Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter (1882-1956) és un dels nostres clàssics del segle XX. Dramaturg i novel·lista, la seva figura va ser controvertida durant la seva vida. Home apassionat, va posar l'empremta de la seva personalitat marcada tant en literatura com en política. D'esperit àcrata, sobretot al principi, va acabar sent diputat d'ERC abans d'exiliar-se. Ni el món literari català interior ni el de l'exili li van perdonar les confuses operacions que va dur a terme a París per comprar armes per a la República i això es va traduir en un llarg oblit de la seva obra. Per redimir-se va escriure la gegantina novel·la El pelegrí apassionat. Malgrat que és sens dubte un dels millors dramaturgs del seu temps, com vam poder comprovar quan vam llegir Aigües encantades, decebut del món teatral català, es va llançar a la narrativa i l'aventura editorial, fundant una col·lecció que va ser troncal llavors, durant la dictadura i encara ho és, Proa. Ell va ser el descobridor, per exemple, de Mercè Rodoreda, i el que va publicar molts autors, i sobretot autores, que després serien importants. La seva novel·la més coneguda és Camins de França, una mena de crònica de les seves aventures com a rodamon a la joventut, però La farsa i la quimera, una narració pertorbadora i desconcertant, atrevida, és potser la seva millor obra.
Albert Mestres