Articles de la categoria "Temps de flors"
Toni Sala. Persecució.
[Ofèlia, de sir John Everett Millais, 1851. Exposada a la Tate Britain de Londres, representa un personatge del Hamlet de Shakespeare]
Fragment de Persecució, de Toni Sala. L'altra editorial, 2019. p. 9
"Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar ...
Llegir més
Anna Manso. La Rita fredolica
[Fotografia del Facebook de la il·lustradora NÚRIA MARQUÉS @tropicalapache]
Fa uns anys, la Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt ens va fer un donatiu d'un lot per a devoradors de llibres a partir de 8 anys.
"La Rita fredolica", escrit per Anna Manso, il·lustrat per Núria Marqués i publicat per Alfaguara, des de llavors s'ha fet un tip de voltar d'una biblioteca a l'altra, de casa a l'escola i de la platja al bosc. La protagonista és una nena que viu a la ...
Llegir més
Boris Vian. L'arrencacors.
[Foto: Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola]
A nivell urbanístic, el jardí vertical més destacat a les biblioteques catalanes actuals és el de la Carles Rahola - Biblioteca Pública de Girona, com podeu apreciar a la fotografia que he robat de la seva imatge de portada del Facebook.
A nivell literari, el jardí vertical més espectacular que he trobat mai ens el descriu Boris Vian a l'"Arrencacors" (1953), accessible en català gràcies a una traducció absolutament admirable de Joan-Lluís Lluís per al Club Editor (2018).
...Llegir més
Narcís Comadira. La Vall de Sant Daniel.
[Pintura d' Isidre Vicens. Sant Daniel o paisatge de les Creus, 1955
89x147 cm Oli sobre tàblex]
LA VALL DE SANT DANIEL
Tothom ho deia, sembla de pessebre,
sí, amb el riuet, el pont,
les cases arraulides sota teulats humils,
i el camí que s'hi endinsa, que va fins al convent.
La gent deia el convent, que això de monestir
era poc de pessebre.
I, darrere la tanca, l'hort i els fruiters,
amb les regues de ...
Llegir més
Mercè Rodoreda. Una fulla de gerani blanc.
dins "La meva Cristina i altres contes"
[Foto feta al barri de Gràcia de Barcelona, a tocar de la Plaça del Diamant]
"La Balbina va morir una nit tèbia, entre les últimes estrelles i la boira que pujava del mar".
Així comença un conte impactant que forma part del recull de quinze narracions que Rodoreda va escriure entre els anys 1957-1964.
Vint línies més endavant, trobem la primera referència floral, omnipresent en tota la ...
Llegir més