La poma
Iwamura, Kazuo [aut.] La poma. Barcelona, Corimbo, 2011. [56] pàg.
A la Nàstia li agrada pujar a dalt del turó. S’hi ha endut una magnífica poma vermella. Però la poma li cau de les mans i comença a rodolar turó avall. Amb l’ajut del conill, de l’esquirol i de l’ós aconsegueix recuperar-la. A tots els ve de gust l’olorosa poma i pugen de nou el turó per menjar-se-la plegats. Un deliciós àlbum de Kazuo Iwamura on la única nota de color és la poma vermella i la resta pura tendresa. Al final de tot la promesa que guarden les llavors plantades.
És l’hora d’anar a dormir diu el pare, però l’Stella abans ha de posar al llit els seus tres amiguets de peluix que volen ser els campions mundials de mantenir-se desperts. La imaginació de la nena farà que el coixí pugui convertir-se en vaixell, la capsa de sabates en tren i la bossa de les joguines en globus. Una aventura que els durà finalment a tots quatre a la calma i la son. El text acompanya tot jugant, entre prosa i poesia, els escenaris reals i els de l’imaginari de la nena i s’entrellaça perfectament amb les dolces i divertides il•lustracions de Jimmy Liao.
Isabella, igual que les seves germanes, és una princesa com cal. Té un munt d’armaris plens de vestits i servents que estan pendents d’ella tot el dia, però no és feliç. La Isabelle considera que ser princesa és molt avorrit i decideix llençar la seva corona a l’estany dels peixos. Una història divertida, on es valora més la capacitat d’aprendre i fer coses per un mateix que la comoditat de tenir totes les necessitats ateses i on el pare és capaç d’entendre les inquietuds de la seva filla, mentre junts busquen la manera de compaginar els interessos de la Isabelle amb les seves responsabilitats com a princesa. 
Jeanette Winter, autora de la Bibliotecària de Bàssora i L’escola secreta de la Nasrin, ens apropa a aquesta nova història basada en fets reals. Luis Soriano, professor colombià, emprèn l’aventura d’apropar els seus llibres als nens i nenes amb pocs mitjans. Amb l’ajuda d’uns burros: l’Alfa i en Beto (tota una picada d’ullet del nostre protagonista) i unes caixes engega el servei “Biblioburro”. Recorren camins plens d’obstacles, enfrontant-se a situacions perilloses, amb la il•lusió de veure com els nens els reben i s’emporten les lectures a casa seva. Tot un exemple de la bona feina que fan moltes persones anònimes per apropar la lectura a les persones amb menys recursos.
Són molts els nens que tenen por dels monstres a l’hora de dormir, quan s’han de quedar sols al llit. La Cèlia no és cap excepció, però aquest cop l’acompanya el seu gat Sufi i sap que ell cuidarà d'ella en tot moment.
