El mar de Blai Bonet
Blai Bonet (1926-1997), mallorquí, és un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX en llengua catalana. Els que hàgiu llegit Posseït d'Albert Roig, al qual dedicarem la sessió del club del 20 de febrer, ja ho sabeu. Feia temps que volia proposar la lectura al club de l'obra de teatre Parasceve, l'única que Bonet va escriure i que no deixa indiferent a ningú: en un context bèl·lic uns soldats fan triar a una mare entre un dels dos fills. Fins fa poc, però, l'obra no era assequible. Ara bé, la Txell Lafuente, que ha fet una tesi sobre la novel·la El mar del poeta, es va oferir a parlar-ne al club i vam aprofitar l'ocasió. Si Parasceve és l'única obra de teatre de Bonet, El mar és la seva única novel·la, on retrata la vida tenebrosa i desesperançada a la postguerra espanyola d'un grup de joves en un sanatori per a tuberculosos. A la novel·la, que al moment de la seva publicació el 1958 va tenir molt d'impacte, les coses es descriuen sense pèls a la llengua i fins i tot amb certa morbositat. Com és característic de tota illa, diuen que hi ha mallorquins que no han vist mai el mar. En aquesta novel·la no hi apareix mai. Bé, sí, al títol.
Albert Mestres