« Tornar a la web de la Biblioteca Carles Fontserè

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Lllegim "L'elegància de l'eriçó", de Muriel Barbery

L'elegància de l'eriçó (títol original en francès L'Élégance du hérisson) és la segona novel·la de l'escriptora Muriel Barbery. Va aparèixer el 2006 a l'editorial Gallimard i ràpidament fou l'èxit de la temporada amb gairebé un milió d'exemplars venuts i 30 setmanes en el número 1 de vendes. Gràcies a tot això li fou atorgat el Premi dels llibreters francesos (Prix des libraires) el 2007. En català va aparèixer el 2007 a Edicions 62, i s'ha inclòs a la col·lecció "El balancí" amb el número 569.

Ha estat portada al cinema el 2008 sota la direcció de Mona Achache amb Josiane Balasko com a protagonista, sota el títol de Le Hérisson.

Argument
Renée Michèle és la portera del número 7 de la rue Grenelle, de París, un edifici noble de gent adinerada i de poder. És vídua i amaga una gran cultura a base de lectures, música... que passa desapercebuda als seus patrons. Només viu amb un gat, que s'anomena Lleó en honor a Lleó Tolstoi. Un dels veïns, que és ministre, té una filla de nom Paloma que és superdotada i també amaga aquesta condició a la resta de gent. Ha decidit suïcidar-se el dia del seu aniversari per no viure la vida buida dels adults. Tot canvia quan Kakuro Ozu, un japonès de gran cultura, s'instal·la en l'apartament del quart pis.

LLEGIM "L'HOME A LA RECERCA DE SENTIT" DE VIKTOR E. FRANKL

Biografia
Viktor Frankl va néixer en una família d'origen jueu. El seu pare va treballar durament des de ser un estenògraf parlamentari fins a arribar a Ministre d'Assumptes Socials. Des que era un estudiant universitari i embolicat en organitzacions juvenils socialistes, Frankl va començar a interessar-se en la psicologia. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena i es va especialitzar en neurologia i psiquiatria.

Des de 1933 fins a 1937 va treballar a l'Hospital General de Viena. De 1937 a 1940 va practicar la psiquiatria de forma privada. Des de 1940 fins a 1942 va dirigir el departament de neurologia de l'hospital Rothschild (únic hospital de Viena on eren admesos jueus en aquells moments). Al desembre de 1941 va contreure matrimoni amb Tilly Grosse. A la tardor de 1942 al costat de la seva esposa i els seus pares va ser deportat al camp de concentració de Theresienstadten. El 1944 va ser traslladat a Auschwitz i posteriorment a Kaufering i Türkheim, dos camps de concentració depenents del de Dachau.

Va ser alliberat el 27 d'abril de 1945 per l'exèrcit estatunidenc. Viktor Frankl va sobreviure a l'Holocaust, però tant la seva esposa com els seus pares van morir en els camps de concentració. Després del seu alliberament va tornar a Viena. El 1945 va escriure el seu famós llibre L'home a la recerca de sentit on descriu la vida del presoner d'un camp de concentració des de la perspectiva d'un psiquiatra. En aquesta obra exposa que, fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l'home ha de trobar una raó per a viure, basada en la seva dimensió espiritual. Sense ell es produeix un col·lapse interior que pot conduir a l'home al buit existencial o bé a la mort.

Aquesta reflexió li va servir de base per al desenvolupament de la Logoteràpia, considerada la Tercera Escola Vienesa de Psicologia, després del Psicoanàlisi de Freud i de la Psicologia Individual d'Adler.

Va dirigir la policlínica neurològica de Viena fins a 1971. El 1949 va rebre el doctorat en Filosofia. El 1955 va ser nomenat professor de la Universitat de Viena. A partir de 1961, Frankl va mantenir 5 llocs com professor als Estats Units a la Universitat Harvard i de Stanford, així com en d'altres com la de Dallas, Pittsburgh i San Diego. Va guanyar el premi Oskar Pfister de la Societat Americana de Psiquiatria, així com altres distincions de diferents països europeus. Frankl va ensenyar en la Universitat de Viena fins als 85 anys de forma regular i va anar sempre un gran escalador de muntanyes. També, als 67 anys, va aconseguir la llicència de pilot d'aviació. Va publicar més de 30 llibres, traduïts a nombrosos idiomes, va impartir cursos i conferències per tot el món i va rebre 29 doctorats Honoris causa per diferents universitats. Va morir el 2 de setembre de 1997, a Viena.


