Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d'edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. 

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Després d'estudiar batxillerat a Girona i un any d'enginyeria industrial a Barcelona, s'instal·la a Barcelona a partide de 1911. Dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i col·labora amb El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. 

Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, Violeta, el 1899 i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica Josafat, obra reconeguda unànimamentcom una peça cabdal de la literatura catalana contemporània.

Més tard, veuran la llum les novel·les Nàufrags (1907), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L'illa perduda (1935) i, sobretot, la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L'Hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impertinent (1939).

Reunió prevista pel dia: 27 de juliol de 2017

Text extret del llibre: Bertrana, P. Josafat. Edicions de la Ela Geminada, 2014

El caçador d'estels. Sens dubte, el fenomen literari més espectacular dels últims anys. Més de 6 milions de llibres venuts arreu del món, traduït a 42 idiomes, més de dos anys a la llista de llibres més venuts del New York Times.
Una bellíssima novel·la sobre l’amistat, la traició i el preu de la lleialtat. La inoblidable i colpidora història de l’amistat entre dos nens, l’Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d’ells, fill d’un home ric i poderós, i l’altre, un hazara de classe inferior. Després de la invasió soviètica, l’Amir i el seu pare abandonen el país i comencen una vida nova a Califòrnia. Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc.

Khaled Hosseini va néixer a Kabul, Afganistan, l’any 1965. Quan tenia 11 anys la seva família es va traslladr a viure temporalment a París, però el cop d’Estat comunista i la invasió soviètica a l’Afganistan els va forçar a demanar asil polític als Estats Units. A Califòrnia, es va graduar en biologia i medicina, al mateix temps que va iniciar-se en la literatura. El 2003 va publicar la seva primera novel·la, El caçador d’estels, i, després d’un èxit espectacular, el 2007 la va seguir Mil sols esplèndids. Juntes han venut més de 15 milions d’exemplars. 

Reunió prevista pel dia: 29 de juny de 2017

Text extret de: http://www.arallibres.cat/

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l'han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare: la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d'aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l'estil net i ric que ja coneixem de les narracions d'Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d'aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina. 

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ha publicat tres llibres de narracions: Pell d'armadillo (1998), guanyador del premi de la Crítica "Serra d'Or", Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l'amor (2005), amb dibuixos de Mariscal. El director de cinema Ventura Pons va adaptar les seves narracions a la pel·lícula Animals ferits. També és autor de la novel·la Maletes perdudes (Empúries, 2010), que va merèixer els premis Llibreter, Premi Amat-Piniella 2011, la Lletra d'Or 2010 i el premi Nacional de la Crítica. L'any 2011 va publicar Els castellans, que recull i amplia una sèrie d'articles sobre la immigració espanyola als anys 70 i la memòria personal de l'autor en un poble industrial català. Els seus llibres s'han traduït a una dotzena de llengües. 

Reunió prevista pel dia: 25 de maig de 2017 a les 21.00h.

Text extret de: http://www.grup62.cat/

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L'Arca, 2015), un recull d'articles divulgatius sobre la seva ciutat.

Reunió prevista pel dia: 27 d'abril de 2017.

Comptarem amb la presència de Mar Bosch.

Text extret de: http://periscopi.cat/

La narrativa curta de Marian Vayreda batega i respira a l'ombra de La punyalada.

El roure dels penjats reuneix els quinze millors contes de l'autor, recuperats de revistes literàries de finals de segle XIX i principis del XX, i adaptats per primera vegada en una edició fidel i respectuosa amb els originals.

Són narracions ambientades a la terra abundosa de la Garrotxa, quinze històries lingüísticament riquíssimes, molt humanes i plenes de matisos, un retrat fidedigne d'aquesta contrada. El volum inclou dos poemes inèdits (un dels quals fou escrit un mes abans de morir) i una carta futurista on Vayreda ironitza sobre com seran les guerres del pervenir. 

Marian Vayreda i Vila (Olot, 1853 - 1903).
Pintor paisatgista especialitzat en la figura humana, soldat carlí exiliat i després retornat, va evolucionar cap a un catalanisme conservador. Va ser co-fundador i gerent del taller d’imatgeria religiosa L’Art Cristià, fundador de la revista cultural L’Olotí, impulsor, juntament amb el seu germà Joaquim, de l’Escola Pictòrica d’Olot, alcalde accidental i, per sobre de tot, escriptor.
És autor d’una obra tardana, i per això curta, però contundent. Escriu Records de la darrera carlinada (1898) i les novel·les Sang Nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra mestra, novel·la pòstuma que deixa sense revisar. Gran referent del realisme literari, La punyalada ha estat reeditada en nombroses ocasions, s’ha portat al cinema i ha inspirat una òpera.
La seva narrativa breu, aquí recollida, es va anar publicant entre els anys 1890 i 1900 en diferents diaris i revistes de l’època.
Marian Vayreda és considerat el màxim exponent de la novel·la muntanyenca i un autor cabdal de la narrativa catalana.

Reunió prevista pel dia: 30 de març de 2017

Comptarem amb la presència de l'escriptor i editor Jon López de Viñaspre

Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d'una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia –coneguda com “la Malcontenta” – es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de les novel·les L’extinció (premi Documenta 1999), Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) i Crim de sang (premi Sant Jordi 2011). Ha escrit els poemaris Rafel, Apoteosi del cercle, Mula morta, El benestar (premi Jocs Florals de Barcelona 2003) i La part visible (premi Carles Riba 2008). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, el portuguès i el danès. Té una columna diària al diari Ara.

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia: 23 de febrer de 2017