El passat 10 de juny tancàvem la setena temporada del Club de Lectura a la Biblioteca Colldegria de la Cellera de Ter amb la il•lusió d’haver posat color a tots els llibres llegits: El blau de la fàbrica a Olor de colònia; el marró de la història a Inquisitio; el rosat dels salmons a Flor de Neu i el ventall secret ... Una fórmula per afegir emoció a cada trobada. I enmig de les trobades íntimes de cada mes ens visitaven dos grans escriptors : Rafel Nadal i Jaume Cabré.

Rafel Nadal entrava al nostre petit paradís lector el 8 de febrer per parlar de la seva novel•la: Quan érem feliços. La vetllada transcorria enmig de rialles, de records i d’algun que altre incís a l’escena política i social del moment. Un Rafel Nadal entranyable i amb ganes de mostrar-nos el seu passat el mateix temps que dibuixava una Girona de postguerra desgranava els secrets més ben guardats de la seva obra , Premi Josep Pla 2012. L’autor posava el color blau del mar de Port de la Selva al llibre.

Uns dies més tard, concretament l’1 de març, acollíem a la petita biblioteca Colldegria un dels escriptors amb més projecció internacional de casa nostra, Premi d’honor de les lletres catalanes 2010 i autor de la novel•la Jo confesso , Jaume Cabré.

Aquesta era una trobada molt esperada perquè s’havia lligat amb un any d’anel•lació. Jaume Cabré ens feia gaudir entrant a la vida dels seus personatges amb un to confessional. Pocs s’imaginaven que darrera la novel•la de gran complexitat si amagués un escriptor tan proper. El marró seria el color escollit per l’autor per pintar la seva obra. El marró de la història, del violí, de la botiga d’antiguitats... va dir ell.
 

I segurament us preguntareu què fan a l’estiu els membres del Club de Lectura... Doncs llegir. Llegir sense mesura, de forma compulsiva i amb el convenciment de poder llegir tot el que no han tingut temps d’engolir durant l’hivern: Novel•les desenfrenades; asajos difícils de digerir; revistes refrescants...

I jo,com a conductora del Club, què faig sense els membres del Club? Busco la manera d’innovar perquè el proper curs sigui igual d’intens que aquest i em deleixo mirant els tics dels lectors a la platja, fent cua per agafar el metro, esperant pujar a un avió... Tot un espectacle, fins el punt que podria descriure’ls sense massa romanços.

Tenim els/les lectors/es de platja, que són diversos: Els/Les lectors/es novells/es en aquest terreny, canvien de posició buscant la forma més adequada perquè el sol no els toqui als ulls, no se’ls ompli el llibre de sorra i no se’ls clavi la costella; Els/les lectors/es impassibles, s’asseuen a la platja, estenen la tovallola, obren el llibre i resten immòbils hores i hores absents del que transcorre al seu voltant; Els/les lectors/es inquiets/es, aquells que després de cada pàgina han d’aixecar el cap del llibre per observar el seu voltant, no fos cas que se’ls escapés alguna cosa i els/les falsos/es lectors/es, s’enduen un llibre perquè sempre queda bé però és l’excusa perfecta per llegir altres aspectes de la sorra!

Una altre grup de lectors/es els trobaríem mentre viatgem. Aquests generalment duen llibres de butxaca o llibres prims que siguin de fàcil treure i posar a la maleta . Tenim els/les lectors/es: “NO N’HAS DE FER RES DEL QUE LLEGEIXO!” aquests folren el llibre per el simple fet que no volen mostrar al món què llegeix (jo tinc un amic així); els/les que folren els llibres però amb la finalitat que no s’embrutin; els/les que usen el bitllet de l’avió de punt i mentre l’ensenyen han d’aguantar la pàgina amb el dit.... Això sí, tots ells són lectors empedreïts que aprofiten qualsevol moment per reprendre el fil.

I per últim trobem un grup bastant homogeni, el/la lector/a amagat/da. Aquell que prefereix el sofà de casa, l’aire condicionat i tota la comoditat del món perquè res li pugui fer perdre la trama.

I així és com llegeixo jo, a casa però sense aire condicionat i a les hores que els mosquits fan el seu darrer àpat del dia. Bon estiu!

Marta Madeo Salvà – Biblioteca Colldegria de la Cellera de Ter