« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Lectures 2023"

"L’estiu que la mare va tenir els ulls verds" de Tatiana Tibuleac

L'estiu que la mare va tenir els ulls verds. Una història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura europea.

Per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar, l’Aleksy decideix seguir el consell del seu psiquiatra i rememorar l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors, l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com podia superar la pèrdua de la seva germana, perdonar la mare que l’havia ignorat i fer front a la malaltia que ara la devorava?

D’una bellesa feridora, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill abaixen les armes, esperonats per la imminència del desenllaç i la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea.

Tatiana Tibuleac. És escriptora, periodista i traductora. L’any 2016 va publicar la seva primera novel·la, L’estiu que la meva mare va tenir els ulls verds, que ràpidament es va convertir en un fenomen internacional. També és autora de la novel·la El jardí de vidre (Premi de Literatura de la Unió Europea 2019). Actualment viu i treballa a París.

Text extret de: https://www.amsterdamllibres.cat

Reunions previstes pels dies: 29 de novembre a les 18.30h i 30 de novembre a les 21h

Sessions conduïdes per Cristina Montiel Pérez

"El camí dels esbarzers" d'Alba Dalmau

Sandville. Un poble qualsevol a l’interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Hi ha guspires que il·luminen tota una vida. Hi ha buits que la xuclen. Hi ha freds que la congelen. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l’escola és, després, l’enamorat d’una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat.

De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s’assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.

Alba Dalmau. Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la UPF. El 2011 publica la seva primera novel·la Vonlenska, Premi Recvll. També és coautora de tres llibres d’artista que combinen literatura i fotografia: On només hi havia un far, Estrena i CU(B)A. Va viure a Nova York, on va escriure la novel·la Bategant (Cossetània 2015), Premi Vila de l’Ametlla de Mar 2015, i el recull de contes Estàndards (Angle 2017), XXVIII Premi Literari Vila d’Ascó. El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle), novel·la molt ben rebuda per la crítica i amb diverses edicions, i el 2020 s’ha estrenat en literatura infantil amb Capgirat (Bindi Books), un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal. Actualment és professora d’escriptura creativa al Laboratori de Lletres de Barcelona.

Text extret de: https://lafinestralectora.cat/el-cami-dels-esbarzers/

Reunió prevista pel dia: 26 d'octubre de 2023 a les 20h.

Comptarem amb la presència de l'autora Alba Dalmau

"La flor púrpura" de Chimamanda Ngozi Adichie

La joven Kambili, de quince años, y su hermano mayor Jaja llevan una vida privilegiada en la ciudad de Enugu. Viven en una hermosa casa y frecuentan un elitista colegio religioso, pero su vida familiar dista mucho de ser armoniosa. Su padre, un poderoso y respetado hombre de negocios, es un fanático católico que alienta expectativas de cariño imposibles de cumplir. Cuando los jóvenes visitan durante unos días a la cariñosa y atrevida tía Ifeoma en su humilde apartamento, descubren un mundo totalmente nuevo: el rico olor a curry que inunda el lugar, las continuas risas de sus primos, las flores exuberantes, la calidez, el respeto a las ideas, la libertad, el amor y la ausencia de castigos. Al regresar a su hogar, transformados por la libertad conquistada, la tensión familiar crece de forma alarmante.

En La flor púrpura oímos la voz de una juventud que rechaza las prohibiciones que se ciernen sobre su vida y que ahogan a su pueblo. Un relato tierno, sereno y conmovedor sobre los lazos familiares, la pasión de la adolescencia y la represión, y que trasciende el paisaje de una Nigeria convulsa para cobrar un cariz universal.

Chimamanda Ngozi Adichie nació en 1977 en Nigeria. A los diecinueve años consiguió una beca para estudiar comunicación y ciencias políticas en Filadelfia. Posteriormente cursó un máster en escritura creativa en la Universidad Johns Hopkins de Portland, y actualmente vive entre Nigeria y Estados Unidos.

