Truman Capote. A sang freda
Truman Capote va publicar la seva obra principal, A sang freda, l’any 1966 basada en el fet real de l’assassinat d’una família de quatre membres a Kansas i la posterior detenció i ajusticiament dels seus assassins.
És una novel·la absolutament realista, que difereix de la línia seguida pel club aquests darrers mesos on les obres de ficció tenien un pes important (E.A. Poe, Cortázar, Wilde,...)
Capote és A sang freda un narrador omniscient. De fet es va desplaçar al lloc del crim, i allà va viure durant mesos, acompanyat de la també escriptora Harper Lee, per tal de poder copsar l’entorn, l’ambient i la sociologia del petit poble de Holcomb, on van succeir els fets, i els caràcters dels personatges que d’una manera o altre tenien a veure amb el crim, això va incloure els dos assassins confessos i l’inspector que va dur el cas.
Truman Capote a Holcomb
Disposem per tant d’un testimoni de primera línia, Capote, amb un estil molt periodístic, era un articulista d’èxit a diaris i revistes, de tal manera que el llibre sembla més un llarg article que no una novel·la a l’ús. A això hi contribueix l’estil tan directe de l’autor, les descripcions gairebé fotogràfiques dels paisatges i el tracte que dona als personatges: començant per les pròpies víctimes i acabant pels seus botxins. Capote aconsegueix que el lector “conegui” els personatges, es “passegi” pels carrers de Holcomb i “viatgi” amb Dick i Perry per tot Amèrica.
La novel·la té dos plans: l’Amèrica rural, sana, catòlica, neta i simple que té com a escenari el paisatge de Kansas i el poble de Holcomb i està representada per les víctimes i els seus veïns, i un segon pla que ens descriu l’Amèrica marginal, fora de la llei, bruta i complexa que es representa pels dos assassins i les seves famílies i que té com a escenari presons, motels i llargues carreteres que no porten enlloc. L’alternança d’aquests dos móns en principi tan allunyats però que conflueixen en dos moments dramàtics (la nit de l’assassinat i la captura i posterior judici de Dick i Perry) és el que dóna dinamisme i empeny la novel·la. Es tracta d’una solució molt original que ens ofereix l’autor i que aconsegueix equilibrar la novel·la, mantenir la intriga i, sobretot, posar-nos al lloc dels seus personatges de la mateixa manera que abans havia fet Capote.
Si tenim en compte que quan el lector comença a llegir ja coneix en bona part els fets: hi ha un assassinat d’una família i els investigadors aconsegueixen capturar els culpables que són jutjats i penjats, el que manté la intriga no és la història en si, per què ja la sabem, si no la manera com aquesta història està explicada. Aquest és el gran talent de Capote.
A sang freda presenta també una crítica velada a la societat americana, de forma molt subtil però molt persistent l’autor ens desgrana la realitat familiar dels dos assassins. Capote mica en mica els transforma en víctimes d’una societat que en cap moment va saber preveure ni molt menys redreçar la deriva absoluta d’aquests personatges absolutament fracassats. El pas per l’exèrcit i per la presó són esglaons que condueixen al desastre, Dick i Perry estan cada vegada més ressentits amb una societat i uns ciutadans que mai els han donat cap oportunitat. Mentrestant l’autor no jutja ni dóna la seva opinió de manera clara si no que deixa el lector que extregui les seves pròpies conclusions de tot plegat.
Perry Smith i Dick Hickock i a la fitxa policial
El títol de la novel·la ve a reforçar aquesta crítica social: està clar que el crim de la família Clutter està fet “a sang freda”, i fins aquí una primera lectura de l’expressió usada al títol, també podem aplicar aquesta “sang freda” a l’estil de l’autor, a les seves descripcions que no estalvien detalls i al tractament aprofundit dels personatges. Però també s’aplica aquesta “sang freda” en la mort dels dos assassins i és aquesta mena de “sang freda” la que hauria d’interpel·lar més al lector. El sistema ha creat un producte que no s’ha adaptat a la societat, ha incomplert de manera extraordinàriament cruel les seves lleis i la solució que aporta el sistema a aquest problema és l’eliminació “a sang freda” en una hora i un lloc convingut i amb uns testimonis autoritzats dels dos assassins que són alhora botxins i víctimes d’aquesta societat.