Guy de Maupassant. Bola de sebo y otros relatos
La lectura dels contes de Maupassant, entre ells el conegudíssim Bola de sebo va generar molts comentaris entre els participants del club de lectura.
Per tal d’introduir-nos millor en l’ambient de l’època un dels membre del club va proposar escoltar la coneguda cançó francesa “Le temps des cerises”, una mena d’himne de La Comuna de Paris dedicada a una infermera morta durant la revolta.
Després de recordar que Maupassant havia estat amic i deixeble de Flaubert, llegit en aquest club fa un parell de mesos, varem notar força paral·lelismes entre els dos escriptors: Maupassant té un to flaubertià, comparteixen origen social, geogràfic, corrent literari i moment històric, però amb un punt entre frívol i popular que Flaubert no té.
La majoria dels contes del llibre havien estat escrits per publicar-se als diaris i les revistes de l’època. De fet Maupassant va publicar moltíssim en aquests mitjans, gràcies a això es va fer ric, famós i reconegut. D’altra banda això condiciona l’estructura, s’ha d’adaptar a un espai prefixat, l’estil, s’adreça al lector de premsa més que no pas a un lector “literari”, i els temes, que han de tenir una certa actualitat i han d’interessar al ciutadà mig. Caldria afegir que els terminis d’entrega també deurien condicionar Maupassant, això explica l’irregular qualitat de la seva producció: mentre que alguns contes són clarament obres d’art, d’altres són un mer tràmit. L’autor inclús havia arribat a “recuperar” i “versionar” contes ja publicats als quals feia canvis i tornava a publicar mesos o anys més tard en una capçalera diferent de l’original.
No obstant en cap moment podem negar el mestratge i el domini de la tècnica de l’autor, gairebé tots els contes són un mecanisme perfecte. L’estructura és lineal, utilitza recursos senzills, però la combinació de descripcions, personatges i accions dóna com a resultat històries d’una gran puresa estilística. Contes clar, fàcils i agradables de llegir.
La majoria d’històries traspuen crítica social, inclús una intenció moralitzant que contrasta vivament amb la biografia de l’escriptor, que no va tenir una vida especialment edificant, però aquest seria un altre debat: el de la relació entre la vida, els valors i la moral del creador i la transmissió, o no, de tot això en l’obra creada.
Veiem doncs al conte Bola de sebo, un dels més crítics del recull, en primer lloc una crítica evident a la violència i la guerra (ell mateix havia participat en el conflicte franco-prusià que retrata) però sobretot, i aquí hi trobem la vigència del conte, una crítica a la hipocresia i al cinisme de la societat en general: a la gran i petita burgesia, representada pels Srs. Carré-Lamadon i els Srs. Loiseau respectivament, a la noblesa, a través dels Comtes de Bréville, a la classe política revolucionària encarnada pel Sr. Cornudet i per acabar a l’església simbolitzada per les monges. Tots ells, i per tant tots els estaments i classes que representen, es comporten de manera hipòcrita, cínica i amb un egoisme brutal.
L’autor situa els personatges en una situació límit, pràcticament sense sortida, això fa aflorar els seus interessos autèntics, sense la màscara que la societat i la vida quotidiana els regala, per tant és l’expressió més descarnada de la condició humana.
Malgrat els anys passats el lector actual pot encara ara reconèixer a la nostra societat les misèries, mesquineses i manca d’humanitat dels viatgers de Ruán
Els trets principals de Bola de sebo” l’antimilitarisme, la crítica social i les descripcions costumistes seran en major o menor grau les marques de la casa de Maupassant en la majoria dels contes del recull. Tenim davant un gran descriptor, de tipus humans, de paisatges, d’ambients, de moments,... L’autor retrata allò que veu però no penetra en els personatges, no els jutja sinó que més aviat actua com una càmera, com un notari de la realitat. Deixa doncs al lector la tasca de valorar les accions dels personatges i per tant de fer-se seva la conclusió moralitzant de les històries.
Els contes de Maupassant han resistit el temps amb desigual fortuna, pot ser a conseqüència com ja hem dit del format de publicació i de les pressions que se li suposaven a l’autor per publicar, però la crítica a la condició humana i a la societat que l’envolta és encara vigent malgrat els cent trenta anys transcorreguts des de la seva creació.