Música per a "Un crim imperfecte"
Aquesta vegada la banda sonora del llibre ve acompanyada d'imatges de pel·lícules mítiques de cinema negre. Espero que us agradi la selecció.
GILDA (1946)
Direcció: Charles Vidor
Música: Doris Fisher, Allan Roberts, Hugo Friedhofer
Cinema negre al voltant d’un triangle amorós interpretat per Rita Hayworth, Glenn Ford i Georges Macready. Us passo el ball amb bofetada inclosa. Segons informacions no contrastades, la Mame del títol de la cançó: “Put the Blame on Mame”, era una cantant francesa de l’època que acabava les seves cançons amb un striptease.
GILDA
LA NOCHE DEL CAZADOR (1955) The Night on the Hunter
Direcció: Charles Laughton
Música: Walter Schumann
Basada en la novel•la de Davis Crubb del mateix títol. Una història realment negra i sinistra narrada des del punt de vista d’uns nens. Un gran Robert Mitchum és el dolent de la pel•lícula. Segons informacions, ara sí, contrastades, el director no va fer cap més pel·lícula arran de les males crítiques que va rebre. Ara és considerada un dels millors exponents del gènere.
Mireu quin minut i mig més inquietant.
Pearl's Dream
Una altra escena de la pel·lícula, aquesta més sòrdida.
Under Water
SED DE MAL (1958). Touch of Evil
Direcció: Orson Wells
Música: Henry Mancini
Un altre clàssic del cinema negre. Welles va fer una adaptació molt lliure d’una novel•leta de Whit Masterson “Badge of Evil”
Una història de corrupció en un poble mexicà fronterer amb Estats Units amb un inici impressionant, un sol pla seqüència amb la música de fons de Henry Mancini. Tres primers minuts que ens condueixen directament a la història però que també que són un relat en sí mateixos. Brillant.
TOUCH OF EVIL
Algunes pel·lícules del cinema actual conserven encara característiques del gènere, tot i que alguns dels elements ja s'han superat, com ara la misogínia, moltes vegades explícita i gairebé sempre latent, que contenien moltes d'elles. La dona fatal encara existeix però ha canviat el seu paper. Us n'he escollit dues que crec que es podrien incloure dins d'aquest context.
FARGO (1966)
Direcció: Joel Coen
Música: Carter Burwell
Humor negre, comèdia descontrolada, barreja de gèneres cinematogràfics….L’acció se situa en el paisatge blanc i fred de Minnesota, d’on són originaris els germans Coen, responsables d’aquesta producció. Grans interpretacions i un guió brillant fan d'aquesta pel·lícula un clàssic del nostre temps.
PULP FICTION (1994)
Director: Quentin Tarantino
Violència, sexe, drogues...aquest són els elements amb els que juga Tarantino en aquesta pel·lícula de ritme trepidant. Per acabar amb bon humor us enllaço amb el magnífic ball dels dos protagonistes: Vincent Vega (John Travolta) i Mia (Uma Thurman). La cançó és "You never can Tell" de Chuck Berry .
(Special thanks to Lluís Feliu)
Comentaris
fantàstic ! Felicitats! Una selecció molt bona . He disfrutat molt amb totes. Potser de Pulp fiction jo hagués preferit l'escena de la injecció intracardiaca d'adrenalina ..... (per allò del cinema negre...)
Jo em quedo amb Pulp Fiction, aquesta escena de ball és genial, la música, l'estètica, la roba, la coreografia, les mirades, la complicitat... formen un conjunt perfecte.
Com sempre vaig tard en la lectura, tot just estic al segon capítol però, de moment, ho visc com una peli... Espero acabar a temps!!!
Fargo i Pulp Fiction !!!
Dos pelis que estan en el meu top 10 ... no sé quantes vegades les hauré vist !!!