Club de lectura

Suite Borgenca és una explosió de poesia atroç, d'aquella poesia que fa mal —un dolor que punxa i no s'oblida— i que ajuda a dignificar la professió estantissa de la paraula que es dirigeix, inexorablement, a l'afrau de la nostra existència. Mot a mot, Suite borgenca és l'esdevenidor lligat a un vers que té forma d'autoafirmació. Perquè som petjades i també som pedres, som l'ombra que es mou de la mateixa manera que es mou la nostra carcanada. Un llibre que desactiva qualsevol intent de vanitat, i que interpel·la la pròpia creació poètica des de la mesura humana.

Eduard Batlle Pomar (Lleida, 1971). Viu a Castelldans. Es defineix com a poeta, tot i que escriu narrativa, articles i col·laboracions en diferents mitjans. El passat 2014 va guanyar el premi Ziryab de narrativa breu de Balaguer . Elogi del desassossec és el seu primer llibre de poemes publicat el 2010. També ha participat en diversos reculls de poemes (Singulars d'un plural, La catalana de lletres, E-poemes).

Reunió prevista pel dia 25 de juliol de 2019 a les 21h. Comptarem amb la presència d'Eduard Batlle. 

Text extret de: https://www.pageseditors.cat

La muerte de Matías Bertomeu, el ideólogo que cambió la revolución por la agricultura, pone en marcha los mecanismos que componen Crematorio. El dolor devuelve el reverso de vidas levantadas sobre oscuros cimientos: la del hermano de Matías, Rubén, el constructor sin escrúpulos; la de Silvia, la hija de Rubén, biempensante restauradora de arte casada con Juan Mullor, el catedrático que prepara la biografía de Federico Brouard, viejo amigo de los Bertomeu, un escritor alcohólico que vive el fracaso de sus últimos días; la de Ramón Collado, el hombre que hizo los trabajos sucios del constructor; la de Traian, el mafioso ruso, viejo socio de Rubén; y la de Mónica, la jovencísima y ambiciosa esposa. Chirbes nos ofrece un panorama terrible: la corrupción como savia que recorre todo el cuerpo de una sociedad en la que la destrucción del paisaje adquiere valor de símbolo. Chirbes despliega así un mundo abandonado por los dioses en el que las palabras y las ideas son sólo envoltorios, y el arte y la literatura, juguetes inanes. Rafael Chirbes se nos muestra, en esta gran novela, más radical, más feroz, más «Francis Bacon» y mejor escritor que nunca.

Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949 - 2015). Es autor de las novelas Mimoun, En la lucha final, La buena letra, Los disparos del cazador, La larga marcha, La caída de Madrid (Premio de la Crítica Valenciana), Los viejos amigos (Premio Cálamo), Crematorio (Premio de la Crítica, Premio de la Crítica Valenciana, Premio Cálamo, Premio Dulce Chacón y con una adaptación televisiva de gran éxito), y En la orilla (Premio Nacional de Narrativa, Premio de la Crítica, Premio de la Crítica Valenciana, Premio Francisco Umbral, Premio ICON al Pensamiento), que fue seleccionada como mejor novela española del año por los suplementos culturales de El Mundo, El País y ABC, entre otros. También es autor de El novelista perplejo, El viajero sedentario, Mediterráneos y Por cuenta propia.

Reunions previstes pel dimecres 26 de juny a les 18.30h i dijous 26 de juny a les 21h

Text extret de: https://www.anagrama-ed.es

 

Els relats que conformen Canvi d'agulles circules al ritme del pas dels trens i mostren fragments fugissers de les vides de diferents personatges que, aparentment, no tenen res en comú. Aquests contes, escrits amb una extraodrinària força imaginativa i amb una perícia narrativa poc corrent, revelen que la felicitat i la destrucció, la delicadesa i la violència, la tragèdia i la comicitat poden ser una mateixa cosa, i que no hi ha gaire distància entre el somriure i el plor. 

Lluís Muntada (1964) és autor del volum de narracions Canvi d'agulles, premi Mercè Rodoreda 2002, que va ser molt ben rebut per la crítica. L'any 1982 havia publicat Espirals, premi de Narració Curta Just Manuel Casero. És professor i exerceix d'articulista al diari El Punt i de crític literari al diari El País i a la revista L'Avenç. L'elegància del número zero confirma Lluís Muntada com un dels narradors més sòlids d'avui.

Reunió prevista pel dia 30 de maig de 2019 a les 21 h. Comptarem amb la presència de Lluís Muntada, autor de la novel·la.

Text extret de: https://www.grup62.cat/llibre-canvi-dagulles

Por. La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.

Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i la delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil el fan un narrador fascinant i captivador, que és capaç de seduir-nos des de les primeres línies i de deixar-nos en suspens fins al punt final. Quaderns Crema ha publicat la major part de la seva obra narrativa i assagística.

