« Tornar a la web de la Biblioteca Carles Fontserè

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Què llegim"

Señora de rojo sobre fondo gris

I per la propera lectura, la que comentarem al gener

84, Charing Cross Road

El dimecres 16 de desembre comentarem el que ens ha suggeerit la lectura de la novel·la.

Per anar fent boca adjunto fitxa amb breu resum, biografia de l'autora i un breu apartat "per saber-ne més".

Llegim Barbablava d'Amèlie Nothomb

El dimecres 25 de novembre comentarem el què ens ha suggerit la lectura Barbablava d'Amèlie Nothomb.

A continuació trobarem una breu fitxa amb el resum del llibre, nota biogràfica de l'autora i bibliografia traduïda al català i finalment una entrevista que l'autora va concedir l'any 2014.

Aquest mes al club de lectura d'adults llegim RÈQUIEM PER A CONTRABAIX de Mercè Saurina

Premi de Novel•la Breu Ciutat de Mollerussa, 2013

La Lys, una contrabaixista que viu atrapada en una relació malaltissa, lluita per compaginar la seva estrenada maternitat amb una carrera professional incipient. Les situacions d’extrema tensió a què es veurà abocada ens mostraran la cara més fosca de la naturalesa humana i ens descobriran com el dolor i la ràbia, la impotència i l’instint de protecció, poden generar reaccions absolutament imprevisibles. Són aquests comportaments inesperats els que capgiraran del tot el desenllaç de la novel•la.

MERCÈ SAURINA (Girona, 1966). Llicenciada en filologia mentre seguia estudis musicals. És professora a l’institut de Vilablareix. És mare de quatre nenes i canta al Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Tot plegat no li deixa gaire temps per escriure, una activitat que l’acompanya des que era una criatura. La seva primera novel•la de l'autora, Com llunes de Saturn (2013), va ser Finalista al premi Just Manuel Casero 2010.

El Testament de John Grishman

Fins l'últim dia i fins l'última hora. Sóc un vell solitari a qui no estima ningú, malalt i ressentit, cansat de viure. Estic preparat per al més enllà; ha de ser millor que això. Vaig arribar a tenir totes les joguines que fan al cas: iots, jets privats i rosses, cases a Europa, hisendes a l'Argentina, una illa al Pacífic, cavalls de pura sang, fins i tot un equip d'hoquei. Però ja sóc massa vell per a joguines. Els diners són l'arrel de tots els meus mals. He tingut tres famílies: tres exdones que em van donar set fills, sis dels quals encara viuen i fan tot els possibles per turmentar-me. Que jo sàpiga, vaig engendrar-los tots set i vaig enterrar-ne un. Més aviat hauria de dir que el va enterrar la seva mare; jo era fora del país. Estic enemistat amb totes les meves exdones i amb tots els meus fills. Avui s'han reunit aquí perquè m'estic morint i ha arribat el moment de repartir els diners. Fa molt de temps que planejo aquest dia...

 

JOHN GRISHAM va néixer a Jonesboro, Arkansas, el 1955. Després de graduar-se en Dret per la Universitat de Mississipí, durant anys va exercir d'advocat en l'àmbit del dret civil i penal. El 1989 es va iniciar en el món literari amb Temps de matar, però va aconseguir la popularitat amb la seva segona novel·la: La Tapadera. Des d'aleshores, cadascuna de les seves obres - L' informe Pelicà, El client, Legítima defensa, Cambra de gas, El jurado, El socio, Causa Justa, El testament, La hermandad i La granja - ha estat rebuda amb entusiasme unànime, no només per part del públic i la crítica (Grisham va ser l'autor més venut a tot el món durant la dècada dels anys noranta), sinó també de la indústria cinematogràfica.

