la obra literaria del escritor catalán Agustí Cabruja i Auguet. A: El exilio literario español de 1939 : Actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995) (Vol. 2. pàg. 615-624). Gexel, 1998. Recuperat 31 gener 2009.
-
Nuevo declamador sin maestro ; prólogo y selección de A. Cabruja-Auguet. México D.F. : Olimpo, cop. 1962.
-
Poesías amorosas ; [prólogo: A. Cabruja-Auguet]. México D.F. : Olimpo, [1953]
-
Necrològica. Punt Diari, 24 de temebre de 1983, pàg. 6.
-
Oliveras, Josep Maria. Ha mort a Mèxic Agustí Cabruja, escriptor saltenc. Punt Diari, 12 d'octubre de 1983, pàg. 7.
-
Castells, Víctor. El traspàs d'Agustí Cabruja. Punt Diari, 16 de desembre de 1983, pàg. 6.
-
L'Ajuntament de Salt dóna un carrer a l'escriptor Agustí Cabruja. Punt Diari, 25 de febrer de 1984.
-
Agustí Cabruja, un recuerdo y un homenaje en Salt. Los sitios, 25 de febrer de 1984.
-
La vídua d'Agustí Cabruja entrevistada a Frec a Frec. Ràdio Salt, 29 de juliol de 2002.
-
M.P. La Fundació Pla rescata la memòria de cinc escriptors i periodistes gironins. Diari de Girona, 18 de juny de 2011
Bel Bosck (Salt, 1969)
Biografia
De jove va treballar a Ràdio Salt i a diaris locals i a l'edat de 25 va publicar el seu primer llibre: "Trucant a les portes del cel" (1995) que fou guardonat amb el Premi literari Just Manuel Casero de 1994. Després va treballar com a columnista al diari La Vanguardia i el 1996 publicà el segon llibre: "Polaroid".
Pel que fa a la seva formació, ha estudiat Filologia Hispànica i Disseny Gràfic.
Actualment treballa a l'Escola Creativa i a Beautiful Suitcases
Més informació
Jaume Bosquet (Salt, 1956)
Biografia
En Jaume és professor de llengua i literatura catalanes en un institut d'Olot. Ha publicat diversos llibres de poemes:
-
Diàlegs (1999). Premi Bernat Vidal i Tomàs 1999)
-
Les formes amb la calma (2003). Quaranta haikús que acompanyen quaranta fotografies de Xavier Vilagran.
-
L'altre (2004).
-
La mateixa història (2007). Premi Pollença de Poesia 2006.
-
Triacant (2009). Premi Jocs Florals de Barcelona 2009.
-
Basses i pluja (2016). Premi Manuel Rodríguez Martínez 2016.
Amb Miquel Àngel Llauger, ha traduït Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters (Premi de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica 2013).
Més informació
-
Jaume Bosquet premi Manuel Rodríguez Martínez 2016. Amics de Joan Valls, 15 de març de 2016.
-
Vázquez, Eva. El poema de les tres espines. El PuntAvui, 7 de juny de 2009.
-
Jaume Bosquet, premio Jocs Florals de poesía 2009. El País, 23 de maig de 2009.
-
Jaume Bosquet guanya els Jocs Florals de Poesia Barcelona 2009. Llibertat.cat, 22 de maig de 2009.
-
El poeta Jaume Bosquet, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2009. Vilaweb, 22 de maig de 2009.
-
Bosquet presenta "La mateixa història". Diari de Girona, 19 de maig de 2007.
-
La mateixa història, Jaume Bosquet. Bloc de Rosa Vilanova. (Llibre complet)
-
Cinc poemes, Jaume Bosquet. Barcelona Review. Revista de poesia, lletres i cultura, 48, maig/juny, 2005.
-
Bosquet, Jaume. Poderosa Lectura. MallorcaWeb
-
Qui és qui. Índex d'autors: Bosquet, Jaume. Lletres catalanes.cat.
-
Jaume Bosquet al Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, Argus.
Miquel Berga (Salt, 1952)
Biografia
Llicenciat i doctorat en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Berga és professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línies de recerca són la valoració crítica de l’estat dels estudis de llengua i literatura anglesa a escala universitària i la literatura com a memòria cultural. Va ser degà de la Facultat d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i comissari de l’exposició «Centelles. Les vides d’un fotògraf 1909-1985» (Palau de la Virreina, 2006).
És conegut pels seus treballs sobre George Orwell i altres escriptors anglesos que van participar en la guerra civil espanyola. Escriu una columna dominical per a les edicions del diari El Punt des del 1992 i és editor a Catalonia Today. Ha publicat diversos llibres como ara Entre la ploma i el fusell (Curial Edicions Catalanes S.A., 1981), No fer res i altres ocupacions (CCG Edicions, 2007) i més recentment el conte infantil La bruixa de Cadaqués (Cruïlla, 2013). Ha participat en els debats organitzats pel CCCB Visions de guerra (2008) i Passats presents (2006) i col·labora amb diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com ara la BBC (Anglaterra), la CBC (Canadà) i L´Avenç.
Més informació
Iu Bohigas, 1911- 2004
Biografia
L’Iu va nèixer a Salt, en una família d’hortolans. Ell, que era el mitjà de sis germans, va tenir la sort de poder estudiar per mestre. Ben aviat es va manifestar la seva estima per Catalunya, pel català, i pels llibres. De ben jove ja enviava versos a El Patufet. Més tard amb l’Agustí Cabruja van publicar la revista “El Poble de Salt“, i després va començar a col·laborar a “l’Autonomista” dels germans Rahola, a Girona. Primer, publicant-hi poemes, més tard, escrivint les editorials del diari.
L’Iu va ser un enamorat de la nostra llengua. Li agradava molt estudiar-ne la gramàtica, recollir frases fetes i dites populars, escriure versos. De fet, va ser pioner a Girona i a Salt en donar classes de català durant la dictadura.
Més informació
