Josep M. de Sagarra. Vida privada
Les opinions del club:
L'obra ha agradat força, unànimement. Es tracta d'una obra “actual” i “molt recomanable”, per al gust del club. ¿Però fins a quin punt Vida privada es una novel·la? Té trets de memòria, de crònica, de reportatge, de fulletó... Es va concloure que la barreja de gèneres feia la novel·la més atractiva.
 |
 |
La llengua de Sagarra a la novel·la va semblar difícil, perquè l’autor fa de l’obra un “exercici estilístic”, que pot ser força atractiu lingüísticament i literàriament, però també més feixuc per al lector. L'ús de comparacions i metàfores, per exemple, és constant al llarg del text. En compensació, l'ús de certs trets orals en la veu del narrador es va trobar que facilitava la lectura.
Va ser un judici compartit que la primera part de la novel·la és superior a la segona, la qual va semblar repetitiva, densa i amb un final precipitat. “L'últim tros arriba a ser pamfletari, un bunyol”, es va afirmar. En resum, segons va comentar una lectora, si el text “hagués estat més curt, hauria quedat més satisfeta!”.
¿I la intencionalitat de la novel·la? El club va estar d'acord amb què a l'obra s'hi pot rastrejar una voluntat d'escàndol. Sagarra era un autor dedicat a satisfer el gust de les masses, i era conscient de com interessa el safareig de la gent acabalada, tal com passa avui dia. D'això se'n va deduir l'actualitat de l'obra, i es va relacionar amb certs programes de televisió, la premsa rosa... Rebutjar públicament fer safareig amb la vida privada dels altres, però alhora estar-ne pendent, quedar atrapat llegint-ne o comentant-ne tafaneries, és un tret força humà, es va afirmar, que tots podem trobar en nosaltres mateixos, i que s'explota notablement a Vida privada. Al club hi va haver el convenciment que Sagarra va aprofitar casos reals, informació privada i íntima i tafaneries de l'època com a material de creació. El paper social del secret, com a forma de mantenir les aparences, es va assenyalar com a tema generador de la novel·la.
Es va estar d’acord que el reguitzell de personatges que apareixen al text tenen molt poca qualitat moral, siguin aristòcrates o dels baixos fons. Davant la pregunta feta en veu alta de quins personatges salvaríem de la novel·la (des del punt de vista moral), una primera intervenció va defensar que els personatges de les classes més 'populars', dels baixos fons (Rosa Trènor, per exemple), ja que són aquells que fan actes que qualificaríem d'immorals, censurables, “però sempre per a la pròpia supervivència”, mentre que l'aristocràcia decadent i la burgesia emergent farien aquests mateixos actes sense necessitat que ho justifiqués. Una segona intervenció, però, va al·legar que “salvar” o “condemnar” personatges vol dir jutjar-los, quan la novel·la és un fris de rols socials, de papers que l'individu es limita a complir, potser a contracor. La conclu-sió a què es va arribar va ser que allò social limita la llibertat de l'individu a l'hora de dirigir la pròpia existència.
La reflexió d'un lector sobre els personatges de Guillem de Lloberola i la seva amant va descobrir una possible moralitat o missatge subjacent a l'obra: entre la quantitat de matrimonis infeliços i de relacions adúlteres i insatisfactòries que apareixen a la novel·la, aquests dos personatges comprenen les necessitats de l'altre membre i les pròpies, i amb això present passen a viure en parella; en aquest moment, tots dos personatges desapareixen de la novel·la, com si no hi hagués res més a dir-ne. Talment com si se'ns volgués indicar que en aquest exercici de comprensió mútua de la natura de cadascú rau el secret, el desllorigador de la vida, de la felicitat.Es va esdevenir una discussió al voltant del retrat social de la novel·la. Es va comentar que el tema de l'aristocràcia decadent que ha de deixar pas a la burgesia és també tema d'altres novel·les de l'època, com El Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (també un noble i literat, com Sagarra!). Ara bé, una intervenció va matisar que mentre que a l'obra de l'italià apareix el retrat d’una societat que en aquells temps era convulsa, amb una violenta lluita de classes al carrer, aquesta realitat, també pròpia a la Catalunya del temps, no apareix reflectida a la novel·la catalana. Des d'aquest punt de vista, Sagarra se'ns mostra com un autor d'alguna manera aliè a la realitat del país. D'acord amb això, es va comentar el fet biogràfic que l'autor va marxar de viatge pel Carib a l'esclat de la guerra civil. Per algun lector del club, això el desautoritzava per gosar fer un retrat crític de Barcelona.
Per tant, es va concloure, tot i que ha estat definida com 'la novel·la de Barcelona', potser seria més precís parlar de Vida privada com d'un retrat de la classe alta de Barcelona.
La trobada del club de lectura va tenir lloc el dimarts 29 de gener del 2013 a les 20:30 h. a la Biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerdà