« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"El filo de la navaja" de Somerset Maughan

El filo de la navaja es la historia de un personaje que busca el sentido de la vida. Norteamericano de buena familia, el joven Laurence Darrell, Larry, ha participado como aviador en la Primera Guerra Mundial. Tiene novia y un futuro prometedor, pero decide tomarse un tiempo de reflexión y embarcarse en un viaje abierto al encuentro de culturas y espiritualidades diferentes, que le llevará desde el París de los años veinte, el de Picasso y Hemingway, a España, Grecia y otras geografías, hasta recalar en la India, donde cree encontrar las claves de una vida mejor.

Text extret de: https://www.megustaleer.com

Reunió prevista pel dia 31 de maig de 2018

"La balada del cafè trist" de Carson McCullers

La balada del cafè trist i altres relats conté la novel·la breu que dóna títol al volum i sis contes: un compendi de la singular i subtil narrativa de Carson McCullers. La balada del cafè trist és la història fascinant i terrible d’un triangle amorós. La protagonista, la senyoreta Amelia, que regenta el cafè que fa de punt de trobada d’un poble del sud dels Estats Units, és un dels personatges més inoblidables que ha donat la narrativa nord-americana dels últims cent anys. També ho són molts dels personatges que poblen els altres contes, com la petita protagonista de Wunderkind, una nena amb un do especial per a la música que de cop s’adona que no aconseguirà ser una gran pianista, i que Carson McCullers va saber immortalitzar quan tot just tenia disset anys.

El món punxant, desesperançat i profundament poètic de McCullers, el seu do per retratar l’amor i la malenconia i la sensibilitat amb què endinsa els lectors en la silenciosa, secreta i sagrada intimitat dels seus personatges són a la base d’un art incomparable. Amb un sentit prodigiós del ritme i un domini impecable de la construcció narrativa, aquest volum justifica plenament la consideració de Carson McCullers com una escriptora autènticament imprescindible.

Carson McCullers (Georgia 1917 — Nova York 1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Als vint-i-tres anys va publicar la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (1940), que la va convertir ràpidament en una de les grans revelacions literàries de la literatura nord-americana, i després un seguit d’obres mestres que la van imposar com una de les veus narratives essencials del segle XX: les novel·les, Reflexos en un ull daurat (1941) i Frankie i la boda (1946), i el volum La balada del cafè trist i altres relats (1951), que inclou una novel·la breu i sis contes. Més endavant, McCullers va publicar encara una última novel·la, Rellotge sense manetes (1961) i va deixar inacabada una autobiografia que recull la correspondència amb el seu marit, Reeves McCullers. Va morir als cinquanta anys d’un atac de cor conseqüència de la seva llarga malaltia.

Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat/

Reunió prevista pel dia 26 d'abril de 2018

"La dolça Caterina" de Montse Castaño

La dolça Caterina, abasta una saga familiar que neix a Les Guilleries per anar a raure a Torroella de Montgrí a començaments del segle passat. Després d’uns anys en aquesta població, la família ha de marxar del poble i acaba habitant una masia vora el cingle a la Punta dels Cinc Sous a l’Escala.

La malastrugança que regeix la vida de l’Antonia Martí, anomenada al poble La Malastruga, domina les passions i les ambicions que es contraposen amb passió a la vida de les dones de la família, tal com descobreix la Caterina, l’última de les malastruga, qui a través del retalls de la vida dels seus avantpassats i el retorn als paratges de la seva infantesa, l’Escala, descobreix aspectes inimaginables de la seva pròpia història.

Els fets, quotidians, permeten descriure els indrets meravellosos pels que transiten els personatges, detallen formes de vida i aspectes històrics de les poblacions que recorren i evidencien, entre d’altres, la vida als masos, la forma de vida dels pescadors, l’impacte de la guerra civil a les petites poblacions, la transformació dels pobles de costa amb l’arribada del turisme… En definitiva, plasmen una forma de vida que lentament es diluirà al llarg del segle XX.

Montse Castaño (Girona, 1967) formada en l’Escola Superior de Relacions Públiques per la UNED ha treballat com a dinamitzadora cultural exercint tasques de comunicació, publicitat i màrqueting, entre altre llocs, a l’Escola de pilots CENTER VOL, a l’aeroport de Girona i al Museu de l’Anxova i de la Sal, de l’Escala.
Actualment és responsable del Departament Comercial i de l’Àrea de Comunicació, per a la província de Girona, a l’emissora de ràdio FEM GIRONA LA XARXA 92.7 fm, on també desenvolupa tasques de locució i creativitat.

