Salvador Crescenti (Móra la Nova, 1903 - Salt, 1978)
Biografia
Nascut a Móra la Nova a la Ribera de l'Ebre, es va establir de ben jove a Girona i Salt. L'any 1926 va començar a retratar. S'hi va aficionar i va aprendre l'ofici de manera autodidacta. Li agradava l'esport i va practicar: boxa, ciclisme, natació, piragüisme i esquí. De fet, anava arreu a cavall de la seva bicicleta, amb estris de fotografiar inclosos.
Salt i Girona foren l'objectiu principal i majoritari de la seva obra artística i testimonial.
Més informació
Jordi Gispert Saget (Salt, 1975)
Biografia
En Jordi Gispert Saget ha desenvolupat la seva activitat artística en els àmbits de la pintura i la fotografia. Els seus treballs més recents proposen una estètica de la pintura contemporània a través del mitjà fotogràfic, amb una disposició formal del color en un context de contrastos irregulars.
Darrerament ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals, i ha intervingut en diversos actes del projecte de sensibilització Identitat bigarrada exposant amb l'artista tangerí Abdel-Mohcine Nakari.
Més informació
Josep M. Oliveras Puig (Salt, 1956)
Biografia
Josep Maria Oliveras, fotògraf, va ser membre de l'equip fundador del diari El Punt, del qual va ser redactor gràfic. També va fundar el Taller Fotogràfic DESALT i va treballar a Mèxic en la realització de materials audiovisuals en el marc del "Programa Nacional de Alfabetización" i a París per al grup editorial CASTERMAN.
Compta amb una important obra de creació i ha realitzat treballs com a comissari d’exposicions i editor de llibres de fotografia.
Més informació
Josep Maria Plana (Salt, 1968)
Biografia
El saltenc Josep Maria Plana va ser el guanyador del concurs de cartells de la festa major de Salt del 2006 amb un rètol on apareixia una instantània del correfoc.
Més informació
Isidre Vicens Cubarsí (Montfullà, 1918)
Biografia
Fill de masovers al Montfullà natal començà a treballar només amb 13 anys a la fàbrica tèxtil Coma Cros de Salt on quan la feina minvava es posava a dibuixar amb carbó sobre les capses i les parets desgastades. Així fou com va cridar l’atenció d’un dels contramestres (Joan Paradera), que el va portar a les classes de Josep Aguilera. Allà l’Isidre va descobrir la vessant més humana de l’acte d’educar, doncs gràcies a la tolerància del nou mestre va aprendre els secrets del dibuix i també va descobrir el gust per la lectura gràcies a la petita biblioteca de l’Ateneu de Salt que li va recomanar el mateix Joan Parareda.
Als quinze anys es va fer militant de les joventuts llibertàries, i als 18 ja feia de mestre suplent de les classes de Dibuix de l’Escola de Belles Arts. També actuà a la companyia de teatre La Floreal de l’Ateneu de Salt , on va crear la companyia Porvenir de teatre per a nois i noies.
Al 1937, durant la Guerra Civil espanyola, s'incorporà al front republicà i fou empresonat i traslladat a diferents presons del territori espanyol fins el 1943. Però al 1946 fou empresonat de nou durant 3 mesos a la Model de Barcelona i a la presó de Salt, acusat sense fonament d’haver provocat el descarrilament del tren de Girona a Olot, a l’alçada del Pas del Gegant.
Després de dos empresonaments més, decideix traslladar-se a Girona i comença una nova etapa d’estudi i reflexió, fa classes de pintura i participa en diverses exposicions.
Més informació
-
Nadal, Jordi. M'il·lusiona veure a prop la independència. EL PuntAvui, 22 de juny de 2014.
-
Fundació Fita. Un tomb per la vida de l'Isidre Vicens. Àlex Carreras, 21 de gener de 2013.
-
Goday, Sebastià. Isidre Vicens, pintor-pintor. Revista de Girona, 246 (2008).
-
Puigdemont, Carles. 90 anys d'Isidre Vicens. Blog d'en Carles Puigdemont, 2 de febrer de 2008.
-
Vàzquez, Eva. Isidre Vicens: «Actuo per sentit social perquè sóc pagès i obrer»Vilaweb, 28 de juny de 2006.
-
Bosch Martí, Lluís. Els blaus i els ocres d'Isidre Vicens. Revista de Girona, 161 (1993) p. 10-11.
-
Garriga i Verdaguer, Carme. Isidre Vicens. A: Ventall d'art.
-
Tarrés, Irene. Una tarda amb el pintor Isidre Vicens. Universitat de Barcelona, Zona d'art.
-
Isidre Vicens. Casa de Cultura de Girona: Catàleg Virtual.
Enric Sala (Vic, 1953)
Biografia
Nascut a Vic i resident a Serinyà, l'Enric Sala és escultor, picapedrer i treballa a l'Escola Municipal de Belles Arts de Salt (EMBA)
Més informació
-
Cabezas, Agnès. La vibració de les formes: entrevista a l'Enric Sala. Salt: La Farga, Revista de Salt, 261 (maig, 2009), pàg. 4-6.