L'Adversari, de Emmanuele Carrère

 

Heus aquí la història d’un home que, de la nit al dia, decideix matar tota la seva família. Malauradament, L’adversari no és una novel.la, però el cas de Jean-Claude Romand, un impostor que tota la vida s’haviafet passar per metge i funcionari de I’Organització Mundial de la Salut, és tan insòlit que es presta a ser reescrit ben bé com una novel.la. Emmanuel Carrère ens explica pas a pas com Jean-Claude Romand, un home integrat en el seu barri, casat i pare de família, amb uns ingressos sòlids i inqüestionats després de divuìt anys d’engreixar una bola de mentides, se sent de sobte acorralat i un dia de gener de 1993, just quan està a punt de ser descobert i denunciat com a farsant, mata la seva dona, els fills, el pare i la mare, s’empassa un grapat de sedants caducats i cala foc a casa seva. Romand té la mala sort de sobreviure i de mica en mica, mentre es recupera de I’estat de coma a l'Hospital, es va fent evident als ulls de tothom que la seva vida és un laberint de falsedats. Seguint la tradició del millar Truman Capote, Emmanuel Carrère reconstrueix la vida d’un home turmentat pel pes de la impostura amb què havia apuntalat tota la seva vida. L’adversari (1999), que ha suscitat un gran interès a Franca, és una crònica insòlita,escrita amb un gran instint narratiu, i per damunt de tot una reflexió torbadora sobre el mal.


Emmanuel Carrère va néixer a Paris el 1957 on va començar els seus estudis d’Història i Ciències Polítiques. És autor de set novel•les (entre elles Una semana en la nieve, publicada a Espanya per Circe), dos llibres sobre Werner Herzog y Philip K.Dick i varis guions per el cine i la televisió. Amb el llibre Una semana en la nieve va guanyar el premi Femenina el 1995

Llegim "Plans de futur", de Màrius Serra

Sinopsi

Plans de futur és una novel·la sobre l'esperança. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l'actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L'acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d'estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.


Màrius Serra



Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d'articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l'italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l'alemany i l'anglès. La seva obra literària ha estat guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d'Or, Lletra d'Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa o Quiet, entre d'altres i, més recentment, L'arca de Babel, adreçat al públic infantil.Ha traduït al català obres d'Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Tom Stoppard i Steven Berkhoff. Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d'Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Lllegim "L'elegància de l'eriçó", de Muriel Barbery

L'elegància de l'eriçó (títol original en francès L'Élégance du hérisson) és la segona novel·la de l'escriptora Muriel Barbery. Va aparèixer el 2006 a l'editorial Gallimard i ràpidament fou l'èxit de la temporada amb gairebé un milió d'exemplars venuts i 30 setmanes en el número 1 de vendes. Gràcies a tot això li fou atorgat el Premi dels llibreters francesos (Prix des libraires) el 2007. En català va aparèixer el 2007 a Edicions 62, i s'ha inclòs a la col·lecció "El balancí" amb el número 569.

Ha estat portada al cinema el 2008 sota la direcció de Mona Achache amb Josiane Balasko com a protagonista, sota el títol de Le Hérisson.

Argument
Renée Michèle és la portera del número 7 de la rue Grenelle, de París, un edifici noble de gent adinerada i de poder. És vídua i amaga una gran cultura a base de lectures, música... que passa desapercebuda als seus patrons. Només viu amb un gat, que s'anomena Lleó en honor a Lleó Tolstoi. Un dels veïns, que és ministre, té una filla de nom Paloma que és superdotada i també amaga aquesta condició a la resta de gent. Ha decidit suïcidar-se el dia del seu aniversari per no viure la vida buida dels adults. Tot canvia quan Kakuro Ozu, un japonès de gran cultura, s'instal·la en l'apartament del quart pis.

LLEGIM "L'HOME A LA RECERCA DE SENTIT" DE VIKTOR E. FRANKL

Biografia
Viktor Frankl va néixer en una família d'origen jueu. El seu pare va treballar durament des de ser un estenògraf parlamentari fins a arribar a Ministre d'Assumptes Socials. Des que era un estudiant universitari i embolicat en organitzacions juvenils socialistes, Frankl va començar a interessar-se en la psicologia. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena i es va especialitzar en neurologia i psiquiatria.

Des de 1933 fins a 1937 va treballar a l'Hospital General de Viena. De 1937 a 1940 va practicar la psiquiatria de forma privada. Des de 1940 fins a 1942 va dirigir el departament de neurologia de l'hospital Rothschild (únic hospital de Viena on eren admesos jueus en aquells moments). Al desembre de 1941 va contreure matrimoni amb Tilly Grosse. A la tardor de 1942 al costat de la seva esposa i els seus pares va ser deportat al camp de concentració de Theresienstadten. El 1944 va ser traslladat a Auschwitz i posteriorment a Kaufering i Türkheim, dos camps de concentració depenents del de Dachau.

