Aquest llibre conté les notes que ens han quedat d'aquell home a qui dèiem el llop estepari, una expressió que sovint ell matiex va utilitzar. Era una vegada un indidividu, de nom Harry, dit el llop estepari. Caminava sobre dues cames, anava vestit i era un home però, de fet, era més aviat un llop estepari. Havia après molt d'allò que el homes de bon enteniment poden aprendre i era un home prou assenyat. El que no havia après, però, era a acontentar-se amb si mateix i amb la seva vida. No podia, era un home insatisfet. Probablement tot venia de saber (o creure saber) en el fons del seu cor que ell no era pròpiament un home, sinó un llop de l'estepa.

Text de la contraportada del llibre: Hesse, H. El llop estepari. Editorial 7 i 1/2. Barcelona. 1981

Quaranta-un anys després de publicar la primera novel·la.Marguerite Duras escriu L'amant (Premi Goncourt, 1984) i es converteix, de sobte, en una autora sol·licitada i admirada per molts.

Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota  la intensitat del desig, és una història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història, seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que traspua el llibre.

Text extret de: http://www.tusquetseditores.com

La Regenta, considerada por Mario Vargas Llosa la mejor novela del
siglo XIX para España, es la historia de Ana Ozores, mujer de fina
sensibilidad quien, gracias a su matrimonio con el regente de la
audiencia, será aceptada por la mejor sociedad vetustense, pero su
hermosura y delicadeza la convierten en víctima de la envidia de esa
misma sociedad. Ella busca entonces apoyo en el círculo de los que la
rodean, principalmente en los tres hombres a los que se siente unida
por diferentes motivos y en los que intentará hallar su camino de
salvación: su esposo, don Víctor Quintanar; el joven y elegante jefe
del partido liberal, don Alvaro de Mesía y el ambicioso magistral de
la catedral, don Fermín de Pas. En el interior de este triángulo
masculino se desarrolla con toda su complejidad la lucha callada,
sorda, de la protagonista, que se mueve en dos polos: el religioso y
el amoroso y que fomentados por Fermín de Pas, el hombre fuerte de Vetusta, acabarán
transformándose en una fuerte y sacrílega pasión amorosa que
finalmente conducirá a Ana Ozores a la soledad y le granjeará el
rechazo social más absoluto.

Text extret de: http://www.laislalibros.com
 

Petrarca, F. Cançoner 1

De la Vega, G. Sonet XXIII

Shakespeare, W.

Wordsworth, W. Narcisos

Hudges, T. Becaris Fulbright i Narcisos

Andrés Estellés, V. Demà serà una cançó, Els amants i He aixecat, mentre escrivia, el cap

Malgrat que Howards End va tenir una recepció més aviat tèbia, avui la crítica coincideix amb l'autor que la considerava la seva millor novel·la. El "protagonista" d'aquesta obra és una casa, Howards End, o poser l'esperit d'aquesta casa, que obrirà i tancarà la novel·la, després d'un desplegament d'emocions i convencions. Hi ha una tensió entre el refinament d'alguns personatges i les seves convencions socials, amb la seve hipocresia i crueltat.

Text de la contraportada del llibre: Forster, E.M. Howards End. Edicions 62. Barcelona. 1988

El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible de l'intent d'aturar aquest atac.

Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel.

Text de la contraportada de: Gironell, M. El pont dels jueus. Columna. Barcelona.2007

La primera edición de La conciencia de Zeno (1923) tuvo que pagarla el mismo Svevo, y de hecho la fama no le alcanzó hasta después de su muerte. Esta novela revela en parte la seducción por las doctrinas de Freud, pero fundamentalmente es una cala irónica y autobiográfica en la condición del hombre. Joyce (a la sazón en Trieste) saludó con alegría su aparición, y contribuyó a su difusión fuera de Italia.

Text extret de: http://www.lacentral.com

Com totes o gairebé totes les històries, la dels jueus gironins és una història escrita de i per als homes. Entre la gran quantitat de documents dels arxius de Girona que recullen la vida jueva a la ciutat, molt pocs tenen per protagonista una dona. Malgrat tot, alguns dels documents van ser escrits en femení.

Les Filles de Sara dibuixen la història imaginada de dones jueves de Girona. Darrere de cadascun dels noms no s'hi conté la història absoluta de les protagonistes, però tots els relats es recolzen en documents verídics, estan farcits amb històries paral·leles i s'emmirallen en realitats i situacions molt properes.

Text de la contraportada del llibre: Planas, S. Les filles de Sara. CCG Edicions. Girona. 2001

La Corista

El Pavelló número 6

Grosella

La dama i el gosset

De l'amor