« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"El coronel no tiene quien le escriba" de Gabriel García Márquez

El coronel no tiene quien le escriba fue escrita por Gabriel García Márquez durante su estancia en París, adonde había llegado como corresponsal de prensa y con la secreta intención de estudiar cine, a mediados de los años cincuenta. El cierre del periódico para el que trabajaba le sumió en la pobreza, mientras redactaba en tres versiones distintas esta excepcional novela, que fue rechazada por varios editores antes de su publicación. Tras el barroquismo faulkneriano de La hojarasca , esta segunda novela supone un paso hacia la ascesis, hacia la economía expresiva, y el estilo del escritor se hace más puro y transparente. Se trata también de una historia de injusticia y violencia: un viejo coronel retirado va al puerto todos los viernes a esperar la llegada de la carta oficial que responda a la justa reclamación de sus derechos por los servicios prestados a la patria. Pero la patria permanece muda.... 

Gabriel García Márquez. Aracataca, (1928-2014). Columnista y escritor, estuvo ligado desde su juventud a los movimientos de izquierda, siguiendo muy de cerca la insurrección guerrillera cubana de Fidel Castro. Desde sus inicios, García Márquez apuntó una narrativa que entroncaba con la tradición literaria hispanoamericana, al tiempo que hallaba en algunos creadores estadounidenses, sobre todo en William Faulkner, nuevas fórmulas expresivas. Sus obras reflejan una recreación mítica del mundo real, donde se produce un encuentro constante de elementos realistas con apariciones y circunstancias fantasiosas, desembocando en una corriente ya conocida como realismo mágico. Mundialmente reconocido, su prestigio literario le ha llevado a conseguir el premio Nobel de literatura.

Text extret de: http://www.casadellibro.com

Reunió prevista pel 28 de maig de 2015 a les 21.00h

"Rèquiem per a contrabaix" de Mercè Saurina

Rèquiem per a contrabaix. La Lys, una contrabaixista que viu atrapada en una relació malaltissa, lluita per compaginar la seva estrenada maternitat amb una carrera professional incipient. Les situacions d’extrema tensió a què es veurà abocada ens mostraran la cara més fosca de la naturalesa humana i ens descobriran com el dolor i la ràbia, la impotència i l’instint de protecció, poden generar reaccions absolutament imprevisibles. Són aquests comportaments inesperats els que capgiraran del tot el desenllaç de la novel·la.

Obra guardonada amb el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2013

Mercè Saurina i Clavaguera (Girona, 1966). Llicenciada en filologia mentre seguia estudis musicals. És professora a l’institut de Vilablareix. És mare de quatre nenes i canta al Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Tot plegat no li deixa gaire temps per escriure, una activitat que l’acompanya des que era una criatura. La seva primera novel·la, Com llunes de Saturn (2013), va ser Finalista al premi Just Manuel Casero 2010.

Text extret de: http://pageseditors.cat

Reunió prevista pel dia 30 d'abril de 2015 a les 21.00 h.

Comptarem amb la presència de Mercè Saurina.

"El florido pensil" d'Andrés Sopeña

Un reflex, en clau d'humor, de l'educació de diferents generacions d'espanyols durant la postguerra. En aquesta novel·la, que va veure la gran pantalla l'any 2002, Andrés Sopeña evoca, des del present, els seus records d'infantesa, amb especial èmfasis en el sistema educatiu nacional-catòlic. L'escola quotidiana, les radionovel·les, els "tebeos" de Roberto Alcázar, el cinema dels dijous amb Franco inaugurant pantans i "Yon Güein" perseguint i matant indis, eren la part d'aquesta Espanya "de glòries florido pensil", tal i com es cantava a l'himne nacional d'aquells anys.

Reunió prevista pel dia 26 de març de 2015 a les 21.00h

"Lolita" de Vladimir Nabokov

La primera edicion de Lolita apareció en París en 1955, publicada por Olympia Press, una editorial con acreditada gama de pornográfica. La novela fue prohibida en Francia y en Inglaterra, y hasta tres años más tarde no pudo publicarse en Estados Unidos. Aunque enseguida fue muy alabada por escritores como Lionel Trilling y Graham Greene, los adjetivos de "escandalosa", "inmoral", "decadente" y "ultrajante" acompañaron largo tiempo a Lolita, actualmente ya considerada como una obra maestra indiscutible de la literatura universal. La historia de la obsesión de Humbert Humbert, un profesor cuarentón, por la doceañera Lolita es una extraordinaria novela de amor en la que intervienen dos componentes explosivos: la atracción «perversa» por las nínfulas y el incesto. Un itinerario a través de la locura y la muerte, que desemboca en una estilizadísima violencia, narrado, a la vez con autoironía y lirismo desenfrenado, por el propio Humbert Humbert. Lolita es también un retrato ácido y visionario de los Estados Unidos, de los horrores suburbanos y de la cultura del plástico y del motel. En resumen, una exhibición deslumbrante de talento y humor a cargo de un escritor que confesó que le hubiera encantado filmar los picnics de Lewis Carrol.