Va ser alliberat el 27 d'abril de 1945 per l'exèrcit estatunidenc. Viktor Frankl va sobreviure a l'Holocaust, però tant la seva esposa com els seus pares van morir en els camps de concentració. Després del seu alliberament va tornar a Viena. El 1945 va escriure el seu famós llibre L'home a la recerca de sentit on descriu la vida del presoner d'un camp de concentració des de la perspectiva d'un psiquiatra. En aquesta obra exposa que, fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l'home ha de trobar una raó per a viure, basada en la seva dimensió espiritual. Sense ell es produeix un col·lapse interior que pot conduir a l'home al buit existencial o bé a la mort.

Aquesta reflexió li va servir de base per al desenvolupament de la Logoteràpia, considerada la Tercera Escola Vienesa de Psicologia, després del Psicoanàlisi de Freud i de la Psicologia Individual d'Adler.

Va dirigir la policlínica neurològica de Viena fins a 1971. El 1949 va rebre el doctorat en Filosofia. El 1955 va ser nomenat professor de la Universitat de Viena. A partir de 1961, Frankl va mantenir 5 llocs com professor als Estats Units a la Universitat Harvard i de Stanford, així com en d'altres com la de Dallas, Pittsburgh i San Diego. Va guanyar el premi Oskar Pfister de la Societat Americana de Psiquiatria, així com altres distincions de diferents països europeus. Frankl va ensenyar en la Universitat de Viena fins als 85 anys de forma regular i va anar sempre un gran escalador de muntanyes. També, als 67 anys, va aconseguir la llicència de pilot d'aviació. Va publicar més de 30 llibres, traduïts a nombrosos idiomes, va impartir cursos i conferències per tot el món i va rebre 29 doctorats Honoris causa per diferents universitats. Va morir el 2 de setembre de 1997, a Viena.


Sinopsi
El doctor Frankl, psiquiatre i escriptor, acostumava a preguntar als seus malalts: "¿I vostè, per què no se suïcida?"; sovint de les seves respostes extreia l'orientació per a la teràpia a què els sotmetria: a un, el que li dóna vida és el fill; a l'altre, un talent, una habilitat sense explotar; al de més enllà, només uns records que val la pena rescatar de l'oblit. Recompondre els mil i un fragments d'aquestes vides esquinçades en una xarxa ferma, coherent, significativa i responsable és l'objectiu de la logoteràpia.A L'home a la recerca de sentit, Victor Frankl explica l'experiència que el va portar a descobrir la logoteràpia. Presoner en els camps de concentració nazi, va patir en carn pròpia el que significava una existència nua. ¿Com va poder sobreviure? ¿Com va poder acceptar que valia la pena viure la vida després de patir la brutalitat, la humiliació i l'extermini dels camps?
Aquest llibre, d'èxit internacional, és una obra mestra d'observació psicològica i un testimoni de grandesa humana totalment vigent avui dia.

LLEGIM BONES INTENCIONS DE MARIA MERCÈ ROCA

Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) autora d'una quarentena de títols, ha publicat novel·la, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil i guions de televisió, a més de col·laborar regularment en diversos mitjans de premsa escrita.

Es dóna a conèixer amb el llibre de relats Sort que hi ha l'horitzó (1986), Premi Víctor Català de 1985, després del qual ha recollit els principals premis de novel·la del país: el Premi Josep Pla de 1987 amb El present que m'acull (1987), el Premi Sant Jordi de 1992 amb Cames de seda (1993), el Premi Ramon Llull del 2000 amb Delictes d'amor i el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil el 2012 amb Mil revolts (2013).

Bones intencions és una obra optimista plena de personatges que busquen una segona oportunitat, que arrenca quan la Valèria, una farmacèutica casada, amb dos fills i amb una vida aparentment plàcida, veu com el seu món s’ensorra arran de la infidelitat del seu home. A partir d'aquí, la Valèria buscarà el suport en el seu pare i la dona que el cuida, la Doris; dels seus fills (Reis i Lluís) i de la seva íntima amiga, la Farners, que l’anima a remodelar la masia familiar de Mieres per convertir-la en una casa rural. Perquè l’ajudin a tirar endavant el projecte, la Valèria contracta tres excompanys de classe, amb qui s’acaba de retrobar en un sopar d’exalumnes de COU: una dona maltractada pel seu marit; un aturat de llarga durada deprimit i un exalcohòlic.

 

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal