« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"Les generacions espontànies" de Mar Bosch

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L'Arca, 2015), un recull d'articles divulgatius sobre la seva ciutat.

Reunió prevista pel dia: 27 d'abril de 2017.

Comptarem amb la presència de Mar Bosch.

Text extret de: http://periscopi.cat/

"El roure dels penjats" de Marian Vayreda

La narrativa curta de Marian Vayreda batega i respira a l'ombra de La punyalada.

El roure dels penjats reuneix els quinze millors contes de l'autor, recuperats de revistes literàries de finals de segle XIX i principis del XX, i adaptats per primera vegada en una edició fidel i respectuosa amb els originals.

Són narracions ambientades a la terra abundosa de la Garrotxa, quinze històries lingüísticament riquíssimes, molt humanes i plenes de matisos, un retrat fidedigne d'aquesta contrada. El volum inclou dos poemes inèdits (un dels quals fou escrit un mes abans de morir) i una carta futurista on Vayreda ironitza sobre com seran les guerres del pervenir. 

Marian Vayreda i Vila (Olot, 1853 - 1903).
Pintor paisatgista especialitzat en la figura humana, soldat carlí exiliat i després retornat, va evolucionar cap a un catalanisme conservador. Va ser co-fundador i gerent del taller d’imatgeria religiosa L’Art Cristià, fundador de la revista cultural L’Olotí, impulsor, juntament amb el seu germà Joaquim, de l’Escola Pictòrica d’Olot, alcalde accidental i, per sobre de tot, escriptor.
És autor d’una obra tardana, i per això curta, però contundent. Escriu Records de la darrera carlinada (1898) i les novel·les Sang Nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra mestra, novel·la pòstuma que deixa sense revisar. Gran referent del realisme literari, La punyalada ha estat reeditada en nombroses ocasions, s’ha portat al cinema i ha inspirat una òpera.
La seva narrativa breu, aquí recollida, es va anar publicant entre els anys 1890 i 1900 en diferents diaris i revistes de l’època.
Marian Vayreda és considerat el màxim exponent de la novel·la muntanyenca i un autor cabdal de la narrativa catalana.

Reunió prevista pel dia: 30 de març de 2017

Comptarem amb la presència de l'escriptor i editor Jon López de Viñaspre

"La Malcontenta" de Sebastià Alzamora

Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d'una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia –coneguda com “la Malcontenta” – es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de les novel·les L’extinció (premi Documenta 1999), Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) i Crim de sang (premi Sant Jordi 2011). Ha escrit els poemaris Rafel, Apoteosi del cercle, Mula morta, El benestar (premi Jocs Florals de Barcelona 2003) i La part visible (premi Carles Riba 2008). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, el portuguès i el danès. Té una columna diària al diari Ara.

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia: 23 de febrer de 2017

"Els altres catalans" de Francesc Candel

Des de la seva publicació el març del 1964, Els altres catalans, l'obra més popular de Francesc Candel, no s'ha pogut llegir tal com l'havia escrit l'autor. El sedàs de la censura va obligar a suprimir i modificar nombrosos passatges. Testimoni directe de la gent, dels ambients i dels problemes de la Catalunya suburbial, l'assaig de Candel afrontava de manera crua i valenta la qüestió de la immigració, un assumpte complex i recurrent que encara avui té un fort impacte social. Aquesta edició presenta el text original íntegre, restituint els fragments que la censura va obligar a tallar, en una acurada edició a càrrec de Jordi Amat. S'inclou també un pròleg inèdit de l'escriptora Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d'una família immigrant, que apropa als lectors d'avui el text clàssic de Candel.

Francesc Candel va ser una de les veus més destacades de la immigració de la segona meitat del segle XX a Barcelona. Nascut l'any 1925 a Casas Altas, de molt petit es va traslladar a Barcelona amb la seva família i va viure a les barraques de Montjuïc. Va treballar en diversos oficis i aviat es va sentir atret per la literatura. Entre la seva extensa obra, Edicions 62 li ha publicat les novel·les Trenta mil pessetes per un home, Fem un pols, Hemingway! o Aquella infància esvaïda; els assaigs Els altres catalans, Els altres catalans vint anys després i La nova pobresa; i el llibre de memòries Primera història, primera memòria. En el vessant polític, va ser senador per Barcelona i regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca a favor de la integració dels nouvinguts. El 23 de novembre de 2007 va morir a Barcelona. Al barri de la Marina, que és on sempre va viure, hi ha una biblioteca que porta el seu nom.

