Oscar Wilde. Contes
La primera sessió de la temporada va celebrar-se el dimarts 24 d’octubre a les 20:30 h. a la Biblioteca i es va dedicar al comentari dels següents contes d’Oscar Wilde: El príncep feliç, El rossinyol i la rosa, El gegant egoista i El fantasma de Canterville.
La primera, i unànime, impressió dels lectors és que són uns contes molt ben escrits, construïts i narrats, i que l’autor s’havia preocupat especialment per tots els aspectes estètics. Això té molt a veure amb la literatura de Wilde i els corrents literaris de la seva època que ell va conrear amb tant d’èxit.
D’entrada semblaria que l’estil és infantil, en el sentit de senzill, però de seguida veiem que no és així sinó que aquest és un recurs de l’autor per fer el seu missatge més efectiu. Un altre dels recursos que utilitza, pel mateix motiu, és l’aparició de personatges que són animals i que humanitza, això també resulta molt habitual en els contes infantils i sobretot en les faules. El perill que podria comportar això és un cert esquematisme i infantilisme en els plantejaments. No és el cas, ja que el talent i la inspiració de Wilde treballen perquè el lector no tingui aquestes sensacions en cap moment.
De fet, el que aconsegueix l’autor és jugar amb la tradició del conte oral i popular per transformar-lo i convertir-lo en literatura culta, tot i que són relats que poden interessar, i de fet interessen, per igual als infants i als adults.
Veiem com la utilització i humanització dels animal i d’altres personatges dels contes tenen un alt contingut simbòlic (l’oreneta representa la llibertat, el rossinyol el sacrifici, el príncep la generositat,...) que a l’autor li serveix per expressar uns valors morals elevats que són d’alguna manera el nucli i l’objecte dels seus contes. Existeix un dualisme moral molt clar entre el bé i el mal i l’egoisme i la generositat, de tal manera que els protagonistes la majoria de les vegades no obtenen una recompensa material pel seu esforç i sacrifici (per exemple, l’oreneta i el rossinyol moren) però en canvi aconsegueixen un alt benefici espiritual. Aquest plantejament té molt a veure amb la filosofia cristiana que d’alguna manera impregna aquests contes: de manera molt evident en El gegant egoista, però també a El rossinyol i la rosa podem trobar una al·legoria de la crucifixió de Crist.
Menció a part mereix el conte El fantasma de Canterville, el més irònic i humorístic de tots però que mica en mica va mutant cap a terrenys més seriosos on tornem a trobar aquests aspectes morals que ja hem comentat, i així és que gràcies a la generositat i valentia d’una donzella el fantasma pot descansar en pau.
Oscar Wilde aconsegueix amb els seus contes educar i distreure els nens però alhora, i sobretot, reeducar l’adult i guiar-lo cap a uns valors morals que haurien de servir per millorar l’individu i la societat.