Reunió prevista pel dia 28 de març de 2019 a les 21.00 h

Text extret de: http://www.quadernscrema.com/

La confessió de la lleona ens transporta a l’enigmàtic Kulumani, un poble aïllat de Moçambic, on les tradicions i creences ancestrals es veuen amenaçades des que una lleona fantasmagòrica ha començat a matar les dones que hi viuen. Escrit en un llenguatge poderós i captivador, el relat entrellaça les veus de l’Arcàngel, el caçador encarregat d’abatre la lleona en una persecució que es convertirà en mirall de les misèries humanes, i de la seva antiga amant, la Mariamar, confinada a casa després de la mort de la seva germana petita.
Mia Couto ens ofereix una dansa rabiosa i apassionant que clama contra l’opressió a les dones, una novel·la que combina realitat i superstició en una història evocadora i insòlita.

Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955) és un dels escriptors més importants en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. La seva obra, caracteritzada per una prosa poètica i lírica que ens transporta a mons on el realisme es fon de manera màgica amb el mite i la llegenda, s’ha publicat a més de 30 països.

Reunió prevista pel dia 28 de febrer de 2019 a les 21.00 h

Text extret de: http://periscopi.cat/

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d’aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel.

Eva Baltasar va néixer a Barcelona el 1978. Entre els anys 2008 i 2017, ha publicat els poemaris Laia, Atàviques feres, Reclam, Dotze treballs, Medi aquàtic, Poemes d’una embarassada, Vida limitada, Animals d’hivern,
Neutre i Invertida.
Viu en un poble petit i duu una vida
de simplicitat voluntària.

Reunió prevista pel dia 31 de gener de 2019 a les 21.00 h

Text extret de: http://clubeditor.net/

La sorra vermella. El desembre de 1941, poc després d'acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l’exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d'una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se n’ha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d’Espanya? Al marge d’aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel·la veraç i emotiva: l’anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d’una serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.

J. N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) és filòleg i ha treballat els últims cursos com a tutor d'Aula d'Acollida en un institut del Raval barceloní. Com a escriptor, ha conreat la poesia (La llum dins l'aigua, Premi Jocs Florals de Barcelona, 1996), el llibre de viatge (Pagodes i gratacels: un viatge al Japó), el relat curt (Objectes perduts) i, sobretot, la novel·la: Terra negra, L'absent i Yume, per exemple. Amb Bulbs va obtenir, l'any 2000, el premi Crítica Serra d'Or de novel·la. 

Text extret de: https://www.grup62.cat

Reunió prevista pel dia 29 de novembre de 2018

Comptarem amb la presència de l'autor, J. N. Santaeulàlia

A la novel·la Tu no ets una mare com les altres, Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.
Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa.
Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

Angelika Schrobsdorff va néixer el 24 de desembre del 1927 a Friburg de Brisgòvia. El 1939 va marxar de Berlín i va emigrar a Sofi a amb la seva mare i la seva germana. La seva àvia va morir al camp de concentració de Theresienstadt. El 1947 va tornar de Bulgària a Alemanya. Posteriorment, va viure a París i Munic, i el 1983 va decidir emigrar a Israel. El 2006 va tornar a Berlín, on va morir el juliol del 2016.
El gran èxit d’Angelika Schrobsdorff és el supervendes Tu no ets una mare com les altres, que ha arribat a les pantalles amb Katja Riemann en el paper protagonista. Entre els seus títols destaquen les novel·les Die Herren, que va produir un gran escàndol, Jericho. Eine Liebesgeschichte, Jerusalem war immer eine schwere Adresse i Grandhotel Bulgaria. Heimkehr in die Vergangenheit i el recull de contes Von der Erinnerung geweckt. La seva obra s’ha traduït a diversos idiomes.
El 2007 va rebre la distinció de Dona de l’Any de l’Associació de Ciutadanes Alemanyes: «Honorem la senyora Angelika Schrobsdorff per la seva obra literària, que plasma amb franquesa l’esperit de diverses èpoques que formen part de la nostra història recent, i sobretot pel seu llibre Tu no ets una mare com les altres, un testimoni documental de la història contemporània i una descripció profundament commovedora de la història de la seva família i de la seva vida personal.»

Text extret de: http://lacampanaeditorial.com

Reunió prevista pel dia 25 d'octubre de 2018

La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.

Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.

Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l’any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Els germans Burgess i Olive Kitteridge, aquesta última guardonada amb el premi Pulitzer 2009 i el premi Llibreter 2010, i totes dues publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara The New Yorker i The New York Times.

Text extret de: https://edicions1984.wordpress.com

Reunió prevista pel dia 26 de juliol de 2018

La mecànica de l'aigua. L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part de món no l’ha abandonada.

Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans no sigui massa tard.

La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. Però també tendra. Talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.

Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969) va estudiar filosofia i va fer de periodista radiofònica abans que el daltabaix econòmic del seu país l’empenyés nord enllà, cap a una ciutat desconeguda, però amb rastres literaris. A Barcelona, després de malviure amb diverses feines, es va vincular al món dels llibres treballant de lectora editorial, de columnista en diaris gratuïts i emissores de ràdio i, finalment, de llibretera, a Sant Just Desvern.

Text extret de: https://edicions1984.wordpress.com

Reunió prevista pel dia 28 de juny de 2018

Comptarem amb la presència de l'autora, Silvana Vogt