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia: 24 de novembre de 2016

"Un cel de plom" de Carme Martí

Un cel de plom. Per primera vegada, l’extraordinària vida de Neus Català, explicada per ella mateixa i reviscuda a través d’una ambiciosa novel·la de memòries magistralment construïda per Carme Martí.

La infància a pagès a Els Guiamets, un petit poble del Priorat. La joventut interrompuda per la Guerra Civil i la ràpida presa de consciència social. Barcelona, Premià de Mar i, finalment, la retirada a peu per la frontera fins arribar al sud de França. La resistència, els maquis i el primer gran amor. Passió i rebel·lió, fins al dia que els SS truquen a la porta. Presó. Un llarg viatge de tren fins Ravensbruck, Hollschein ... i el començament de l’infern.

Carme Martí (Montblanc, 1972). És llicenciada en filologia catalana. Ha publicat Història d’una cuinera. Memòries de Maria Badia (2008) i Cròniques rurals (2011), amb Jordi Llavina i Albert Carreras. Forma part de l’equip del Museu de la Vida Rural.

Neus Català (Els Guiamets, 1915) va sobreviure a l’horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre les companyes. En ser alliberades es van prometre no oblidar. Avui encara es manté fidel a la seva lluita per la memòria.

Text extret de: http://www.arallibres.cat/

Reunió prevista pel dia: 27 d'octubre de 2016

"L'aprenent de barber" de Joan Ventura

En Miquel Roig, en Lluís del Rocatal, en Viadiu, en Tins, el Grec, en Ramiro, en Rodas, en Pep de l'Horta o mossèn Xiruca són noms poc coneguts pels llagosterencs d'avui. Es tracta de persones que han viscut a Llagostera al llarg del segle XX i que s'han significat pel seu tarannà, pel seu humor, pel seu enginy, per la seva singularitat i per la seva manera d'entendre la vida al marge dels convencionalismes. Aquest llibre combina els esbossos biogràfics d'aquests personatges únics, amb un fil argumental que va lligant altres històries del poble que permeten fer una radiografia de tota una època amb un punt de partida comú com a lloc de trobada i tertúlia: la barberia de l'Andreu. 

L'aprenent de barber és el retrat d'una gent i d'un temps amb unes prioritats molt diferents a les nostres i que van saber viure prou bé. Un recull amable, divertit, irònic, tot i que alguns dels protagonistes poden tenir un perfil més aviat poca-solta o, com a mínim, controvertit. N'hi ha d'entranyables com en Calvet, en Fa, en Tià o el Títero, alrtes s'han significat en àmbits ben diferents com Leandre Calm, P. Parés C., Vicenç Valls o Arcadi Compte, i alguns, han estat persones notables com Abili Bassets, Miquel Casadevall o Enric Marquès. 

Joan Ventura Brugulat (Llagostera, 1955), periodista, actualment és el director adjunt d'informació cultural d' El Punt Avui i president del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona. En Joan Ventura, casat i amb dos fills, havia treballat a la banca, i ja porta quaranta anys escrivint sobre el poble i la seva gent. En aquest llibre reuneix molts dels personatges que han configurat l'univers local en els darrers cent anys. És una mirada amable, gens nostàlgica, que no vol jutjar, només reviure'ls a través dels seus fets, de les seves històries, de les seves anècdotes i de les vivències que se n'expliquen. 

Text extret del llibre: Ventura, J. L'aprenent de barber. Ajuntament de Llagostera, 2015.

Reunió prevista pel dia 28 de juliol de 2016

Comptarem amb la presència de l'autor Joan Ventura Brugulat

"La germandat del raïm" de John Fante

La germandat del raïm. La Maria Molise ja n’ha tingut prou. L’adulteri és un pecat que, als seus setanta-quatre anys, ja no li pensa deixar passar al seu home, el vell Nick. Vol el divorci. Els estralls d’aquesta nova crisi porten en Nick de pet a la comissaria, i al seu fill Henry a agafar un avió des de Los Angeles per plantar-se a San Elmo, el poble de mala mort d’on havia marxat tants anys enrere. Havia fugit del poble, però també del seu pare, el centre hostil d’un univers fet de gestualitats italianes, ampolles buides, faldilles i un inacabable catàleg de menyspreus cap a les ambicions dels seus quatre fills.