Vladimir Nabokov (1899-1977) nació en San Petersburgo, en una acomodada familia aristocrática. En 1919, a consecuencia de la revolución rusa, abandonó su país para siempre. Tras estudiar en Cambridge, se instaló en Berlín, donde empezó a publicar sus novelas en ruso con el pseudónimo de V. Sirin. En 1937 se trasladó a París y en 1940 a los Estados Unidos, donde fue profesor de literatura en varias universidades. En 1960, gracias al gran éxito comercial de Lolita, pudo abandonar la docencia y poco después se trasladó a Montreux, donde residió, junto con su esposa, Véra, hasta su muerte.

Text de la contraportada del llibre: Nabokov, V. Lolita. Anagrama, 2002

Reunió prevista pel dia: 26 de febrer de 2015 a les 21.00h

"Silenci a taula" de Cristina Garcia

Als disset contes de Silenci a taula els lliga una costura de mutismes i de dilemes. Callar per sempre o alçar la veu, arriscar o renunciar, convèncer-se de la mentida o enganyar-se amb la veritat, ser visible o desaparèixer per sempre. Dins del sac de les paraules mai pronunciades, dels actes que ens deneguem, hi caben l'amor i el desig, tots els fantasieigs, el dolor i la recança, la por, la bogeria, l'etern desencaixament, però també una certa esperança. Des d'aquest reducte, per entremig d'aquesta escletxa, s'esvaeix la foscor i comença l'escriptura.

"Com si a l'espectacle del teu futur en perspectiva li haguessin començat a desmuntar els focus i el proper pas fos desmantellar-ne, tub a tub, la bastida".

Cristina Garcia Molina va néixer a Granollers l'any 1975 i actualment viu a Girona. És llicenciada en filologia i treballa de professora en un institut de Salt. Ha participat en les antologies Els cadells de Mas Palou i altres narracions (Premi Vent de Port, 2012) i Iceberg (Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès i Leqtor Universal, 2014). També és l'autora dels tres textos infantils de Plou... però quin sol! (2013).

Silenci a taula (23è Premi Literari Ciutat de Badalona i 27è Premi Literari Països Catalans - Solstici d'Estiu) és el seu primer recull de contes.

Text de la contraportada del llibre: Garcia Molina, C. Silenci a taula. Viena Edicions, 2014

Reunió prevista pel dia: 29 de gener de 2015 a les 21.00h

Comptarem amb la presència de Cristina Garcia Molina

Podeu llegir un dels 17 contes des d'aquí

Què se n'ha dit: 

http://www.eltemps.cat

http://www.elpuntavui.cat

http://blogs.arabalears.cat

"El petit príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry

Vet aquí uns aviadors que l'any 1935 feien un vol que havia de batre tots els rècords de velocitat entre París i Saigon. Però l'avió en què viatjaven va tenir una avaria i just quan sobrevolava el Sàhara van caure enmig del desert. Van intentar arreglar l'aparell sense èxit. Després de quatre dies, gairebé a punt de morir, un beduí que passava per allà els va recollir i els va salvar la vida. Un dels aviadors era Antoine de Saint-Exupéry i al cap d'un temps va escriure un conte meravellós inspirat en aquell dia: El petit príncep, on explica la història d'un jovenet que viu a l'asteroide B612 tot sol, cuida tres volcans i una rosa. Però el nostre personatge es disposa a conèixer altres planetes i asteroides. Entre els descobriments que fa el petit príncep sobre el món dels homes adults hi ha un geògraf que no surt mai del seu planeta, un divertit rei que mana despòticament sobre un asteroide encara més minúscul on amb prou feines cap a la seva capa. També coneixerà un vanitós, un avorrit que només sent les lloances i un bevedor que beu per oblidar que beu, o un home de negocis que compta estels i un fanaler que ha entrat en un curiós i absurd cercle.

Antoine de Saint-Exúpery (1900-1944). Aviador i escriptor, les seves obres són el testimoni únic d'un pilot que va saber veure el perill i l'aventura amb ulls de poeta.