Sinopsi
El doctor Frankl, psiquiatre i escriptor, acostumava a preguntar als seus malalts: "¿I vostè, per què no se suïcida?"; sovint de les seves respostes extreia l'orientació per a la teràpia a què els sotmetria: a un, el que li dóna vida és el fill; a l'altre, un talent, una habilitat sense explotar; al de més enllà, només uns records que val la pena rescatar de l'oblit. Recompondre els mil i un fragments d'aquestes vides esquinçades en una xarxa ferma, coherent, significativa i responsable és l'objectiu de la logoteràpia.A L'home a la recerca de sentit, Victor Frankl explica l'experiència que el va portar a descobrir la logoteràpia. Presoner en els camps de concentració nazi, va patir en carn pròpia el que significava una existència nua. ¿Com va poder sobreviure? ¿Com va poder acceptar que valia la pena viure la vida després de patir la brutalitat, la humiliació i l'extermini dels camps?
Aquest llibre, d'èxit internacional, és una obra mestra d'observació psicològica i un testimoni de grandesa humana totalment vigent avui dia.

Maria Mercè Roca

El vespre del 29 d’octubre, nit emblemàtica per a Girona, vam tenir amb nosaltres a la biblioteca una, també il•lustre, gironina. Maria Mercè Roca ens va visitar després de passar per fires i de tastar unes quantes castanyes!

Vam tenir el plaer de descobrir com aquesta ciutat és, així mateix, un personatge més a “Bones intencions”, la seva primera novel•la coral (característica de la qual ens va parlar la mateixa autora). També ens va explicar que en aquesta història els protagonistes tenen problemes econòmics. Cosa inèdita en les seves creacions anteriors, i com aquest tret de la “crisi” desencadena altres crisis que propiciaran, després, noves i inesperades oportunitats.
Canvis de perspectives, d’opcions, de direccions, se succeeixen en les vides d’aquests personatges entranyables que són tan propers que semblen per tots coneguts.
Gràcies Maria Mercè pel teu temps i per la teva calidesa!

Visita Maria Mercè Roca

 

Vam tenir el gust de compartir una xerrada franca i propera, com ella mateixa i com les seves “Bones Intencions”. Vam parlar de la tasca més solitària, la de l’autor, i de la màgia que es produeix quan els lectors fan pròpia l’obra.
Vam tenir, a més, el privilegi de conèixer els seus pròxims projectes...
Gràcies a tots per ser-hi!

LLEGIM BONES INTENCIONS DE MARIA MERCÈ ROCA

Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) autora d'una quarentena de títols, ha publicat novel·la, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil i guions de televisió, a més de col·laborar regularment en diversos mitjans de premsa escrita.

Es dóna a conèixer amb el llibre de relats Sort que hi ha l'horitzó (1986), Premi Víctor Català de 1985, després del qual ha recollit els principals premis de novel·la del país: el Premi Josep Pla de 1987 amb El present que m'acull (1987), el Premi Sant Jordi de 1992 amb Cames de seda (1993), el Premi Ramon Llull del 2000 amb Delictes d'amor i el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil el 2012 amb Mil revolts (2013).

Bones intencions és una obra optimista plena de personatges que busquen una segona oportunitat, que arrenca quan la Valèria, una farmacèutica casada, amb dos fills i amb una vida aparentment plàcida, veu com el seu món s’ensorra arran de la infidelitat del seu home. A partir d'aquí, la Valèria buscarà el suport en el seu pare i la dona que el cuida, la Doris; dels seus fills (Reis i Lluís) i de la seva íntima amiga, la Farners, que l’anima a remodelar la masia familiar de Mieres per convertir-la en una casa rural. Perquè l’ajudin a tirar endavant el projecte, la Valèria contracta tres excompanys de classe, amb qui s’acaba de retrobar en un sopar d’exalumnes de COU: una dona maltractada pel seu marit; un aturat de llarga durada deprimit i un exalcohòlic.

 

LLEGIM HOMES I RATOLINS DE JOHN STEINBECK

John Steinbeck. California (1902)- Nova York (1968). Va morir als 66 anys.Va obtenir el Premi Nobel de Literatura l'any 1962.

Després de Homes i ratolins (1937) va escriure obres tan importants i conegudes com Els Raïms de la ira i A l'est de l'Edén portada al cinema per Elia Kazan. Homes i ratolins també va ser portada al cinema per Gary Sinise el qual també la va protagonitzar juntament amb l'actor John Malcovich.

Aquesta obra retrata una època i descriu uns personatges atrapats pels seu destí en els anys de la gran
depressió americana. Una estranya parella fugint per California de les adversitats  en un món complicat i sense esperança darrera el somni americà.

Relat molt dur però solidari. A vegades no es poden aconseguir els somnis però ens ajuda a viure compartir-los amb algú.

