Pere Calders. Aquí descansa Nevares
El club de lectura ha volgut acabar l’any participant del Centenari del naixement de Pere Calders, així el darrer llibre de l’any ha estat Aquí descansa Nevares.
Es tracta d’una obra poc coneguda de Calders, forma part de la seva etapa mexicana però en essència inclou les característiques i el caràcter de tota l’obra calderiana. En aquest sentit l’autor trenca i supera la tradició Noucentista i Modernista que imperava a la literatura catalana per obrir-se a noves perspectives i idees.
Aquí descansa Nevares és un conte llarg (o pot ser una novella curta), molt de l’estil de Calders, a més l’edició es completa amb el recull de contes “Gent de l’alta vall”. El conte és el gènere calderià per antonomàsia, el que més va conrear i també el que més ha arribat al lector, de fet les seves incursions al gènere novel·lístic no han assolit mai l’èxit aconseguit pels contes.
 |
 |
La principal característica d’aquest llibre és la visió distanciada que Calders ens ofereix de la realitat indígena. El seu punt de vista és el d’un home blanc i estranger, per tant si el llegim amb els ulls actuals ens pot semblar que la manera de tractar la realitat indígena no és la que ara consideraríem políticament correcta.
Calders ens ofereix el seu punt de vista, ens parla de relacions socials i ens descriu amb absoluta naturalitat fets ben pocs naturals, aquesta és l’originalitat de l’autor i el que realment ens fa somriure, però darrera de tot això trobem denúncia i crítica social: els indis que van a viure al cementeri ho fan obligats per les circumstàncies mentre que els polítics no són capaços de preocupar-se d’un col·lectiu desfavorit. Però Calders ens parla també de la condició humana i de les seves febleses que en realitat són universals tot i que en aquest cas els individus que les pateixen són indis mexicans. D’aquesta manera Calders aconsegueix transcendir l’anècdota i descobrir-nos accions i sentiments que existeixen arreu: l’enveja, la mandra, ...
A partir d’un “atrezzo” indigenista que fa les històries més atractives i “exòtiques” l’autor porta les situacions a l’extrem sempre amb l’humor i la ironia que és la marca de la casa. Ens descriu la realitat d’una altra cultura i justament aquest xoc entre els dos móns és el que fa les històries diferents per què el lector té uns referents culturals molt allunyats dels que tenen els personatges dels contes. Aquest aspecte es veu molt clar en les contínues referències a la mort i als objectes i espais que s’hi relacionen: difunts, vetlles, taüts, cementiris, ... La mort és una constant durant tot el llibre però alhora està incorporada a la societat indígena i no es percep com quelcom especialment dolent ja que forma part de la vida i d’ells mateixos.