Text extret de: https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/37008-libro-la-flor-purpura-edicion-especial-limitada-9788439732945

Reunions previstes pels dies: 27 de setembre a les 18'30h i 28 de setembre a les 21h 

Sessions conduïdes per Cristina Montiel Pérez

"Panza de burro" d'Andrea Abreu

«Reconozco que al principio, cuando Panza de burro solo había crecido unos capitulitos, pensé que sería una novela sencilla y hermosa que abriría un hachazo en esa tela de invernadero que parecía ocultar un imaginario y un mundo que debían ser mostrados. Más adelante, la grandeza del libro, la inteligencia y el salvajismo de Andrea, su pulso poético y su falta total de miedo hicieron trizas la rafia, y quedó a la vista una plantación intrincada, dolorosa, inmensa, nada sencilla. Hice la primera edición en un salón de Lisboa, y creo que fue allí cuando me di cuenta de que el libro era mucho más grande de lo que imaginé. También, y esto es importante, sentí envidia. Una envidia por la imposibilidad de escribir yo algo así». —Sabina Urraca.

Andrea Abreu nació en 1995 en lo alto de un pueblo, siempre nublado, del norte de Tenerife. Creció entre gatos y flores de bruja y, al cumplir los dieciocho, comenzó sus estudios de periodismo en la Universidad de La Laguna (ULL). Después de incontables cambios de residencia, se mudó a Madrid en el verano de 2017, para cursar el Máster en Periodismo Cultural y Nuevas Tendencias de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). Desde entonces, ha sido becaria, camarera y dependienta de una famosa marca de lencería.

Como periodista, ha escrito para la sección de Cultura del diario 20 Minutos y para diferentes medios, como Tentaciones (El País), Oculta Lit, LOLA (BuzzFeed), Quimera o Vice. Sus textos literarios han sido incluidos en varias revistas digitales y en papel. También en antologías como Macaronesia, de La Galla Ciencia; Los muchachos ebrios, antología de poesía jovencísima transoceánica, de La Tribu, o Piel fina. Poesía joven española (Maremágnum, 2019). Es autora del poemario Mujer sin párpados (Versátiles Editorial, 2017) y del fanzine Primavera que sangra (2017), un breve análisis poético sobre su relación con el dolor menstrual, que aparecerá este mismo año en la editorial Demipage. Ha participado en varios eventos literarios, como el festival cordobés de poesía Cosmopoética 2018 y es codirectora del Festival de Poesía Joven de Alcalá de Henares. El pasado 2019 fue ganadora del accésit del XXXI Premio Ana María Matute de narrativa de mujeres. Panza de burro es su primera novela.

Text extret de: https://editorialbarrett.org

Reunions previstes: 20 de juny a les 21.00h i 21 de juny a les 18.30h

Conduirà les sessions la Cristina Montiel Pérez

"Temporada de huracanes" de Fernanda Melchor

Un grupo de niños encuentran un cadáver flotando en las aguas turbias de un canal de riego cercano a la ranchería La Matosa. El cuerpo resulta ser de la Bruja, una mujer que heredó dicho oficio de su madre fallecida, y a quienes los pobladores de esa zona rural respetaban y temían.

Tras el macabro hallazgo, las sospechas y habladurías recaerán sobre un grupo de muchachos del pueblo, a quienes días antes una vecina vio mientras huían de casa de la hechicera, cargando lo que parecía ser un cuerpo inerte.
A partir de ahí, los personajes involucrados en el crimen nos contarán su historia mientras los lectores nos sumergimos en la vida de este lugar acosado por la miseria y el abandono, y donde convergen la violencia del erotismo más oscuro y las sórdidas relaciones de poder.

Con un ritmo y un lenguaje magistrales, Fernanda Melchor explora en esta obra las sinrazones que subyacen a los actos más desesperados de barbarie pasional.

Fernanda Melchor (Veracruz, México, 1982) es autora de las novelas Falsa liebre (Almadia, 2013), Temporada de huracanes (LRH, 2017) y Aquí no es Miami (LRH, 2019). Es periodista graduada en la Universidad Veracruzana y máster en Estética y Arte por la Universidad Autónoma de Puebla. Algunos de sus relatos y reportajes literarios han sido publicados en revistas como Replicante, Letras Libres, GQ y Vice, así como en la antología Mexico 20, New Voices, Old Traditions (Pushkin Press, 2015). En 2013 fue reconocida por la revista La Tempestad como la escritora emergente del año en el panorama literario mexicano, y en 2015 por el Conaculta, el Hay Festival y el British Council como una de las escritoras menores de 40 años más destacadas de su país. Ha sido galardonada con el Premio Anna Seghers, el Premio Pen Club y el Premio Internacional de Literatura 2019 de la Casa de las Culturas del Mundo, entre otros.

Text extret de: https://www.penguinlibros.com/es/novela-negra-misterio-y-thriller/37051-libro-temporada-de-huracanes-mapa-de-las-lenguas-9788439733904

Reunions previstes: 31 de maig a les 18'30h i 1 de juny a les 21'00h

Conduirà les sessions la Cristina Montiel Pérez

"Les lleialtats" de Delphine de Vigan

Amb Les lleialtats, el lector segueix la trajectòria de quatre protagonistes maltractats per la vida. D’entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb els pares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seu millor company de borratxeres. I després hi ha l’Hélène, la professora de naturals d’un institut que no ha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit.

Delphine de Vigan (1966, Boulogne – Billancourt). L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després, amb la novel·la No i jo (2007), va obtenir el Premi dels Llibreters francesos. Les hores soterrades (2009) i Els dies sense fam (2014) la van confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants. Res no s’oposa a la nit (2012) va suposar la seva consagració crítica i de lectors. Basat en una història real (2016), adaptada al cinema per Roman Polanski, Les lleialtats (2019) i Les gratituds (2021) són les seves últimes novel·les. 

Text extret de : https://www.grup62.cat/llibre-les-lleialtats/280717

Reunions previstes : 26 d'abril a les 18'30h i 27 d'abril a les 21h

Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez

Poesia eròtica de la Cabília algeriana

Recull de poesies de la Cabília algeriana

Sessió especial de club de lectura amb un recital a càrrec de Kaissa Ould Braham (amazic) amb acompanyament musical de Massinissa Aït-ahmed, autor, compositor iinstrumentista nascut a Algèria que canta i toca música folk de la seva terra.

Kaissa Ould Braham és una filòloga i periodista de la Cabília. Des del 2008 viu als Països Catalans, acollida pel PEN català acausa de la persecució lingüística, ètnica i religiosa de què és objecte. En l’actualitat continua amb l’activisme a favor de la democràcia, la llibertat del poble amazic i els drets de les dones.

Sessió prevista pel dia: 23 de març de 2023 a les 20h

"De sobte pensa en mi" de Jordi Dausà Mascort

De sobte pensa en mi. Refugi de peregrins i restaurant afartapobres, ermita d’un sant miracler i punt de trobada d’ocupes, pescadors i boletaires. Sant Renard ha sigut moltes coses al llarg de la seva existència. I als boscos que la rodegen hi viuen arreplegats que han vist i fet de tot.

En Saül Mariscal és un quarantí que s’ha instal•lat a la casa familiar de Sant Renard. Viu dedicat a l’escriptura de la biografia d’una actriu porno de poca volada i a les crítiques literàries de llibres d’autors a qui detesta. Una successió de fets, i de personatges estrafolaris, li faran emprendre una cursa demencial per salvar les poques coses que queden senceres a la seva vida.

Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i escriptor. A estones escriu en diferents mitjans, i va ser blocaire quan ja no quedaven blocaires. Boxejador inconstant i tarambana, és autor de Manual de Supervivència (Premi Montflorit de novel•la el 2010), El gat de Schrödinger i Nits de matapobres. Alguns relats seus han estat publicats en diferents antologies col•lectives, com al recull Assassins de Girona, o Delinqüents, i ha col•laborat en projectes editorials destinats a l’ensenyament de la llengua catalana. El 2018 va publicar Lèmmings, guanyadora del premi a la millor novel•la al festival Lloret Negre, i al 2021 ha publicat De sobte pensa en mi.

Text extret de: https://www.llibresdeldelicte.com

Reunió prevista pel dia: 9 de març de 2023 a les 20.00h (sessió oberta a tothom)

Conduirà la sessió Cristina Montiel Pérez i comptarem amb la presència de l'autor, Jordi Dausà Mascort

"Lectura fácil" de Cristina Morales

Lectura fácil. Son cuatro: Nati, Patri, Marga y Àngels. Son parientas, tienen diversos grados de lo que la Administración y la medicina consideran «discapacidad intelectual» y comparten un piso tutelado. Han pasado buena parte de sus vidas en RUDIS y CRUDIS (residencias urbanas y rurales para personas con discapacidad intelectual). Pero ante todo son mujeres con una extraordinaria capacidad para enfrentarse a las condiciones de dominación que les ha tocado sufrir. La suya es la Barcelona opresiva y bastarda: la ciudad de las okupas, la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, los ateneos anarquistas y el arte políticamente correcto.