Text extret de: http://edicionscalligraf.com/

Reunió prevista pel dia 22 de març de 2018.

Comptarem amb la presència de Montse Castaño.

"Antígona" de Sòfocles

Antígona, de Sòfocles, és segurament l'expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s'ha alçat en armes contraell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l'expressió del sacrifici personal a causa d'un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans.

Sòfocles (Atenes 496-406 aC). Nascut en una família benestant, va intervenir en els afers públics de la ciutat, al costat de Pèricles. Del gran nombre de tragèdies que va escriure només es conserven set de senceres, entre les quals: Antígona, Electra, Filoctetes, Àiax, Les Traquínies i Èdip Rei. Es conserven, a més, fragments prou extensos del drama satíric Els sàtirs rastrejadors.

Text extret de: http://www.magrana.cat/

Reunió prevista pel 22 de febrer de 2018

"Manual per a dones de fer feines" de Lucía Berlín

Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin, una autora poc reconeguda en vida que ara està rebent, per fi, l’atenció que es mereix. Els relats, gairebé sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes i aventures de l’autora, que va afrontar sempre la seva vida convulsa i complicada amb alegria i bon humor. Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, tots destil·len una comprensió profunda del caràcter femení i en copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats sense impostures ni solemnitat. El conjunt és d’una autenticitat i una candidesa desarmants, uns contes vitals i lluminosos que tenen la força de Raymond Carver, l’humor de Grace Paley i una mescla d’enginy i malenconia purament marca de la casa. Berlin extreu miracles de la vida de cada dia i troba escenes elegants i memorables a les bugaderies de barri, les vivendes per a expresidiaris del sud dels Estats Units, les cases de la gent adinerada de Bay Area, o entre operadores i mares que van de bòlit per arribar a final de mes.

Recomanem la lectura d’aquest llibre a totes les dones de totes les edats i cultures del món, i el receptem a tots els homes de la terra com a lectura obligatòria per a la seva educació sentimental.

Lucia Berlin (1936–2004) va publicar se­tanta-sis relats en el decurs de la seva vida. Només tenia vint-i-quatre anys quan li van publicar els pri­mers textos a The Noble Savage, la revista de Saul Bellow, i a The New Strand. Més endavant van aparèixer relats seus a The At­lantic Monthly, a New American Writing i a una infinitat de revis­tes més petites. Gairebé tots es van recollir en tres volums editats per Black Sparrow Press: Ho­mesick (1991), So Long (1993) i Where I Live Now (1999). Eren re­culls de col·leccions anteriors publicades els anys 1980, 1984 i 1987, tot i que també oferien material nou. Homesick va obtenir l’American Book Award. Malgrat haver estat poc reconeguda mentre vivia, Lucia Berlin és sens dubte una escriptora de primeríssima línia que es caracteritza per una combinació poc habitual de foscor, estranyesa, sentit de l’humor, vitalitat i lucidesa. Diuen que és un dels secrets més ben guardats dels Estats Units.

Reunió prevista pel dia 25 de gener de 2018

Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat/

"Josafat" de Prudenci Bertrana

Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d'edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. 

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Després d'estudiar batxillerat a Girona i un any d'enginyeria industrial a Barcelona, s'instal·la a Barcelona a partide de 1911. Dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i col·labora amb El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya

Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, Violeta, el 1899 i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica Josafat, obra reconeguda unànimamentcom una peça cabdal de la literatura catalana contemporània.

Més tard, veuran la llum les novel·les Nàufrags (1907), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L'illa perduda (1935) i, sobretot, la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L'Hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impertinent (1939).

Reunió prevista pel dia: 27 de juliol de 2017

Text extret del llibre: Bertrana, P. Josafat. Edicions de la Ela Geminada, 2014

"El caçador d'estels" de Khaled Hosseini

El caçador d'estels. Sens dubte, el fenomen literari més espectacular dels últims anys. Més de 6 milions de llibres venuts arreu del món, traduït a 42 idiomes, més de dos anys a la llista de llibres més venuts del New York Times.
Una bellíssima novel·la sobre l’amistat, la traició i el preu de la lleialtat. La inoblidable i colpidora història de l’amistat entre dos nens, l’Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d’ells, fill d’un home ric i poderós, i l’altre, un hazara de classe inferior. Després de la invasió soviètica, l’Amir i el seu pare abandonen el país i comencen una vida nova a Califòrnia. Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc.

