Estiuet lector

Coincidint amb la caloreta – o no? - i just encetat l’estiu, crec que em toca fer un article d’aquells de recomanació de lectures. A veure si ho sabré fer bé! El llistó dels companys que han col•laborat fins ara, és molt alt, realment, i això també demostra el bon nivell dels bibliotecaris que tenim predicant lectures per terres gironines, modèstia a part.

Explicaré, doncs, una de les coses que fem a Arbúcies a l’estiu des de fa molts anys: una senzilla taula d’exposició i recomanació de lectures. Els llibres atrauen certament per la portada, i quan els tenim allà exposats, com en un supermercat, la gent ja no es passeja per les lleixes – bé a Arbúcies més que “passejar” seria fer un “Tetris” entre lleixes, o muntar un rocòdrom, per escalar fins a aquelles prestatgeries que s’enfilen a més de dos metres i que ningú gosa remenar!

Hi ha lectors que em demanen - “jo a l’estiu vull desconnectar, dóna’m llibres senzillets, divertits, per portar al tren, per llegir a l’aeroport, a la piscina, a la platja, mentre al costat hi ha una família que “escolta Los cuarenta principales…”

N’hi ha d’altres que vénen i em demanen “aquell totxo” que al llarg de l’hivern no tenia temps per a llegir, o els més difícils: -“ vull lectures profundes i amb contingut, literatura en estat pur”, ai a aquests si que no se’ls pot donar gat per llebre!, i sovint són ells els meus lectors, de qui jo me’n refio i a qui faig tastar els llibres. Doncs pel que fa els lectors, a tants caps, tants barrets, que diuen.

Uns dels meus comodins, són els autors sud-americans, funcionen amb molta gent. Saben escriure i explicar-te una història sense que ni te n’adonis que estàs llegint: parlo de Borges, Cortázar i el meu estimat Gabo – Gabriel García Márquez- el qual sap transmetre aquella calor caribenya, plena de migdiades llargues, d’una manera de fer pausada per aprofitar més les vides que explica.

Potser m’agrada tant per dues coses: és on m’agradaria ser en aquell moment, en una illa caribenya o país sud-americà, només pendent dels sons de la natura, de les olors tan ben descrites, dels sentiments. Si parlo de sud-americans, no em deixo la xilena – californiana ja, crec, Isabel Allende. Un altre as que tinc a la màniga.

Allende descriu sagues familiars i paisatges, on l’element espiritual, oníric o surrealista sempre hi juga un paper prou important. I l’amor, ningú descriu l’amor tan bé com ella. Precisament així es diu l’últim títol que ha tret aquest any.: Amor

Sabeu que l’Isabel Allende cada 1 de gener comença a escriure un llibre? Doncs si, però aquest últim “Amor”, no us deixeu enganyar, és un recull de fragments d’històries de la seva obra i la seva pròpia biografia. Això si, explicada com si ens mengéssim un caramel. No ens n’adonem, i tot i que és un llibre editat, aprofitant el seu nom i el seu treball d’aquests anys – com que això no ho llegirà, permeteu-me la llicència! – només seria per a fans que la continuem llegint. Dec ser ja una fan ensucrada?

Allende s’encabiria dins el gènere “land scape” que ens van explicar a l’última sessió del 10 x 10. Doncs això, històries familiars combinades amb paisatges.

I què dir-vos de la reina d’aquest hivern, que no llegiré, perquè sóc "perapunyetes" i ja sé que entre el públic funciona bé. Es tracta de la trilogia de la Sarah Lark… segur que és d’aquelles que teniu en llista d’espera. Nosaltres hem aconseguit escurçar-la gràcies a molts arbuciencs que ens n'han un exemplar  perquè el fem circular, però això ja formaria part d’una altra activitat que fem.

“Mummies-lit”: que lleig el que faré ara: m'auto-citaré en un article que ja vaig fer al blog de biblioarbucies, dedicat a aquests termes que s'estan emprant en literatura.  No el diré, el llibre. Aquell que tot@s penseu i que ha estat dels més venuts i del qual ja s’està filmant la pel•lícula. Passeu-vos a Jane Austen, E.L. James en copia els personatges, els noms, només que més actualitzats. Deixeu-vos de tonteries i llegiu-vos els Quaderns d’en Marc (anònim), La Història d’O de Pauline Réague, o passeu-vos a les germanes Brönte, romàntiques del romanticisme clàssic.

A la taula també hi haurà els “Cross over”, és a dir, llibres que anirien des d’un públic juvenil, al públic adult. Segur que us n’heu trobat molts d’aquests, perquè com a bibliotecaris no sabem si ubicar-los a la narrativa per a adults, o a la novel•la juvenil: El món de Sofia, de Jostein Gaarder, El noi del pijama de ratlles de John Boyne, els llibres de la meva estimada Gemma Lienas, tant per a fills adolescents com per pares, defensora sempre de la igualtat entre gèneres (…) els ensucrats de Mocchia – ja està, ja l’he citat, no cal dir res més! -- i l’últim Katalepsis de la Maria Carme Roca, La porta dels tres panys de la Sònia Fernández Vidal, etc.

I també hi haurà un apartat de novel•la negra. Com a homenatge, aquest any hi posaré els llibres de l’Agustí Vehí, Nocturn a San Felip Neri de Sebastià Benassar, El dia de caça de Gerard Guix, Bioko, de Marc Pastor i Respirar por la herida, de Víctor del Árbol. Com que són paios que em cauen bé, escombrarem sense cap mania cap a casa. I recuperarem una mica els primers del gènere, obviant directament els nòrdics que ja ens els hem llegit, Simenon, Batya Gur, Makaris…

Farem promoció d’autors joves catalans, que m’han impressionat. Cercaré per parar la taula Primavera, estiu, etc, de la poc mediàtica Marta Rojals; intentaré comprar Marges, d’en Roger Vilà Padró, les bones crítiques del qual abunden, i diuen que és un llibre d’aquells de “retorn als orígens”, com el de la Rojals. I tampoc descarto No et miris el riu, de Mònica Batet, pel nostre parament.

