Avui us parlarem de VALORACIONS.

Qualsevol lectura en grup –o potser també en solitari-- genera una necessitat que va més enllà del plaer o de la impressió rebuda: als clubs de lectura està mal vist limitar-se a comentar “M’agrada” o “No m’agrada”.
Els conductors/dinamitzadors/agitadors culturals (marqueu l'opció preferida) anem pel món buscant criteris que ens serveixin de guia i certesa. Com si l’art, o l’amor, o la bellesa es poguessin mesurar amb una graella. Com si la subjectivitat arribés a un acord més o menys acceptat i consensuat. Som humans i racionals, planificats i eficients.

El neguit avaluador es multiplica quan no llegim per pur lleure, quan fem de prescriptors o crítics i sobretot quan formem part d’un jurat de premi literari. En aquest cas diria que està més que justificat, fins i tot és imprescindible com a exercici de justicia i transparència.
Enguany, per primera vegada, un premi literari amb llarg recorregut i dotació económica compta amb el col·lectiu bibliotecari com a membres del jurat. Altres anys i altres premis havien inclòs membres de clubs de lectura, en el paper de ciutadans amants de la lectura, però aquesta vegada ens hi convoquen com a professionals del ram, igual que els llibreters o els escriptors, cosa que considerem un honor encomiable.
Es tracta del Premi Setè Cel de Salt, aquí podeu llegir-ne la historia i aquí les bases.

Hem tornat a posar sobre la taula les eines per valorar. No és el mateix ser jurat d’un concurs de relats breus (amb 200 originals que s’hi presenten) que avaluar tres o quatre novel·les publicades l’any passat, la majoria de les quals ja havíem llegit abans que resultessin finalistes (perquè es tracta de premi a obra publicada) i que es poden debatre fàcilment entre companys de feina amb un bon bagatge de lectura.

Com ho fa, un especialista, quan ha de puntuar un llibre? Hem fet una investigació sobre el terreny. 

Abunden les 5 estrelles, com la majoria de productes comercials. Les fan servir la universal Goodreads, la popular BiblioDigital o a la prestigiosa Faristol, per exemple.

La tendència de 5 sobre 10 deu provenir de l'escola, de l’insufi a l’excel·lent de la EGB. Més o menys aquesta és la tònica i ens sembla prou vàlida.

Remenant per la xarxa, hem trobat un sistema molt divertit a la web "Coordenadas literarias", que a més de bones ressenyes (que us recomanem) classifica els llibres com vaixells: 

Coneixem una bibliotecària que utilitza la teoria dels enciams des de fa temps, i aprofitem l'ocasió per compartir-la:

A la part més baixa de la classificació hi trobem l'enciam Iceberg, sense valor nutritiu, inclús amb calories negatives, que es produeix no se sap on de manera abundant i industrial, de creixement ràpid, no suposa cap esforç per consumir-lo, dura eternament a la nevera però no deixa cap mena de record ni gust. De valor purament decoratiu, pot aportar el seu verd pàl·lid a altres plats més substanciosos. 

Encara a la franja insuficient tindríem l'amanida en bossa, que es troba a tots els supermercats a preus baixos. A punt per consumir, de digestió ràpida, a vegades d'efectes laxants no massa satisfactoris. 

Entre suficient i bé, la varietat Mesclum de la barreja anterior, una mica més elaborada i de gust i aspecte millorats. No és un plat inoblidable, però sí refrescant, popular, font d'alguna vitamina. 

Passem al preuat notable, àlies l'enciam de l'hort. Requereix una cura precisa, no està disponible tot l'any, el temps de creixement és proporcional a aquell que utilitzem per mastegar-lo i a la preparació del plat: treure cargolines, rentar sota l'aixeta, descartar alguna fulla sobrera, amanir amb frugalitat perquè ja té prou substància.

I a dalt de tot del podi, sa majestat l'ecològic de proximitat. De bona llavor, bona terra i molta cura, no li falta ni li sobra res i quan el proves vols que no s'acabi. De fet, queda sempre en la memòria i es recomana de pares a fills. L'esforç que requereix no té comparació amb la resta, ni per al productor ni per al consumidor, però és el més saludable, el més buscat, el més celebrat i el que es reserva per a les grans ocasions. També esperem que sigui el més premiat, de tot cor. 

Us deixem un quadre general que resumeix les teories analitzades: 

Hem deixat una columna en blanc a mà dreta per afegir-hi idees. Quin sistema feu servir, vosaltres? 

Seguirem informant sobre el Premi Setè Cel i la nostra experiència il·lusionant en el meravellós món dels premis!