Khaled Hosseini va néixer a Kabul, Afganistan, l’any 1965. Quan tenia 11 anys la seva família es va traslladr a viure temporalment a París, però el cop d’Estat comunista i la invasió soviètica a l’Afganistan els va forçar a demanar asil polític als Estats Units. A Califòrnia, es va graduar en biologia i medicina, al mateix temps que va iniciar-se en la literatura. El 2003 va publicar la seva primera novel·la, El caçador d’estels, i, després d’un èxit espectacular, el 2007 la va seguir Mil sols esplèndids. Juntes han venut més de 15 milions d’exemplars. 

Reunió prevista pel dia: 29 de juny de 2017

Text extret de: http://www.arallibres.cat/

"Les maletes perdudes" de Jordi Puntí

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l'han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare: la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d'aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l'estil net i ric que ja coneixem de les narracions d'Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d'aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina. 

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ha publicat tres llibres de narracions: Pell d'armadillo (1998), guanyador del premi de la Crítica "Serra d'Or", Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l'amor (2005), amb dibuixos de Mariscal. El director de cinema Ventura Pons va adaptar les seves narracions a la pel·lícula Animals ferits. També és autor de la novel·la Maletes perdudes (Empúries, 2010), que va merèixer els premis Llibreter, Premi Amat-Piniella 2011, la Lletra d'Or 2010 i el premi Nacional de la Crítica. L'any 2011 va publicar Els castellans, que recull i amplia una sèrie d'articles sobre la immigració espanyola als anys 70 i la memòria personal de l'autor en un poble industrial català. Els seus llibres s'han traduït a una dotzena de llengües. 

Reunió prevista pel dia: 25 de maig de 2017 a les 21.00h.

Text extret de: http://www.grup62.cat/

"Les generacions espontànies" de Mar Bosch

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L'Arca, 2015), un recull d'articles divulgatius sobre la seva ciutat.

Reunió prevista pel dia: 27 d'abril de 2017.

Comptarem amb la presència de Mar Bosch.

Text extret de: http://periscopi.cat/

"El roure dels penjats" de Marian Vayreda

La narrativa curta de Marian Vayreda batega i respira a l'ombra de La punyalada.

El roure dels penjats reuneix els quinze millors contes de l'autor, recuperats de revistes literàries de finals de segle XIX i principis del XX, i adaptats per primera vegada en una edició fidel i respectuosa amb els originals.

Són narracions ambientades a la terra abundosa de la Garrotxa, quinze històries lingüísticament riquíssimes, molt humanes i plenes de matisos, un retrat fidedigne d'aquesta contrada. El volum inclou dos poemes inèdits (un dels quals fou escrit un mes abans de morir) i una carta futurista on Vayreda ironitza sobre com seran les guerres del pervenir. 

Marian Vayreda i Vila (Olot, 1853 - 1903).
Pintor paisatgista especialitzat en la figura humana, soldat carlí exiliat i després retornat, va evolucionar cap a un catalanisme conservador. Va ser co-fundador i gerent del taller d’imatgeria religiosa L’Art Cristià, fundador de la revista cultural L’Olotí, impulsor, juntament amb el seu germà Joaquim, de l’Escola Pictòrica d’Olot, alcalde accidental i, per sobre de tot, escriptor.
És autor d’una obra tardana, i per això curta, però contundent. Escriu Records de la darrera carlinada (1898) i les novel·les Sang Nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra mestra, novel·la pòstuma que deixa sense revisar. Gran referent del realisme literari, La punyalada ha estat reeditada en nombroses ocasions, s’ha portat al cinema i ha inspirat una òpera.
La seva narrativa breu, aquí recollida, es va anar publicant entre els anys 1890 i 1900 en diferents diaris i revistes de l’època.
Marian Vayreda és considerat el màxim exponent de la novel·la muntanyenca i un autor cabdal de la narrativa catalana.

Reunió prevista pel dia: 30 de març de 2017

Comptarem amb la presència de l'escriptor i editor Jon López de Viñaspre

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/