Llegim Els escarxofats de Michele Serra

Michele Serra va nèixer a Roma l'any 1954. Ha col.laborat amb diferents diaris i actualment encara té una columna al diari La Repubblica on comenta fets cotididans. Ha escrit textos pel teatre i la televisió i ha publicat llibres de poesia, de relats, de viatges i novel·les. Amb aquest darrer llibre, Els escarxofats, ha obtingut un gran èxit de vendes i crítica.
 

 

Trobada del club de lectura

Llegim cinco mil kilómetros por segundo de Manuele Fior

Manuele Fior, arquitecte i il·lustrador, es va donar a conèixer el Festival de Angoulême pel premi al millor còmic per  Cinco mil kilómetros por segundo, la història d'un amor adolescent que es perd en el temps.

També podem trobar a les llibreries un altre còmic premiat i magnífic com és  La señorita Else editats per Sins entido.

El color forma part de la història i té una gran importància en tots els seus còmics.

 

 

Llegim Los Detectives salvajes de Roberto Bolaño

Roberto Bolaño va néixer a Santiago de Xile el 1953, però passà la seva infantesa a ciutats com Los Ángeles, Valparaíso, Quilpué, Viña del Mar i Cauquenes. Als tretze anys va anar a viure a Mèxic amb la seva família. Visqué la seva adolescència concentrat en la lectura, tancat durant hores en una biblioteca pública de Ciutat de Mèxic.

El 1973 tornà a Xile amb el propòsit de donar suport al procés de reformes socialistes de Salvador Allende. Després d'un llarg viatge en vaixell i fent autoestop a través de Sud-amèrica, va arribar a Xile pocs dies abans del cop d'estat protagonitzat per Augusto Pinochet, cosa que va fer que s'unís a la resistència contra la nova dictadura. Pocs dies després va ser detingut prop de Concepción i alliberat vuit dies després gràcies a l'ajuda d'un antic company d'estudis de Cauquenes que formava part dels policies que l'havien de vigilar.

Tornà de nou a Mèxic on, juntament amb el poeta Mario Santiago Papasquiaro (que serviria de model per Ulises Lima a la novel·la Los detectives salvajes) fundà el moviment poètic infrarrealista, que, sorgit a partir de reunions i tertúlies al Café La Habana del carrer Bucarelli, s'oposà radicalment als poders dominants a la poesia mexicana i a l'establishment literari mexicà. El moviment infrarrealista va tenir com a guies la ruptura amb la tradició oficial i establir-se com a vanguardia. Si bé es van agrupar sota el nom d'infrarrealistes uns quinze poetes, Roberto Bolaño i Mario Santiago Papasquiaro van ser-ne els exponents estílistacament més sòlids, en prosa i poesia respectivament. El moviment infrarrealista va buscar, per les seves pròpies característiques fundacionals i pel seu esperit contestatari, enemics i detractors que l'han mantingut marginat i sense cap tipus de reconeixement, encara que hagi influenciat decisivament una generació de creadors i cal dir també que no han explicitat aquesta influència. La popularitat assolida per Bolaño ha fet que aquesta marginalitat es vagi diluint lentament.

Després va emigrar a Catalunya, on ja vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres – vigilant nocturn d'un càmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc – abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Roberto Bolaño va morir el dimarts 14 de juliol del 2003 a l'hospital Vall d'Hebrón de Barcelona, després de passar-se deu dies en coma com a conseqüència d'una insuficiència hepàtica. Deixà inconclusa la novel·la 2666, on portà fins a l'extrem la seva capacitat fabuladora, aquesta vegada al voltant d'un personatge que reprèn la figura de l'escriptor desaparegut, en aquest cas, Benno von Archimboldi.

L'any 1998 va guanyar el Premio Herralde de novel·la gràcies a la seva obra Los detectives salvajes, gràcies a la qual també obtingué el Premio Rómulo Gallegos el 1999. El 2004, un any després de la seva mort, obtingué el premi Salambó a la millor novel·la escrita en castellà, per 2666. El jurat del premi en va destacar el nivell i la diversitat dels cinc finalistes, tots ells "llibres nobles, respectables i molt notables" i es va referir a la novel·la guanyadora com "el resum d'una obra de molt de pes, on hi ha el millor de la narrativa de Roberto Bolaño". Una novel·la que "conté molta literatura, que suposa un gran risc i que porta a l'extrem el llenguatge literari del seu autor".

Bolaño es representa en algunes de les seves obres (com Los detectives salvajes, Amuleto, La literatura nazi en América, Estrella distante o 2666) com el seu alter ego, Arturo Belano. També apareix retratat a les novel·les Soldados de Salamina de Javier Cercas i a Mantra, de Rodrigo Fresán.

 

 

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal