« Tornar a la web de la Biblioteca Carles Fontserè

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Què llegim"

LLEGIM HOMES I RATOLINS DE JOHN STEINBECK

John Steinbeck. California (1902)- Nova York (1968). Va morir als 66 anys.Va obtenir el Premi Nobel de Literatura l'any 1962.

Després de Homes i ratolins (1937) va escriure obres tan importants i conegudes com Els Raïms de la ira i A l'est de l'Edén portada al cinema per Elia Kazan. Homes i ratolins també va ser portada al cinema per Gary Sinise el qual també la va protagonitzar juntament amb l'actor John Malcovich.

Aquesta obra retrata una època i descriu uns personatges atrapats pels seu destí en els anys de la gran
depressió americana. Una estranya parella fugint per California de les adversitats  en un món complicat i sense esperança darrera el somni americà.

Relat molt dur però solidari. A vegades no es poden aconseguir els somnis però ens ajuda a viure compartir-los amb algú.

Llegim Els escarxofats de Michele Serra

Michele Serra va nèixer a Roma l'any 1954. Ha col.laborat amb diferents diaris i actualment encara té una columna al diari La Repubblica on comenta fets cotididans. Ha escrit textos pel teatre i la televisió i ha publicat llibres de poesia, de relats, de viatges i novel·les. Amb aquest darrer llibre, Els escarxofats, ha obtingut un gran èxit de vendes i crítica.
 

 

Llegim cinco mil kilómetros por segundo de Manuele Fior

Manuele Fior, arquitecte i il·lustrador, es va donar a conèixer el Festival de Angoulême pel premi al millor còmic per  Cinco mil kilómetros por segundo, la història d'un amor adolescent que es perd en el temps.

També podem trobar a les llibreries un altre còmic premiat i magnífic com és  La señorita Else editats per Sins entido.

El color forma part de la història i té una gran importància en tots els seus còmics.

 

 

Llegim Los Detectives salvajes de Roberto Bolaño

Roberto Bolaño va néixer a Santiago de Xile el 1953, però passà la seva infantesa a ciutats com Los Ángeles, Valparaíso, Quilpué, Viña del Mar i Cauquenes. Als tretze anys va anar a viure a Mèxic amb la seva família. Visqué la seva adolescència concentrat en la lectura, tancat durant hores en una biblioteca pública de Ciutat de Mèxic.

El 1973 tornà a Xile amb el propòsit de donar suport al procés de reformes socialistes de Salvador Allende. Després d'un llarg viatge en vaixell i fent autoestop a través de Sud-amèrica, va arribar a Xile pocs dies abans del cop d'estat protagonitzat per Augusto Pinochet, cosa que va fer que s'unís a la resistència contra la nova dictadura. Pocs dies després va ser detingut prop de Concepción i alliberat vuit dies després gràcies a l'ajuda d'un antic company d'estudis de Cauquenes que formava part dels policies que l'havien de vigilar.

Tornà de nou a Mèxic on, juntament amb el poeta Mario Santiago Papasquiaro (que serviria de model per Ulises Lima a la novel·la Los detectives salvajes) fundà el moviment poètic infrarrealista, que, sorgit a partir de reunions i tertúlies al Café La Habana del carrer Bucarelli, s'oposà radicalment als poders dominants a la poesia mexicana i a l'establishment literari mexicà. El moviment infrarrealista va tenir com a guies la ruptura amb la tradició oficial i establir-se com a vanguardia. Si bé es van agrupar sota el nom d'infrarrealistes uns quinze poetes, Roberto Bolaño i Mario Santiago Papasquiaro van ser-ne els exponents estílistacament més sòlids, en prosa i poesia respectivament. El moviment infrarrealista va buscar, per les seves pròpies característiques fundacionals i pel seu esperit contestatari, enemics i detractors que l'han mantingut marginat i sense cap tipus de reconeixement, encara que hagi influenciat decisivament una generació de creadors i cal dir també que no han explicitat aquesta influència. La popularitat assolida per Bolaño ha fet que aquesta marginalitat es vagi diluint lentament.

Després va emigrar a Catalunya, on ja vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres – vigilant nocturn d'un càmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc – abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Roberto Bolaño va morir el dimarts 14 de juliol del 2003 a l'hospital Vall d'Hebrón de Barcelona, després de passar-se deu dies en coma com a conseqüència d'una insuficiència hepàtica. Deixà inconclusa la novel·la 2666, on portà fins a l'extrem la seva capacitat fabuladora, aquesta vegada al voltant d'un personatge que reprèn la figura de l'escriptor desaparegut, en aquest cas, Benno von Archimboldi.