Inclourem La gatera, de Muriel Villanueva. Un llibre que m’ha sorprès perquè en principi està escrit amb un llenguatge molt juvenil i “de carrer”, sense arribar a ser argot, però molt fresc. Reprodueix la manera de parlar de molts joves d’avui dia.

La història t’enganxa. Ara mateix, estic en aquell punt on hi ha una tensió amorosa en la trama, en què sembla que surt amb un noi jove, el qual ha estat adoptat com a nét de visita, per a una iaia que viu sola -- i que llegeix Murakami!! amb gats – mentre ell passa les tardes llegint drames rurals i Canigó, que per cert també en posaré a la taula; i un veí pintor, que li fa tilín, i amb el qual es comunica a través de les necessitats d’un gat … i una gatera. Ben interessant, i tal!.

No ens faltaran les novel•les històriques. Aquest any també és el centenari de Joaquim Amat-Piniella, per tant posarem l’imprescindible K.L. Reich, i l’acompanyaré d’en Vasili Grossman, Todo fluye, perquè no se senti sol en l’holocaust -- en positiu -- de lectures de guerra.

Imprescindible serà que la gent hi trobi Joan Sales, altra vegada, amb l’Incerta Glòria, HHH de Laurent Binet …i aquell que em va recomanar la Margarida: si home! una veïna lectora dotada de gran sensibilitat per les arts en general, i amb el do del la sinceritat, i això és personal i no ho hauria d’explicar, però si, fou l’única persona, que em va venir a veure després de néixer i va dir –li a la meva mare: maaa! Que lletja i escarransida! – doncs si una obvietat que tothom feia veure que no era, i ara és una de les persones que m’escolto pel que fa lectures. Doncs la Margarida em recomana El meu cor ferit, de Martin Doerry, les cartes d’una mare als seus fills des d’un camp de concentració. Allò d’escarransida, amb el temps ha prescrit.

-I tu què llegiràs?

- Mmmm, doncs jo em reservo per a l’estiu les recomanacions d’amics escriptors, bibliotecaris i editors:

Primer és el torn d’en Xuan Bello, amb la seva Historia universal de Paniceiros, presentació del qual em va saber greu haver-me de perdre, i sobretot perquè ho vaig fer per anar a treballar. Hagués hagut de trobar un motiu més interessant!!

Seguiré amb Gerbrand Bakker. Aquí dalt tot està tranquil, publicat per la petita editorial Raig verd, i dotat amb el premi IMPAC 2010, a més de vuit premis més en l’àmbit internacional… si ja sé que els premis no us convencen, però aquest es continua editant! Donem-li una oportunitat.

I parlant d’oportunitats, em llegiré La llibreria de les noves oportunitats, d’Anjali Banerjee. A la meva amiga Montse, li ha agradat molt, tot i que a la faixa hi diu “una història d’amor entre llibres”. Aquesta faixa publicitària em tira enrere. No serà molt ensucrat?...però passa entre llibres, i tots els arguments que passen entre llibres m’agrada llegir-los. Anoteu-vos aquesta mania meva, compartida amb l’Anne Fadiman a Ex libris, llibre que també recomano.

Continuarem per Verde agua, de Marisa Madieri, editat per Minúscula; editorial que cuida molt bé les traduccions. Per cert, Madieri sempre va sonar com a possible premi Nobel; llegim-la, doncs, a veure què i com explica la ciutat de Trieste. La crítica italiana el defineix com un petit clàssic contemporani.

Com que segur que no tindré més temps, i aquest és el mal contradictori d’un bibliotecari -- quan se m’acabin les vacances deixaré de llegir intensament – anotaré al meu diari mental la següent llista: Genís Sinca. Una família exemplar, i Sílvia Soler. L’estiu que comença… ah i Casa gran de Nicole Krauss.

No oblideu tampoc llegir-vos un llibre imprescindible: Stoner, de John B. Williams i rellegir Madame Bovary de Flaubert;  El vagón de las mujeres, d’Anita Naïr , i tastar i recuperar la Julie Otsuka. Buda en el Ático, també molt recomanable segons els experts, no jo.

Ja paro. La llista és eterna, me’n deixo molts!!. Se m’ha acabat l’espai, i a vosaltres la paciència. Reconec que no sé ni començar ni acabar articles, però espero que entremig d’aquest bosc de cites, hagueu pogut fixar-vos en alguna obra interessant… I definitivament us recomano que visiteu el blog d’en Jaume Cabré: http://racoperllegir.wordpress.com , on a part de bones crítiques literàries, Cabré estableix una manera divertida per a valorar els llibres aplicables als nostres clubs de lectura, nosaltres ho seguirem quan comencem de nou:

1 punt – Útil per combatre l’insomni.
2 punts – Acceptable per a passar l’estona.
3 punts - Encertada per a una bona lectura.
4 punts – Mereixedora d’un aplaudiment.
5 punts – Digna de reverència.

-Què en penseu d’aquest article? 1,2,3,4 o 5? No cal resposta.

Bones vacances lectores!!

"En Xim llegint a la platja"

Imatge del personatge del programa de foment a la lectura www.ximixesca.com

Sílvia Fontbona – Biblioteca Municipal d’Arbúcies