-
Enric Sala "Escultures". Blog.
-
Soler, Albert. L´aprenent aprèn del mestre i el mestre també aprèn de l´aprenent. Diari de Girona, 15 de novembre de 2009.
-
Planas, Alexandra. Escultura i gastronomia d’Enric Sala i Ivan Torrent al Restaurant Siloc. Bonart, 24 d'abril de 2012.
-
Noves escultures a la Font del Paradís. Diari de Girona, 31 de juliol de 2013.
Julià Fornells i Vilà (Campdorà, 1910 - Salt, 1983)
Biografia
Va començar a dibuixar durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1936, durant els períodes de tranquil·litat al front. A finals dels anys 40 s'inicià en la pintura. L'any 1965 la família Fornells i Vilà s'instal·la a Salt on participà en gairebé totes les iniciatives artístiques del poble.
La seva inquietud pel dibuix i la pintura va lligada a la voluntat d'apropar-se a la naturalesa i aquestes el porten per diferents indrets i racons de la província que sempre tenen en comú l'equilibri que l'home ha establert entre la natura i la cultura. Així doncs, les seves aquarel·les retraten Susqueda, Monells, Anglès, Madremanya, Roses, Besalú, Santa Pau, el riu Ter, el barri vell de Girona...
Julià Fornells i Vilà morí el dia 14 de maig de l'any 1983.
Més informació
Josep Maria Creus Dalgà (Salt, 1953)
Biografia
De formació autodidacta, la seva tècnica artística preferent és l'aquarel·la, que normalment combina amb altres tècniques mixtes. La seva obra se centra en la pintura, el disseny i la il·lustració.
La seva producció està entre l'abstracció i l'ornamentació, i es basa en un reflex de la natura descontextualitzada com a referent. Les taques dissoltes, els motius vegetals i els símbols orientalitzadors en són els principals elements. Manifesta una especial predilecció pels temes relacionats amb l'aigua.
Ha exposat la seva obra a Girona, Figueres, Olot i Barcelona. També ha participat en exposicions col·lectives d'artistes gironins amb caràcter itinerant. El 1986 rep la Beca Ciutat d'Olot d'Arts Visuals, i el 1999 participa a la 6a Factoria de les Arts d'Olot amb una instal·lació titulada Incendi al paradís. En el camp de la il·lustració, destaca la seva intervenció en el llibre Déixao Medrar, escrit per Silvestre Gómez Xurxo.
Més informació
Martí Artalejo i Costa (Salt, 1968)
Biografia
Martí Artalejo treballa com a freelance en projectes fotogràfics individuals i col.lectius, i en mitjants de comunicació, com per exemple el diari el Punt/Avui, el diari La Vanguardia i L´Agència Catalana de Notícies, (ACN). La seva obra s´ha exhibit en nombroses exposicions a Catalunya i a diversos països europeus i ha comissariat mostres de fotografia al Centre Cultural la Mercé (EMA) de Girona, a la Casa de Cultura les Bernardes de Salt "Les Bernardes Photo" i a la Diputació de Girona. Va participar en la IV Biennal d´Art de la Casa de Cultura de Girona.
Des de fa anys es professor de fotografia creativa en diversos cursos i seminaris. Ha ensenyat l´art de la fotografia en cursos a Catalunya, Espanya, Portugal, i en diversos països del Nord d'Africa i d'Europa. És professor de fotografia de viatges, de fotografia digital a l´INSPAI (Centre de la Imatge de la Diputació de Girona), professor i direcció de l´Escola de Fotografia de la Casa de Cultura les Bernardes de Salt, professor de fotografia creativa al Centre Cultural La Mercé´Escola/ d'Art de Girona (EMA) de l´Ajuntament de Girona. Des del 2008 també ensenya a l´Escola d´Audiovisuals ERAM de la Universitat de Girona (UdG).
És autor de fotografies en nombrosos llibres, entre els quals: Els masos fortificats de Salt (1991), La cultura no té fronteres (2004), Sacais Romi / Amb ulls de dona (2006) , Visions (2008), Salt pas a pas (2013).
Més informació
Barris, Jordi (Salt, 1973)
Biografia
Va néixer el 1973 a Salt i ja de molt petit el va atreure el dibuix.
Ja de molt petit li entusiasmava dibuixar. Entre els 18 i els 25 anys va anar a les classes particulars d'en Ramon Maria Carrera, del qual esdevingué un apassionat amic i col·leccionista de la seva obra. Va a Barcelona a ampliar estudis amb Ripeau i més tard amb els escenògrafs Bartoli i Asensi. D'aquesta manera obtingué una formació classicoacadèmica que, segons Lluís Bosch Martí, classicoacadèmica feren que Barris no pogués evolucionar per formació i gust cap a les grans ruptures de l'art contemporani.
Una altra de les seves facetes creatives és la creació de pessebres artístics.
Més informació