L'any 1998 va guanyar el Premio Herralde de novel·la gràcies a la seva obra Los detectives salvajes, gràcies a la qual també obtingué el Premio Rómulo Gallegos el 1999. El 2004, un any després de la seva mort, obtingué el premi Salambó a la millor novel·la escrita en castellà, per 2666. El jurat del premi en va destacar el nivell i la diversitat dels cinc finalistes, tots ells "llibres nobles, respectables i molt notables" i es va referir a la novel·la guanyadora com "el resum d'una obra de molt de pes, on hi ha el millor de la narrativa de Roberto Bolaño". Una novel·la que "conté molta literatura, que suposa un gran risc i que porta a l'extrem el llenguatge literari del seu autor".

Bolaño es representa en algunes de les seves obres (com Los detectives salvajes, Amuleto, La literatura nazi en América, Estrella distante o 2666) com el seu alter ego, Arturo Belano. També apareix retratat a les novel·les Soldados de Salamina de Javier Cercas i a Mantra, de Rodrigo Fresán.

 

 

Llegim Wonder de R.J. Palacio

Wonder és la primera novel·la de la dissenyadora gràfica i escriptora R. J. Palació, la sensació editorial de l'any 2012 de novel·la juvenil però que tothom vol llegir.


La història d'August, un personatge amb una malformació a la cara i la relació d'aquests amb un munt de personatges que fan d'aquesta una història preciosa i alhora divertida.

 

Llegim MAUS, d'Art Spiegelman

Art Spiegelman, escriptor d'origen polonès, va escriure i dibuixar MAUS, una de les obres mestres del còmic actual, amb el que va obtenir el premi Pulitzer l'any 1992.

Maus, relat d'un supervivent és la història del pare de l'autor, supervivent del camp de concentració d'Auschwitz on l'autor alterna el passat de la seva família explicada pel seu pare, i el present en el que analitza la difícil relació amb el seu pare.

Com en les faules, l'autor utilitza els animals, els quals actuen com a persones i on podem veure entre els personatges principals, els gats són els nazis, els ratolins els jueus i els porcs els polonesos.

En  el dibuix no busca una gran espectacularitat sinó que utilitza una fórmula senzilla i minimalista.

Llegim L'últim dia abans de demà d'Eduard Márquez

El club de lectura s'estrena amb L'útlim dia abans de demà d'Eduard Márquez. Ens trobarem per comentar-lo el proper dia 26 de febrer.

Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és escriptor de narrativa per a adults i infants. Tot i que es va donar a conèixer amb dos poemaris en castellà, ha desenvolupat el gruix de la seva obra en la novel·la i el relat. Inicialment publica dos reculls de narracions curtes, Zugzwang (1995) i L'eloqüència del franctirador (1998). Més tard, es decanta per la narrativa i publica les primeres novel·les: Cinc nits de febrer (2000) i El silenci dels arbres (2003).

Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, ha escrit diversos llibres, com ara Els somnis de l'Aurèlia (2001), Les granotes de la Rita (2002) o L'Andreu i el mirall de les ganyotes (2004). Segons el mateix autor, hi aboca la màgia i la imaginació, més absents en la literatura per adults. Els seus personatges infantils estan exquisidament construïts; la seva actitud desperta, lluny de ser càndida i innocent, els fa molt especials en les accions tan quotidianes com imaginatives. L'elaboració lingüística de Márquez també es percep en la literatura per als més menuts, dotada d'un llenguatge polidament espontani molt adequat per a aquests lectors.

L'obra que ha obtingut més reconeixement és La decisió de Brandes (2005), que el 2005 rep el Premi Octavi Pellissa i l'any següent és distingida amb el Premi de Narrativa de la Crítica Catalana. Hi destaca una manera ben personal de narrar, basada en l'herència de Kafka i de la literatura centroeuropea.

L'obra de Márquez destaca per la recerca de l'abstracció per sobre d'escenaris concrets i temps cronològics. El novel·lista va a l'interior dels personatges, en descriu les seves obsessions. També és un estilista; la seva prosa segueix el ritme intern de la llengua, que acosta a la música. Aquesta forma de treballar el porta a una estructura narrativa calculada, controlada, en què res es deixa a l'atzar tot i una aparent espontaneïtat. Excel·leix en el gènere de la novel·la curta. 

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal