Emili Teixidor. Els convidats
Els convidats va ser la novel·la triada al club de lectura per completar el cicle d’Emili Teixidor iniciat amb Pa negre. El llibre és la continuació lògica en el temps i l’espai de la multipremiada Pa negre, la postguerra ja està en un estadi més avançat, els personatges són uns altres però l’entorn, l’Osona rural, és el mateix.
La trobada comença amb la presentació de l’obra per part del coordinador, després de situar-nos i comentar-nos alguns aspectes més generals, com és el cas de la introducció de la ideologia del franquisme en la societat catalana i la descripció general dels personatges s’obre el torn d’intervencions i el debat.
La idea més repetida és que el ritme de la novel·la no atrapa el lector, de vegades s’allarga amb qüestions poc rellevants i d’altres s’afanya amb temes que podrien tenir més interès. La sensació que l’autor s’estén massa en alguns conceptes i que hi ha qüestions que de tan repetides es fan monòtones és general. Els lectors creuen que el "problema" és que l’autor no combina prou bé l’acció amb la descripció i és per això que la novel·la no enganxa com caldria.
Tothom està d’acord en que el final és abrupte, pot ser com el final de la filla del cacic?, no s’adiu amb el to general del llibre i deixa massa temes per tancar. Per tant, quan acabes el llibre no tens la sensació d’història acabada ni rodona sinó més aviat d’història esbossada, embastada. La causa del suïcidi de la pubilla s’intueix però no s’explica, el futur del Narcís es prepara però no s’aclareix totalment, el presoner escapat desapareix de l’escena sense més ni més i tampoc no sabem si la Marededeueta aconsegueix el seu objectiu. De fet la trama no acaba de tancar-se en cap dels personatges, només la pubilla que mor, el lector es queda amb les ganes perquè quan l’acció és més interessant el llibre acaba abruptament.
Teixidor és capaç d’encetar molts temes al voltant dels seus personatges, els dibuixa però no n’acaba de donar els detalls, tampoc no dona les pistes suficients perquè el lector conclogui per ell mateix. El cas del suïcidi de la núvia és pot ser el més clar, l’abús per part del pare (que de fet d’una manera o altra abusa de tot i tothom) és la causa, gravíssima, que aboca la pubilla a la mort. Enceta també el tema de l’apropiació indeguda d’infants, de les adopcions il·legals i del robatori de nens (tema ara de candent actualitat) i plana per tota la novel·la la “colonització” intel·lectual, la penetració ideològica de les idees del nou règim que per un mitjà o altre arriben a tothom. La reconstrucció del país, simbolitzada amb la visita d’obres, suposa també la reconstrucció, amb uns fonaments nous, de les idees, dels conceptes i de la manera de pensar. Qui s’avingui, com el Narcís, ho tindrà tot de cara, qui no, com el mestre Bover, no se’n sortirà.
Aquests tres temes: els abusos en l’àmbit familiar, l’apropiació indeguda d’infants i la immersió en la ideologia dels vencedors podrien de manera independent donar material per a tres novel·les. És com si parléssim de tres novel·les en una. La fusió dels tres temes amb els personatges i la trama d’ Els convidats no acaba de donar però l’atractiu suficient pel lector.
Si parlem dels personatges podem veure dos grups ben diferenciats: els "d’abans de la guerra” (el Rector, el Mestre, la Cadiraire, la Marededeueta) i els “addictes al nou règim” (el Maties, el Narcís, el Ruy Santamarta, el Vicari). Són dues generacions, dues maneres de veure el món, són vencedors i vençuts i tots volen sobreviure d’una manera o altra. Teixidor ens transmet la dignitat dels vençuts malgrat la misèria física de molts d’ells i alhora també ens transmet la servitud dels vencedors i la misèria moral malgrat el poder econòmic, com és el cas del cacic. El resultat, no obstant deixa un regust de desesperança perquè la societat no la dominarà la dignitat sinó la força d’unes idees i uns conceptes que han escombrat tot allò que existia abans. El resultat és el Narcís que pren les oportunitats que la vida li dona sense voler-se plantejar res més.
En aquest moment la comparació amb Pa negre es fa inevitable, la postura del Narcís recorda molt la de l’Andreu i la relació mare-fill també presenta paral·lelismes. En aquesta novel·la Teixidor però fa un pas més enllà mentre a Pa negre la força bruta és el que imperava a Els convidats aquesta força és més subtil, més penetrant però també és més convincent, més sostinguda i, com hem vist, té més èxit.
El títol de la novel·la com la resta del llibre es presta aleshores a diferents interpretacions: la primera és la més evident, estem parlant dels convidats al famós casament. La segona és el convit que el poder li fa al Narcís, una convidada que el personatge accepta de manera clara. La tercera és la que es refereix als convidats com a tots els vencedors que es conviden a un poble, a una societat, a un món i hi entren i el canvien i l’anul·len sense cap contemplació. “Hostes vingueren que de casa ens tragueren”.