A mesura que es rendeix a l’incommensurable talent culinari de la seva mare, en Henry passa comptes amb el passat de la seva família i accepta a despit ajudar el seu pare a construir un absurd fumador de pedra muntanya amunt. El pare i el seus camarades de la germandat del raïm —uns adolescents salvatges que superen els setanta anys— l’esperen a la furgoneta. ¿Acabarà sent un més del grup?

Veritat, simplicitat, emoció, família i duresa. Segons Kiko Amat, aquests són els ingredients primordials de la cuina de John Fante que fan dels seus llibres unes peces úniques, memorables. Afegim-hi també el batec d’amor i la recerca del perdó, així com l’ús magistral de la ironia i la potència del sarcasme. La germandat del raïm referma les bondats inqüestionables d’aquesta recepta.

John Fante (Denver, 1909 – Los Angeles, 1983), nascut en el si d’una família nord-americana humil d’origen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. El nom de John Fante sempre va acompanyat del de Charles Bukowski: és ben sabut que Bukowski el valorava per sobre de tots els altres escriptors. Fante va començar a escriure l’any 1929. En aquella època havia abandonat els estudis a la Universitat de Colorado i es va traslladar a Califòrnia, on va ambientar la majoria de les seves novel·les. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort. D’entre les seves obres, destaquen Ask the dust, una les quatre novel·les que componen la saga d’Arturo Bandini, The brotherhood of the grape i West of Rome. El 1955 li van diagnosticar diabetis i, el 1978, l’evolució de la malaltia el va deixar cec. Tanmateix, en els darrers anys va continuar escrivint dictant els textos a la seva dona, la Joyce.

Text extret de: http://www.edicions1984.cat/

Reunió prevista pel dia: 30 de juny de 2016

"El diable al cos" de Raymond Radiguet

"El diable al cos". Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s’havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos.

Raymond Radiguet (Saint-Maur, 1903 – París, 1923) va escriure El diable al cos abans de fer els divuit anys. La novel·la es va publicar pòstumament i va desencadenar un gran escàndol, tant per la desinhibida descripció que s’hi fa d’un adulteri com per la crítica del patriotisme bèl·lic. La trama d’aquesta novel·la ha inspirat dues pel·lícules: la de Claude Autant-Lara (1946) i, més recentment, la de Marco Bellocchio (1986).

Text extret de: http://vienaedicions.com/

Reunió prevista pel dia: 26 de maig de 2016

"Matar a un ruiseñor" de Harper Lee

"Matar a un ruiseñor". «Disparad a todos los arrendajos azules que queráis, si podéis acertarles, pero recordad que es un pecado matar a un ruiseñor».

Este es el consejo que da a sus hijos un abogado que está defendiendo al verdadero ruiseñor del clásico de Harper Lee: un hombre de color acusado de violar a una joven blanca. Desde la mirada de Jem y Scout Finch, Harper Lee explora con humor y una honestidad insobornable la actitud irracional que en cuestiones de raza y clase social tenían los adultos del Sur profundo en los años treinta. La conciencia de una ciudad impregnada de prejuicios, violencia e hipocresía se enfrenta con la fortaleza y el heroísmo silencioso de un hombre que lucha por la justicia.

Matar a un ruiseñor, galardonado con múltiples reconocimientos desde su publicación original en 1960, se presenta ahora en una nueva traducción. Esta novela ganadora del Premio Pulitzer ha sido traducida a más de cuarenta idiomas, ha vendido más de cuarenta millones de ejemplares en todo el mundo y ha dado lugar a una popular película.

Text extret de: http://www.harpercollinsiberica.com/

Reunió prevista pel dia: 28 d'abril de 2016

"El vigilant en el camp de sègol" de J. D. Salinger

El vigilant en el camp de sègol. Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada.

 

 

Jerome David Salinger (1919-2010) és un escriptor nordamericà, conegut principalment per la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) i per la seva reclusió solitària. No va publicar cap original des de 1965 i no va concedir cap entrevista des de 1981. És també l'autor del recull Nou contes (Empúries) i de Franny i Zoey (Proa), i de les dues novel.les Pugeu la biga mestra, fusters; seguit de Seymour, una introducció (Edicions 62). 

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia 31 de març de 2016

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/