Text extret de: http://www.grup62.cat

Reunió prevista pel dia: 27 de novembre de 2014 a les 21.00h.

"Quan érem feliços" i "Quan en dèiem Xampany" de Rafael Nadal

Quan érem feliços. Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra. Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.

Quan en dèiem Xampany. A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de fortuna i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà hi cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l’Angèle –la baba Angèle–, la valenta; l’Hélènne, la rebel; en Louis, l’insatisfet, i la misteriosa Yvonne. Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d’Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de postguerra. Amb prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck oTaittinnger.

Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 , TV3 i 8TV. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, període durant el qual el diari va rebre, entre d'altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació.

Text extret de: http://www.grup62.cat

Reunió prevista pel dia: 30 d'octubre de 2014 a les 21.00h

Comptarem amb la presència de Rafael Nadal.

"Alfred & Emily" de Doris Lessing

Alfred & Emily. Els meus pares, l'Alfred i l'Emily, eren extraordinaris, cada un a la seva manera. El que tenien en comú era una gran energia. La Primera Guerra Mundial els va perjudicar a tots dos. La metralla va destrossar la cama al pare, i a partir de llavors en va haver de portar una de fusta. El gran amor de la mare, un metge, es va ofegar al Canal. Ella no es va recuperar mai d'aquesta pèrdua. He provat de donar-los la vida que haurien pogut tenir si no hi hagués hagut la Primera Guerra Mundial." Doris LessingAls noranta anys, després de tota una vida, Doris Lessing continua enfrontant-se a les ombres del seu passat familiar. Fent un esforç extraordinari i bellíssim per alliberar-se d'aquest llegat, l'autora s'endinsa en les vides dels seus pares tot imaginant la vida feliç que haurien pogut dur si la Primera Guerra Mundial no els hagués ferit irrevocablement, i confrontant la seva vida real amb els seus propis ambivalents sentiments.

Doris Lessing (1919, Pèrsia), una de les escriptores contemporànies més cèlebres i reconegudes del segle XX, només tenia cinc anys quan els seus pares es van traslladar a Rhodèsia -l'actual Zimbabwe-. El 1949 va viatjar per primera vegada a Anglaterra, on va arribar amb el manuscrit de la seva primera novel·la sota el braç, The Grass is Singing (1950). D'entre la seva llarga i prolífica obra literària destaquen el cèlebre El quadern daurat (1962; Edicions 62, 2008), llibre emblemàtic del feminisme dels anys seixanta i setanta, The Memoirs of a Survivor (1974), The Diary of a Good Neighbour (1983), La terrorista bona (1985), Històries de Londres (1992), Mara i Dann, una aventura (1999) i La Clivella (Edicions 62, 2008). La qualitat de la seva obra i la seva actitud profundament compromesa li han valgut nombrosos premis internacionals, com ara el Premi Catalunya 1999, el Príncipe de Asturias 2001, i el Premi Nobel de Literatura 2007 "per la seva èpica narrativa de l'experiència femenina, que amb escepticisme, passió i poder visionari, ha sotmès a examen a una civilització desunida".

Text extret de: http://www.grup62.cat/llibre-alfred-i-emily-106117.html

Reunió prevista pel dia: 31 de juliol de 2014

"Contraclaror" de Clementina Arderiu

 

En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida... I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s'ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar (...)

De la mateixa manera que encara viu en nosaltres "la filla obedient del pare" i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una "petita esbojarrada" que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica. I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l'amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill.

Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament... el conjunt de la selección reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna -ens dóna- terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.

Maria-Mercè Marçal
 

Text extret de: http://tienda.horsori.net/classiques-catalanes

Renunió prevista pel dia: 26 de juny de 2014

"Pura Sang" d'Ada Castells

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d'una illa i el terror d'una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se'n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s'ha de tenir por de res.

A Pura Sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l'Eixample marquel el ritme d'una novel·la que segueix el fil d'un misteri. Una història passional amb els elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan Unnim 2012.

Ada Castells (Barcelona, 1968) va iniciar la seva trajectòria literària el 1998 amb una novel·la sobre els seus avantpassats protestants, El dit de l'Àngel. També ha publicat Mirada, una novel·la en contra de la dictadura de la imatge, i Tota la vida, una reflexió sobre la creació artística basada en la vida del pintor alemany Caspar David Friedrich. Es guanya la vida amb el periodisme i fent cursos d'escriptura.

Text extret de la contraportada del llibre: Castells, A. Pura Sang. Edicions 62, 2012

Reunió prevista pel dia: 29 de maig de 2014 a les 21.00h

Comptarem amb la presència d'Ada Castells

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal