Estellés en una imatge
El club de lectura del mes de febrer es va dedicar al llibre Vint-i-cinc poemes de Vicent Andrés Estellés. Per primera vegada la poesia era la protagonista d’un club de lectura, i també per primera vegada es completava amb un espectacle de dansa creat expressament per acompanyar els comentaris sobre aquest poeta valencià.
Com és habitual la tertúlia va començar amb la intervenció de la coordinadora del club, Ester Sirvent. Va exposar els motius pels quals havia decidit dedicar una sessió a la poesia, i a Vicent Andrés Estellés.
Estellés és per sobre de tot un poeta del poble, els seus orígens són humils, i per al poble. És una figura reconegudíssima al País Valencià, encara que pot ser no tant a la resta dels Països Catalans. D’aquesta manera la lectura dels seus poemes hauria servit per conèixer millor la seva figura i la seva obra. D’altra banda estem parlant d’un poeta que canta a les coses menudes, quotidianes, bàsiques (un pebrot, un gerro, un carrer qualsevol), aconsegueix així parlar al poble amb el seu propi llenguatge i alhora encetar una varietat de motius que finalment desemboquen en dos temes universals: la vida i la mort.
Per Estellés la mort forma part de la vida, és per això que no la contempla des d’un punt de vista melodramàtic, si no més aviat irònic (“Vindrà la mort i jo no seré al llit”), gairebé casolà (“Dama d’anit, no voldria enutjar-vos”). Però aquesta presència constant de la mort a la vida d’Estellés no es tradueix en una tristor absoluta si no que sap transformar-la en gaudi: aprofitem la vida, visquem-la per què hem de morir i desapareixerà tot (“M’he estimat molt la vida”). Els seus poemes traspuen doncs alhora l’alegria de viure i la felicitat per les coses petites (“res no m’agrada tant”). Fins el punt que en els poemes d’aquesta temàtica no fa ús de les majúscules, el retrat de les coses menudes el fa en lletres minúscules.
L’alegria de viure també la trobem present en tots els poemes que ens parlen de l’amor, sempre des d’un punt de vista molt visceral, molt primari, gairebé físic (“Els amants”, “Testament mural”). Una autèntica revolució literària en el moment de la seva publicació.
Aquesta vitalitat per les coses mundanes, des d’un all tendre fins les cames d’una noia el fa, com ja hem dit, molt proper al poble, molt mediterrani. Estellés no oblida de cap manera d’on ve, ni socialment, ni geogràficament i això ens ho transmet contínuament en tots els seus poemes, tots ells molt arrelats a la terra (“He vist un plat dels d’obra, de Manises”, “Ací”).
L’arrelament al poble fa Estellés reivindicatiu. Dóna veu als qui no en tenen (“La dona que ven coses, a la nit a la porta”), denuncia (“Assumiràs la veu d’un poble”) , descriu la realitat social, el moment polític (“aquest any miserable”), ens explica el seu país, la seva part del món (“Cant de Vicent”) i ens la fa universal.
I és possiblement aquest aspecte més social el que ha fet perviure la poesia d’Estellés fins ara i allò que l’ha fet més popular. Els seus poemes han estat musicats nombroses vegades per diferents artistes: Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Raimon, Paco Muñoz, Celdoni Fonoll i, més recentment, el grup Obrint Pas, fins el punt que el missatge que Estellés volia transmetre ha passat per sobre de la seva pròpia persona. Un autèntic poeta del poble.
I afegint-hi una interpretació més a les moltes que s’han fet de l’obra d’Estellés la ballarina Anna Òdena va oferir un magnífic espectacle, un diàleg entre poesia dansa i música.
Després d’aquesta col·laboració de Dansart la ballarina Anna Òdena va voler compartir amb els presents el procés de creació de l’espectacle. Va explicar com havia abordat el repte, com s’havia preparat per l’actuació i finalment com s’havia deixat dur per la música escollida i les paraules d’Estellés per dissenyar l’espectacle. Després d’aquesta col·laboració de Dansart la ballarina Anna Òdena va voler compartir amb els presents el procés de creació de l’espectacle. Va explicar com havia abordat el repte, com s’havia preparat per l’actuació i finalment com s’havia deixat dur per la música escollida i les paraules d’Estellés per dissenyar l’espectacle.