Esta es una novela radical en sus ideas, en su forma y en su lenguaje. Una novela-grito, una novela politizadora que cruza voces y textos: un fanzine que pone en jaque el sistema neoliberal, las actas de una asamblea libertaria, las declaraciones ante un juzgado que pretende esterilizar forzosamente a una de las protagonistas, la novela autobiográfica que escribe una de ellas con la técnica de la Lectura Fácil…

Este libro es un campo de batalla: contra el heteropatriarcado monógamo y blanco, contra la retórica institucional y capitalista, contra el activismo que usa los ropajes de «lo alternativo» para apuntalar el statu quo. Pero es también una novela que celebra el cuerpo y la sexualidad, el deseo de y entre las mujeres, la dignidad de quien es señalada con el estigma de la discapacidad y la capacidad transgresora y revolucionaria del lenguaje. Es sobre todo un retrato –visceral, vibrante, combativo y feminista– de la sociedad contemporánea con la ciudad de Barcelona como escenario.

Lectura fácil confirma a Cristina Morales como una de las voces más potentes, creativas, inconformistas e innovadoras de la literatura española actual.

«Una escritora exquisita y arriesgada que posee una mirada única y punzante que la diferencia del resto de propuestas literarias del momento» (María Jesús Espinosa de los Monteros, Mercurio).

«Una fuerza de la naturaleza… La escritura de Morales es poderosa y se coloca en las antípodas de la corrección política» (Marta Sanz, ABC).

«Una de las voces más originales e impactantes de la literatura actual» (Xavi Ayén, La Vanguardia).

«La genialidad de Cristina Morales es manifiesta, así como su intuición para convertir Lectura fácil en una hilarante obra y en un hito de la novela reciente en español» (Carlos Pardo, El País).

«Cristina Morales confirma un talento literario rotundo, desparpajado y, por momentos, deslumbrante» (Domingo Ródenas, El Periódico).

«Tan incorrecta políticamente como divertida, tan transgresora como desternillante, visceral, combativa, brutal y al mismo tiempo tierna» (Rosa Martí, Esquire).

En octubre de 2019, Lectura fácil fue galardonada con el Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Narrativa.
 

Cristina Morales (Granada, 1985), licenciada en Derecho y Ciencias Políticas y especialista en Relaciones Internacionales, es autora de las novelas Los combatientes (Caballo de Troya, 2013; Anagrama, 2020), galardonada con el Premio INJUVE de Narrativa 2012: «Los combatientes juzga al lector. Me interesan los libros que me retan y me cuestionan» (Marta Sanz, El Confidencial); Malas palabras (Lumen, 2015; reeditado en Anagrama como Introducción a Teresa de Jesús, 2020): «Un libro extraordinario por muchas razones» (J. A. Masoliver Ródenas, La Vanguardia);Terroristas modernos (Candaya, 2017): «Terroristas modernos es una novela inteligente que juega con algunas de las bases de lo que históricamente se consideró “literatura española”» (Nadal Suau, El Mundo); «Terroristas modernos confirma a Morales como la novelista de registro más amplio, más técnica y potente de su posible generación» (Carlos Pardo, Babelia) y Lectura fácil (Premio Herralde de Novela 2018 y Premio Nacional de Narrativa 2019): «La genialidad de Cristina Morales es manifiesta, así como su intuición para convertir Lectura fácil en una hilarante obra y en un hito de la novela reciente en español» (Carlos Pardo, El País); «Morales confirma un talento literario ro-tundo, desparpajado y, por momentos, deslumbrante» (Domingo Ródenas, El Periódico); «Tan incorrecta políticamente como divertida, tan transgresora como desternillante, visceral, combativa, brutal y al mismo tiempo tierna» (Rosa Martí, Esquire). Sus cuentos han aparecido en numerosas antologías y revistas literarias. En 2017 le fue concedida la Beca de Escritura Montserrat Roig, en 2015 la de la Fundación Han Nefkens y en 2007 la de la Fundación Antonio Gala para Jóvenes Creadores. Es miembro de la compañía de danza contemporánea Iniciativa Sexual Femenina.

Text extret de: https://www.anagrama-ed.es

Reunions previstes pels dies: 25 de gener a les 18.30h i 26 de gener a les 21.00h

Conduirà les sessions: Cristina Montiel Pérez

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal